Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "virtut" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cebollí, n m
- ca ceba de moro, n f sin. compl.
- ca gamonet, n m sin. compl.
- ca porrassina, n f sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca arsènic, n m alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca cebeta borda, n f alt. sin.
- ca cebollassa, n f alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca cebollins, n m pl alt. sin.
- ca cibolla, n f alt. sin.
- ca crenetes, n f pl alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrassí, n m alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
- ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- ca argènic, n m var. ling.
- ca argènit, n m var. ling.
- ca arsènit, n m var. ling.
- ca canamuixa, n f var. ling.
- ca canamuïxa, n f var. ling.
- ca canamuixes, n f pl var. ling.
- ca canimuixera, n f var. ling.
- ca ceba bollina, n f var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca ceba-bollina, n f var. ling.
- ca ceballó, n m var. ling.
- ca cebolla, n f var. ling.
- ca cebullí, n m var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- ca gamoncillo, n m var. ling.
- ca gamoneta, n f var. ling.
- ca gamonita, n f var. ling.
- ca herba pudenta, n f var. ling.
- ca obeons, n m pl var. ling.
- nc Asphodelus fistulosus L.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cebollí, n m
- ca ceba de moro, n f sin. compl.
- ca gamonet, n m sin. compl.
- ca porrassina, n f sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca arsènic, n m alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca cebeta borda, n f alt. sin.
- ca cebollassa, n f alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca cebollins, n m pl alt. sin.
- ca cibolla, n f alt. sin.
- ca crenetes, n f pl alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrassí, n m alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
- ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- ca argènic, n m var. ling.
- ca argènit, n m var. ling.
- ca arsènit, n m var. ling.
- ca canamuixa, n f var. ling.
- ca canamuïxa, n f var. ling.
- ca canamuixes, n f pl var. ling.
- ca canimuixera, n f var. ling.
- ca ceba bollina, n f var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca ceba-bollina, n f var. ling.
- ca ceballó, n m var. ling.
- ca cebolla, n f var. ling.
- ca cebullí, n m var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- ca gamoncillo, n m var. ling.
- ca gamoneta, n f var. ling.
- ca gamonita, n f var. ling.
- ca herba pudenta, n f var. ling.
- ca obeons, n m pl var. ling.
- nc Asphodelus fistulosus L.
<Botànica > liliàcies>
Nota
-
1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepetes de flor blanca, n f pl
- ca flor sense virtut, n f alt. sin.
- ca heliantem pilós, n m alt. sin.
- ca perdiguera, n f alt. sin.
- nc Helianthemum violaceum (Cav.) Pers.
- nc Helianthemum apenninum (L.) Mill. subsp. pilosum auct. var. ling.
- nc Helianthemum pilosum auct. var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepetes de flor blanca, n f pl
- ca flor sense virtut, n f alt. sin.
- ca heliantem pilós, n m alt. sin.
- ca perdiguera, n f alt. sin.
- nc Helianthemum violaceum (Cav.) Pers.
- nc Helianthemum apenninum (L.) Mill. subsp. pilosum auct. var. ling.
- nc Helianthemum pilosum auct. var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maleïda, n f
- ca flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
- ca flor de Senyora, n f sin. compl.
- ca flor sense virtut, n f sin. compl.
- ca glopdeneu, n m sin. compl.
- ca herba santjoanera, n f sin. compl.
- ca herba sense virtut, n f sin. compl.
- ca blancafina, n f alt. sin.
- ca botgeta blanca, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja amarga, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja de la flor blanca, n f alt. sin.
- ca cabrera, n f alt. sin.
- ca enganyapastors, n m/f alt. sin.
- ca lli, n m alt. sin.
- ca lli armat, n m alt. sin.
- ca lli blanc, n m alt. sin.
- ca lli cabrer, n m alt. sin.
- ca lli de cabrera, n m alt. sin.
- ca lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca lli de mont, n m alt. sin.
- ca lli maleït, n m alt. sin.
- ca lli sufruticós, n m alt. sin.
- ca mantell de flors, n m alt. sin.
- ca mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca mantell de la Verge, n m alt. sin.
- ca verge blanca, n f alt. sin.
- ca enganya pastors, n m/f var. ling.
- ca glop-de-neu, n m var. ling.
- ca manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
- nc Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
- nc Linum suffruticosum L. sin. compl.
<Botànica > linàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maleïda, n f
- ca flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
- ca flor de Senyora, n f sin. compl.
- ca flor sense virtut, n f sin. compl.
- ca glopdeneu, n m sin. compl.
- ca herba santjoanera, n f sin. compl.
- ca herba sense virtut, n f sin. compl.
- ca blancafina, n f alt. sin.
- ca botgeta blanca, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja amarga, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja de la flor blanca, n f alt. sin.
- ca cabrera, n f alt. sin.
- ca enganyapastors, n m/f alt. sin.
- ca lli, n m alt. sin.
- ca lli armat, n m alt. sin.
- ca lli blanc, n m alt. sin.
- ca lli cabrer, n m alt. sin.
- ca lli de cabrera, n m alt. sin.
- ca lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca lli de mont, n m alt. sin.
- ca lli maleït, n m alt. sin.
- ca lli sufruticós, n m alt. sin.
- ca mantell de flors, n m alt. sin.
- ca mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca mantell de la Verge, n m alt. sin.
- ca verge blanca, n f alt. sin.
- ca enganya pastors, n m/f var. ling.
- ca glop-de-neu, n m var. ling.
- ca manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
- nc Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
- nc Linum suffruticosum L. sin. compl.
<Botànica > linàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca perdiguera, n f
- ca flor sense virtut, n f sin. compl.
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca estepa rosada, n f alt. sin.
- ca flor de príncep, n f alt. sin.
- ca heliantem apení, n m alt. sin.
- ca heliantem perdiguer, n m alt. sin.
- ca planta blanca, n f alt. sin.
- nc Helianthemum apenninum (L.) Mill.
- nc Helianthemum polifolium Gren. et Godr. var. ling.
- nc Helianthemum pulverulentum DC. var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca perdiguera, n f
- ca flor sense virtut, n f sin. compl.
- ca herba blanca, n f sin. compl.
- ca estepa rosada, n f alt. sin.
- ca flor de príncep, n f alt. sin.
- ca heliantem apení, n m alt. sin.
- ca heliantem perdiguer, n m alt. sin.
- ca planta blanca, n f alt. sin.
- nc Helianthemum apenninum (L.) Mill.
- nc Helianthemum polifolium Gren. et Godr. var. ling.
- nc Helianthemum pulverulentum DC. var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca virtut moral, n f
- es virtud moral
- fr vertu morale
- en moral virtue
<Infermeria > Ètica i legislació>
