Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vitalici" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura > Horticultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bròcoli, n m
- es brécol
- es brócol
- es brócoli
- es brócul
- es bróculi
- es bróquil
- fr brocoli
- fr brocoli asperge
- it broccolo
- it cavolo broccolo
- pt brócolos
- pt couve bróculo
- en asparagus broccoli
- en broccoli
- en sprouting broccoli
- de Brokkoli
- de Spargelkohl
- nc Brassica oleracea var. italica
<Agricultura > Horticultura>
Definició
Nota
- Cal distingir el bròcoli (Brassica oleracea var. italica) del bròquil (Brassica oleracea var. botrytis).
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bròcoli, n m
- es brécol
- es brócol
- es brócoli
- es brócul
- es bróculi
- es bróquil
- fr brocoli
- fr brocoli asperge
- it broccolo
- it cavolo broccolo
- pt brócolos
- pt couve bróculo
- en asparagus broccoli
- en broccoli
- en sprouting broccoli
- de Brokkoli
- de Spargelkohl
- nc Brassica oleracea var. italica
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
Definició
Nota
- Cal distingir el bròcoli (Brassica oleracea var. italica) del bròquil (Brassica oleracea var. botrytis).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bròcoli, n m
- ca bròquil, n m alt. sin.
- ca bròquil americà, n m alt. sin.
- ca colibròquil, n m alt. sin.
- ca coliflor, n f alt. sin.
- nc Brassica oleracea L. var. italica Plenck
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bròcoli, n m
- ca bròquil, n m alt. sin.
- ca bròquil americà, n m alt. sin.
- ca colibròquil, n m alt. sin.
- ca coliflor, n f alt. sin.
- nc Brassica oleracea L. var. italica Plenck
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca brocolet, n m
- es Bimi, n m
- fr Asparation, n m
- fr Bimi, n m
- fr broccoletti, n m
- fr Broccolini, n m
- fr brocolette, n m
- fr brocoli nain, n m
- fr minibrocoli, n m
- it broccoletto, n m
- en Asparation, n
- en baby broccoli, n
- en Bimi, n
- en broccolette, n
- en broccoletti, n
- en Broccolini, n
- en Italian sprouting broccoli, n
- en Sweet baby broccoli, n
- en Tenderstem, n
- en tenderstem broccoli, n
- nc Brassica oleracea italica x alboglabra
<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>
Definició
Nota
- 1. El brocolet es cultiva sobretot al Regne Unit, els Estats Units, Kenya i Espanya.
- 2. Aquesta hortalissa es coneix actualment a casa nostra amb el nom comercial Bimi. Les formes Asparation, Broccolini, Sweet baby broccoli i Tenderstem són també noms comercials del mateix producte.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca buglossa, n f
- ca boleng, n m sin. compl.
- ca bolenga borda, n f sin. compl.
- ca borratja borda, n f sin. compl.
- ca llengua bovina, n f sin. compl.
- ca llengua de vaca, n f sin. compl.
- ca alcança, n f alt. sin.
- ca bovina vera, n f alt. sin.
- ca buglossa blava, n f alt. sin.
- ca buglossa vera, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca borratxa borda, n f var. ling.
- ca bugalosa, n f var. ling.
- ca buglosa, n f var. ling.
- ca bugulosa, n f var. ling.
- ca bulgalosa, n f var. ling.
- ca gulosa, n f var. ling.
- ca lenguaza, n f var. ling.
- nc Anchusa italica Retz.
- nc Anchusa azurea auct. var. ling.
<Botànica > boraginàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca buglossa, n f
- ca boleng, n m sin. compl.
- ca bolenga borda, n f sin. compl.
- ca borratja borda, n f sin. compl.
- ca llengua bovina, n f sin. compl.
- ca llengua de vaca, n f sin. compl.
- ca alcança, n f alt. sin.
- ca bovina vera, n f alt. sin.
- ca buglossa blava, n f alt. sin.
- ca buglossa vera, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca borratxa borda, n f var. ling.
- ca bugalosa, n f var. ling.
- ca buglosa, n f var. ling.
- ca bugulosa, n f var. ling.
- ca bulgalosa, n f var. ling.
- ca gulosa, n f var. ling.
- ca lenguaza, n f var. ling.
- nc Anchusa italica Retz.
- nc Anchusa azurea auct. var. ling.
<Botànica > boraginàcies>
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca ceràmica comuna itàlica, n f
- es cerámica común itálica
- en coarse ware
<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coletja de la Marina, n f
- ca esclafidora gran, n f alt. sin.
- ca esclafidora rosada, n f alt. sin.
- ca silene d'Ifac, n f alt. sin.
- nc Silene italica (L.) Pers. subsp. hifacensis (Rouy) O. Bolòs et Vigo
- nc Silene hifacensis Rouy in Willk. sin. compl.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coletja de la Marina, n f
- ca esclafidora gran, n f alt. sin.
- ca esclafidora rosada, n f alt. sin.
- ca silene d'Ifac, n f alt. sin.
- nc Silene italica (L.) Pers. subsp. hifacensis (Rouy) O. Bolòs et Vigo
- nc Silene hifacensis Rouy in Willk. sin. compl.
<Botànica > cariofil·làcies>
