Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada

Resultats per a la cerca "vitic" dins totes les àrees temàtiques

àcid úric

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àcid úric, n m
  • ca  àcid lític, n m sin. compl.
  • es  ácido lítico
  • es  ácido úrico

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Àcid utilitzat en el rendiment de les pells.
àcid úric

<Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Urologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àcid úric, n m
  • ca  àcid lític, n m sin. compl.
  • ca  trioxipurina, n f sin. compl.

<Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Urologia>

Definició
Producte final del metabolisme de les purines, de nom químic 2,6,8-trihidroxipurina i fórmula C5H4N4O3. Es troba normalment a la sang i a l'orina. L'augment de la concentració d'àcid úric sanguini pot provocar la seva precipitació, en forma de cristalls d'urat monosòdic en les articulacions, fenomen observat en l'artritis gotosa. L'àcid úric es comporta com un àcid dibàsic feble amb una constant de dissociació del 5,35; si el pH urinari és inferior a 5,35 es troba en forma dissociada, és altament insoluble i cristal·litza com a substància pura; si el pH urinari és superior a 5,35 es dissocia perdent un o dos dels seus protons i pot formar sals sòdiques o amòniques. Per tant, la formació de càlculs d'àcid úric depèn fonamentalment de l'acidesa de l'orina. L'àcid úric pot obtenir-se del guano, del qual constitueix fins al 25%, i és emprat en síntesi orgànica.
àcid fitínic

<Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àcid fitínic, n m
  • ca  àcid fític, n m sin. compl.

<Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>

Definició
Èster hexafosfòric de l'inositol. Es troba abundantment en els teixits de sosteniment dels vegetals, especialment dels cereals. En els intestins, l'àcid fitínic ingerit dona lloc a la fitina, que és molt insoluble a pH superiors a 3, amb la consegüent disminució de l'absorció dels ions Ca++ i Mg++ per la mucosa intestinal. Aquest efecte d'anticalcificació és inhibit per la vitamina D.

Nota

  • Àcid fític és denominació comuna internacional.
àcid uvític

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  àcid uvític, n m
  • es  ácido uvítico
  • fr  acide uvitique
  • en  uvitic acid

<Química>

Definició
Àcid 5-metilbenzen-1,3-dicarboxílic, sòlid cristal·lí blanc.
aïllat víric

<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>

  • ca  aïllat víric, n m
  • ca  aïllat, n m sin. compl.
  • oc  aislat viric, n m
  • es  aislado, n m
  • es  aislado vírico, n m
  • es  cepa vírica aislada, n f
  • fr  isolat, n m
  • fr  isolat de virus, n m
  • fr  isolat viral, n m
  • gl  illado, n m
  • gl  illado vírico, n m
  • pt  isolado, n m
  • ptPT  isolado de vírus, n m
  • ptBR  isolado viral, n m
  • en  isolate, n
  • en  virus isolate, n
  • nl  geïsoleerd virus, n
  • nl  virusisolaat, n
  • eu  birus-andui isolatu, n
  • eu  isolatu biral, n
  • eu  isolatu biriko, n
  • ar  معزول
  • ar  عزل الفيروس
  • ar  سلالة فيروسية معزولة

<Etiopatogènia>

Definició
Virus que ha estat isolat d'un hoste infectat i s'ha multiplicat en un cultiu de laboratori.
alcohol vínic

<Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  alcohol vínic, n m

<Disciplines de suport > Química>

Definició
Etanol obtingut per destil·lació de vins o de llurs piquetes o solatges.
al·lèrgia a la vinya (Vitis vinifera)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la vinya (Vitis vinifera), n f
  • ca  al·lèrgia a la parra (Vitis vinifera), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a la raïmera (Vitis vinifera), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al cep (Vitis vinifera), n f sin. compl.
  • es  alergia a vid (Vitis vinifera), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 94271000135107
al·lèrgia al raïm blanc

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al raïm blanc, n f
  • ca  al·lèrgia al fruit de la vinya (Vitis vinifera), n f sin. compl.
  • es  alergia a la uva blanca (Vitis vinifera), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 89861000135103
al·lèrgia al raïm negre

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al raïm negre, n f
  • ca  al·lèrgia al fruit de la vinya (Vitis vinifera), n f sin. compl.
  • es  alergia a la uva negra (Vitis vinifera), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 89911000135105
antigen víric

<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  antigen víric, n m

<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Cadascun dels antígens vírics superficials i profunds. Els antígens superficials són els més importants, els més específics (especificitat de tipus, de subtipus i de soca) i són demostrables per mitjà de reaccions de neutralització i fixació de complement. Els anticossos induïts pels antígens superficials neutralitzen l'acció del virus (anticossos neutralitzants). Es tracta d'antígens de la càpsida (proteïnes estructurals de la càpsida i dels capsòmers) i d'antígens de l'embolcall (proteïnes associades amb glícids o lípids, algunes de les quals són específiques del virus, com és el cas de les contingudes en els peplòmers, mentre que d'altres són específiques de la cèl·lula on ha ocorregut la replicació). Els antígens profunds són proteïnes internes del virió, d'ordinari menys específiques: nucleoproteïnes, proteïnes estructurals (proteïna M dels ortomixovirus) o bé proteïnes no estructurals o alliberar-se durant la lisi cel·lular.