Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "volander" dins totes les àrees temàtiques

controlador de volants | controladora de volants controlador de volants | controladora de volants

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàdminton. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 20)
ISBN 84-7739-238-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  controlador de volants | controladora de volants, n m, f
  • es  controlador de volantes
  • fr  contrôleur des volants
  • en  shuttlecock controller

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Definició
Persona designada per l'entitat organitzadora d'una competició que té cura dels volants i s'ocupa de distribuir-los entre els àrbitres.
controlador de volants | controladora de volants controlador de volants | controladora de volants

<09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 04 Bàdminton>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  controlador de volants | controladora de volants, n m, f
  • es  controlador de volantes | controladora de volantes
  • fr  contrôleur des volants | contrôleuse des volants
  • en  shuttlecock controller

<Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 04 Bàdminton>

Definició
Persona designada per l'entitat organitzadora d'una prova que s'encarrega de tenir cura dels volants i de distribuir-los entre els àrbitres.
corda volant corda volant

<Arts > Circ>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  corda volant, n f
  • es  cuerda bamba
  • es  cuerda volante
  • fr  corde en U
  • fr  corde en V
  • fr  corde volante
  • it  corda volante
  • en  cloud swing
  • en  cloudswing

<Arts > Circ>

Definició
Aparell aeri consistent en una corda de cotó entre 35 i 40 mm de diàmetre suspesa pels dos caps, que es pot balancejar fins a assolir un recorregut d'uns 6 m.
corda volant corda volant

<Arts > Circ>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  corda volant, n f
  • es  cuerda bamba
  • es  cuerda volante
  • fr  corde volante
  • it  corda volante
  • en  cloud swing
  • en  cloudswing

<Circ > Especialitats circenses > Aeris>

Definició
Aparell aeri consistent en una corda de cotó suspesa pels dos caps, que es pot balancejar fins a situar-se paral·lela a terra, que l'acròbata aeri utilitza per a fer figures.
coupé [fr] coupé [fr]

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  coupé [fr], n m
  • es  cortada
  • es  coupé
  • es  golpe volante
  • fr  coupé
  • en  coupé
  • en  cutover

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Definició
Acció ofensiva simple en què, partint d'un lligament, es fa passar l'arma per davant de la punta de l'arma contrària pel camí més curt possible.
coupé [fr] coupé [fr]

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>

  • ca  coupé [fr], n m
  • es  coupé
  • es  golpe volante
  • fr  coupé
  • en  coupé
  • en  cutover

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Definició
Acció ofensiva simple indirecta consistent a fer passar el ferro propi per davant de la punta de l'arma contrària.
coupé [fr] coupé [fr]

<08 Esports de combat > 06 Esgrima>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  coupé [fr], n m
  • es  coupé
  • es  golpe volante
  • fr  coupé
  • en  coupé
  • en  cutover

<Esport > 08 Esports de combat > 06 Esgrima>

Definició
Acció ofensiva simple indirecta consistent a fer passar el ferro propi per davant de la punta de l'arma contrària.
crioll de San Andrés i Providencia crioll de San Andrés i Providencia

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll de San Andrés i Providencia
  • ca  bende sin. compl.
  • ca  wende sin. compl.
  • cod  sanandresano
  • ar  كريول سان آندريس وبروفيد ينسيا
  • cy  Creoliaith San Andrés a Providencia
  • cy  Bende sin. compl.
  • cy  Wende sin. compl.
  • de  Kreol von San Andrés und Providencia
  • de  Bende sin. compl.
  • de  Islander Creole English sin. compl.
  • de  Wende sin. compl.
  • en  Islander Creole English
  • en  Bende sin. compl.
  • en  San Andrés Creole sin. compl.
  • en  San Andrés-Providencia Creole sin. compl.
  • en  Wende sin. compl.
  • es  criollo de San Andrés y Providencia
  • es  bende sin. compl.
  • es  wende sin. compl.
  • eu  san Andres eta Providenciako kreolera
  • eu  bende sin. compl.
  • eu  wende sin. compl.
  • fr  créole de San Andrés et Providencia
  • fr  bende sin. compl.
  • fr  wende sin. compl.
  • gn  krióllo San Andrés ha Providénsia-gua
  • gn  vende sin. compl.
  • gn  wende sin. compl.
  • it  creolo di San Andrés e Providencia
  • it  bende sin. compl.
  • it  wende sin. compl.
  • ja  サン・アンドレス・イ・プロビデンシアのクレオ-ル語
  • ja  ベンデ語 sin. compl.
  • ja  ウェンデ語 sin. compl.
  • nl  Creools van San Andrés en Providència
  • nl  Bende sin. compl.
  • nl  Wende sin. compl.
  • pt  crioulo de San Andrés e Providencia
  • pt  bende sin. compl.
  • pt  wende sin. compl.
  • ru  Островной креольский язык на основе английского
  • ru  Бенд sin. compl.
  • ru  Уэнд sin. compl.
  • ru  Креоль острова Сан-Андрес sin. compl.
  • ru  Креоль островов Сан-Андрес и Провиденсия sin. compl.
  • zh  圣安德烈斯-普罗维登西亚省克里奥尔语
  • zh  本德语 sin. compl.
  • zh  温德语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició
La població de l'arxipèlag de San Andrés, Providencia i Santa Catalina és descendent d'esclaus africans i colons anglesos arribats a aquestes illes al segle XVII. Els anglesos van fundar-hi una colònia el 1631 amb la intenció de fer-hi explotacions agrícoles, per la qual cosa hi van dur esclaus africans. Els espanyols van atacar la colònia diverses vegades i finalment el 1786 van forçar els anglesos a evacuar les illes, tot i que van permetre a la població anglesa que s'hi quedés. Amb la independència de les colònies espanyoles a començament del segle XIX, tot i la distància geogràfica, l'arxipèlag va acabar sota domini de Colòmbia. Malgrat això, les illes van mantenir una relació cultural i econòmica important amb Jamaica i els Estats Units fins a mitjan segle XX.

Des que l'arxipèlag va ser declarat lliure d'impostos el 1953 hi ha hagut una emigració molt important de colombians del continent vers l'arxipèlag, sobretot vers San Andrés, de manera que la població local ha esdevingut minoritària (20.000-24.000 persones en una població de 80.000-100.000) i ha augmentat molt la presència de la llengua espanyola. La major part dels parlants de crioll parlen també espanyol i anglès.

La llengua de l'ensenyament és l'espanyol des de 1926. Anteriorment, des de 1847, l'educació a les illes es trobava en mans de pastors baptistes que ensenyaven en anglès. Durant les darreres dècades hi ha hagut diversos programes d'educació bilingüe espanyol-anglès i trilingüe, amb el crioll local, però impartits en molt pocs centres. El 1998, per exemple, la Christian University de San Andrés i representants del Summer Institute of Linguistics (SIL) van dissenyar un projecte pilot per a produir material pedagògic en crioll per a tres escoles primàries baptistes de San Andrés en els nivells inicials d'ensenyament. La idea era alfabetitzar els infants en crioll i passar després a l'ensenyament en anglès i espanyol. En general, manca suport financer de les autoritats educatives per a desenvolupar programes que incloguin el crioll.

Aquesta llengua té poca presència als mitjans de comunicació locals: és usat en alguns programes de ràdio i hi ha un programa de televisió setmanal en què s'usa sovint.

Els parlants del crioll es refereixen a si mateixos com a natives o natives islanders per distingir-se dels colombians del continent. A la constitució colombiana se'ls anomena raizales, però aquest terme no és utilitzat a les illes. Un terme usat per a referir-se a la llengua, sembla que arcaic, és bende o wende, probablement del nom d'una ètnia de l'Àfrica occidental.

El crioll de San Andrés i Providencia presenta una gran proximitat amb el crioll de Belize, i també amb el de Jamaica, fins al punt que la intercomprensió és molt elevada.
cursor de peu cursor de peu

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  cursor de peu, n m
  • es  volante
  • en  foot disk

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Dispositiu d'un restituïdor fotogramètric que es fa moure amb el peu per a controlar el moviment en altura de la marca flotant.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
cursor de peu cursor de peu

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  cursor de peu, n m
  • es  volante
  • en  foot disk

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Dispositiu d'un restituïdor fotogramètric que es fa moure amb el peu per a controlar el moviment en altura de la marca flotant.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8