Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "volena" dins totes les àrees temàtiques

agafada lliure agafada lliure

<09 Esports de pilota > 07 Futbol americà>, <09 Esports de pilota > 06 Rugbi>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  agafada lliure, n f
  • ca  parada al vol [RUGBI], n f
  • es  atrapada libre
  • es  mark [RUGBI]
  • es  parada de volea [RUGBI]
  • fr  arrêt de volée
  • fr  mark [RUGBI]
  • fr  marque [RUGBI]
  • it  arresto al volo [RUGBI]
  • it  mark [RUGBI]
  • en  fair catch
  • en  mark [RUGBI]

<Esport > 09 Esports de pilota > 07 Futbol americà>, <Esport > 09 Esports de pilota > 06 Rugbi>

Definició
Acció defensiva consistent a immobilitzar la pilota procedent del xut d'un adversari subjectant-la abans que toqui a terra.

Nota

  • 1. En futbol americà, el jugador receptor ha d'indicar el propòsit de fer una agafada lliure aixecant el braç abans d'agafar la pilota.
  • 2. En rugbi, el jugador receptor ha d'efectuar la parada al vol dintre la zona d'assaig o la zona de 22 m pròpies i ha d'indicar l'acció cridant Mark!; un cop efectuada, l'àrbitre concedeix un xut franc al jugador responsable.
alfabegueta alfabegueta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfabegueta, n f
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  alfabagueta, n f var. ling.
  • ca  aufàbia, n f var. ling.
  • ca  aufàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàdiga, n f var. ling.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • nc  Bergia capensis L.
  • nc  Bergia aquatica Roxb. var. ling.

<Botànica > elatinàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfabegueta, n f
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  alfabagueta, n f var. ling.
  • ca  aufàbia, n f var. ling.
  • ca  aufàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàdiga, n f var. ling.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • nc  Bergia capensis L.
  • nc  Bergia aquatica Roxb. var. ling.

<Botànica > elatinàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  animus, n m
  • ca  voluntat, n f
  • es  voluntad, n f
  • fr  volonté, n f
  • it  volontà, n f

<Dret romà>

arna arna

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arna, n f
  • ca  abell, n m sin. compl.
  • ca  arnera, n f sin. compl.
  • ca  buc d'abelles, n m sin. compl.
  • ca  rusc, n m sin. compl.
  • es  colmena, n f
  • fr  ruche, n f
  • en  beehive, n

<Enginyeria forestal>

avilesa avilesa

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  avilesa
  • es  avileña
  • fr  avileña
  • en  Avilena

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>

Definició
Raça bovina castellana, rústica, d'aptitud càrnia, de perfil còncau, hipermètrica i mediolínia, que es caracteritza pel color negre íntegre tant del pèl com de les mucoses.
avilesa avilesa

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  avilesa
  • es  avileña
  • fr  avileña
  • en  Avilena

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>

Definició
Raça bovina castellana, rústica, d'aptitud càrnia, de perfil còncau, hipermètrica i mediolínia, que es caracteritza pel color negre íntegre tant del pèl com de les mucoses.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàbol, n m
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  afrontapagesos, n m alt. sin.
  • ca  amor de pagès, n m/f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  colet, n m alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  cresta de gall, n f alt. sin.
  • ca  farots, n m pl alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  floreta blanca, n f alt. sin.
  • ca  guixes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apoderada, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  morrissà gros, n m alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  muixos, n m pl alt. sin.
  • ca  pàpola, n f alt. sin.
  • ca  pàpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  paula, n f alt. sin.
  • ca  pelitre, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  amor de pagés, n m/f var. ling.
  • ca  babol, n m var. ling.
  • ca  babols, n m pl var. ling.
  • ca  palitra, n f var. ling.
  • ca  papol, n m var. ling.
  • ca  papola, n f var. ling.
  • ca  papoles, n f pl var. ling.
  • nc  Lepidium draba L.
  • nc  Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
bàbol bàbol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàbol, n m
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  afrontapagesos, n m alt. sin.
  • ca  amor de pagès, n m/f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  colet, n m alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  cresta de gall, n f alt. sin.
  • ca  farots, n m pl alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  floreta blanca, n f alt. sin.
  • ca  guixes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apoderada, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  morrissà gros, n m alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  muixos, n m pl alt. sin.
  • ca  pàpola, n f alt. sin.
  • ca  pàpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  paula, n f alt. sin.
  • ca  pelitre, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  amor de pagés, n m/f var. ling.
  • ca  babol, n m var. ling.
  • ca  babols, n m pl var. ling.
  • ca  palitra, n f var. ling.
  • ca  papol, n m var. ling.
  • ca  papola, n f var. ling.
  • ca  papoles, n f pl var. ling.
  • nc  Lepidium draba L.
  • nc  Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
banya de cabra banya de cabra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banya de cabra, n f
  • ca  colet, n m alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  lotus peu d'aucell, n m alt. sin.
  • ca  peu de pardal, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de be, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • nc  Lotus ornithopodioides L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>