Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "volt" dins totes les àrees temàtiques

àrid solt àrid solt

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  àrid solt, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Àrid que no està lligat, aglomerat ni recobert per lligants bituminosos o ciment, que s'utilitza com a paviment granular o com a encoixinat.
agafada lliure agafada lliure

<09 Esports de pilota > 07 Futbol americà>, <09 Esports de pilota > 06 Rugbi>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  agafada lliure, n f
  • ca  parada al vol [RUGBI], n f
  • es  atrapada libre
  • es  mark [RUGBI]
  • es  parada de volea [RUGBI]
  • fr  arrêt de volée
  • fr  mark [RUGBI]
  • fr  marque [RUGBI]
  • it  arresto al volo [RUGBI]
  • it  mark [RUGBI]
  • en  fair catch
  • en  mark [RUGBI]

<Esport > 09 Esports de pilota > 07 Futbol americà>, <Esport > 09 Esports de pilota > 06 Rugbi>

Definició
Acció defensiva consistent a immobilitzar la pilota procedent del xut d'un adversari subjectant-la abans que toqui a terra.

Nota

  • 1. En futbol americà, el jugador receptor ha d'indicar el propòsit de fer una agafada lliure aixecant el braç abans d'agafar la pilota.
  • 2. En rugbi, el jugador receptor ha d'efectuar la parada al vol dintre la zona d'assaig o la zona de 22 m pròpies i ha d'indicar l'acció cridant Mark!; un cop efectuada, l'àrbitre concedeix un xut franc al jugador responsable.
ala de retaule ala de retaule

<Arts > Escultura>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ala de retaule, n f
  • ca  volet, n m sin. compl.
  • es  puerta de retablo
  • fr  volet du retable

<Arts > Escultura>

Definició
Cadascun dels plafons mòbils sovint decorats d'un retaule que es tanquen sobre la part central del retaule per a resguardar-lo.
ara torno, perdoni un moment ara torno, perdoni un moment

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  ara torno, perdoni un moment
  • es  enseguida vuelvo, perdone un momento
  • fr  excusez-moi un moment, je reviens tout de suite
  • pt  aguarde um momento, por favor, volto já
  • en  please excuse me for a moment, I'll be right back

<Grans Magatzems > Conversa>

armella armella

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  armella, n f
  • es  armella
  • fr  bague
  • en  bolt shaft

<Fusteria > Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta>

Definició
Peça metàl·lica cilíndrica o semicilíndrica que pot servir de tancador o pot abraçar la barra d'una barralleva o el passador d'una frontissa.
armella armella

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  armella, n f
  • es  armella, n f
  • es  puente, n m
  • fr  crochet à visser, n m
  • en  bolt shaft, n
  • eu  eraztun, n
  • eu  zubi, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

armella mestra armella mestra

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  armella mestra, n f
  • es  armella maestra
  • fr  bague d'espagnolette
  • en  bolt clasp

<Fusteria > Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta>

Definició
Armella que es col·loca immediatament a sobre i a sota de la balda d'una barralleva per a evitar que la barra es pugui desplaçar verticalment.
armella mestra armella mestra

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  armella mestra, n f
  • es  armella maestra, n f
  • fr  bague d'espagnolette, n f
  • en  bolt clasp, n
  • eu  eraztun nagusi, n
  • eu  zubi nagusi, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

atetosi congènita doble idiopàtica atetosi congènita doble idiopàtica

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  atetosi congènita doble idiopàtica, n f
  • ca  malaltia de Vogt, n f sin. compl.
  • ca  síndrome del cos estriat, n f sin. compl.
  • es  enfermedad de Vogt, n f
  • es  síndrome de Vogt, n m
  • es  síndrome del cuerpo estriado, n m
  • en  syndrome of corpus striatum
  • en  Vogt syndrome

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició
Paràlisi cerebral infantil congènita caracteritzada per una atròfia neuronal del cos estriat, especialment del nucli caudat i del putamen, i per una substitució consecutiva de fibres mielíniques i axons, amb escassa proliferació glial, que es manifesta clínicament per atetosi bilateral, rigidesa extrapiramidal i deficiència intel·lectual.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baldó, n m
  • es  aldabilla, n f
  • es  tarabilla, n f
  • fr  bobinette, n f
  • fr  bobinette, n m
  • en  sash bolt, n
  • de  Klinke, n f
  • de  Schliesshaken, n m

<Enginyeria>