Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "voltants" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Noms compostos verb+nom: Base nominal singular o plural?
- ca A1. Singular en noms no comptables: gratacel (EXEMPLE), n m
- ca A2. Singular en noms de parts del cos: lligacama (EXEMPLE), n f
- ca A3. Singular en compostos que són una part: cobrellit (EXEMPLE), n m
- ca B1. Plural en noms comptables: parallamps (EXEMPLE), n m
- ca B2. Plural en casos determinats de noms no comptables metonímics: tastavins (EXCEPCIÓ), n m, f
- ca B3. Plural en casos determinats de parts del cos no úniques: rentamans (EXCEPCIÓ), n m
- ca C. Formes dobles opcionals en casos determinats de noms comptables: eixugamà/eixugamans (EXCEPCIÓ), n m
- ca C. Formes dobles vacil·lants en casos determinats de noms comptables: voltadits (EXCEPCIÓ), n m
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
En canvi, en un ús en singular d'aquesta mena de compostos, la flexió en singular o en plural del nom que en forma part pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (el para-sol) o és preferible el plural (el parallamps).
A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del nom integrat en un compost verb+nom quan el compost s'utilitza en un context singular (el para-sol, l'aplegapilotes, etc.).
(A) VERB + NOM EN SINGULAR
El nom d'un compost verb+nom s'escriu en singular (si l'ús del compost és singular) quan pertany a un dels casos següents:
A1. Noms no comptables
Són noms que no es poden comptar perquè són únics, són abstractes o descriuen una matèria. (Diem que no es poden comptar perquè no s'hi pot posar un numeral: *dos cels, *tres cels;*dues llibertats, *tres llibertats; *dues farines, *tres farines.)
Ex.: un gratacel, una llevaneu
Excepcions: Vegeu el punt B2.
A2. Noms comptables que designen una part del cos
Són els noms referits a una part del cos humà que es poden comptar. (Diem que es poden comptar perquè s'hi pot posar un numeral: dues cames, quatre mans.)
Ex. una lligacama, un pinçanàs
Excepcions: Vegeu el punt B3.
A3. Noms comptables que mantenen una relació de tot-part amb el compost
Són noms comptables que, quan van sols, designen un tot del qual el compost forma part .
Ex.: el cobrellit (un cobrellit és un element d'un llit), el picaporta (un picaporta és un element d'una porta).
[En canvi, l'escalfallits (perquè no és un element d'un llit sinó un estri que s'aplica a diversos llits, i llit és un nom comptable; correspon al cas B1.)]
(B) VERB + NOM EN PLURAL
El nom d'un compost verb+nom s'escriu en plural (encara que l'ús del compost sigui singular) quan pertany a un dels casos següents:
B1. Noms comptables
Són els noms que es poden comptabilitzar per mitjà d'un numeral: dos sofàs, tres sofàs; dues jugadores, tres jugadores; dos gots, tres gots.
Ex.: el parallamps, un comptagotes, un saltamarges
Excepcions: Vegeu els punts A2 i A3.
B2. Noms no comptables amb valor metonímic comptable
Excepcionalment, es flexionen en plural alguns noms no comptables de compostos que volen remarcar la idea de multiplicitat. Això es dona quan, per metonímia, el nom designa un espècimen concret d'una cosa, de manera que el plural fa referència a diverses realitzacions.
Ex.: una tastavins (el plural vins designa el conjunt de varietats diferents de vi que es tasten), la Ventafocs (el plural focs designa el conjunt de realitzacions d'un foc, és similar a foguera), un penja-robes (el plural robes designa el conjunt de peces de roba).
B3. Noms que designen una part del cos no única
Excepcionalment, es flexionen en plural alguns noms de parts del cos que es presenten de manera no única en una persona.
Ex.: el rentamans, un voltadits, un estiracabells
(C) FORMES DOBLES
C1. Opcionalitat normativa
Excepcionalment, en alguns casos es consideren igualment vàlides formes singulars i formes plurals d'un mateix compost verb+nom utilitzat en singular.
Ex.: un eixugamà, un eixugamans (com a part del cos, hi tocaria el singular; com a part del cos no única, el plural) [El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans recull totes dues possibilitats.]
C2. Vacil·lació d'ús
De vegades hi ha vacil·lació en l'ús real, per bé que la normativa s'hagi decantat per una sola forma.
Ex. un voltadits (*un voltadit), un tapaboques (*un tapaboca)
Nota
- La informació recollida en aquesta fitxa està extreta, amb modificacions sobretot d'ordenació, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 12.4.1.c, pàg. 453-54).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI punt de fil, punt volant, punt de floreta, punt de bola o punt de caramel?
- es (punt de bola) punto de bola, n m
- es (punt de bola) punto de bolita, n m
- es (punt de caramel) punto de caramelo, n m
- es (punt de fil) punto de hebra, n m
- es (punt de fil) punto de hilo, n m
- es (punt volant) punto de florecilla, n m
- es (punt volant) punto de soplo, n m
- es (punt volant) punto volante, n m
- fr (punt de bola) boulé, n m
- fr (punt de caramel) caramel, n m
- fr (punt de fil) filé, n m
- fr (punt de fil) filet, n m
- fr (punt volant) grand perlé, n m
- fr (punt volant) grand soufflé, n m
- fr (punt volant) petit boulé, n m
- fr (punt volant) soufflé, n m
- en (punt de bola) ball stage, n
- en (punt de caramel) liquid stage, n
- en (punt de fil) thread stage, n
<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>
Definició
- El punt de fil (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el punt de cocció d'un xarop entre 105 i 110ºC, en el qual el xarop agafa forma de fil si s'estira entre els dits polze i índex (prèviament submergits en aigua freda).
. Es distingeix entre el punt de fil fluix (quan el fil fa uns 2 o 3 mm de llargada i es trenca fàcilment) i el punt de fil fort (quan el fil fa uns 5 mm de llargada i oposa certa resistència al trencament).
. Els equivalents castellans són punto de hebra i punto de hilo; els francesos, filé i filet, i l'anglès, thread stage.
- El punt volant, o el sinònim complementari punt de floreta (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és el punt de cocció d'un xarop a 115ºC, en el qual el xarop forma bombolles quan es bufa per a fer-lo passar a través dels forats d'una escumadora.
. Els equivalents castellans són punto de florecilla, punto de soplo i punto volante, i els francesos, grand perlé, grand soufflé, petit boulé i soufflé.
- El punt de bola (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és el punt de cocció d'un xarop entre 120 i 130ºC, en el qual el xarop agafa forma de bola quan s'agafa amb els dits d'una cullera prèviament submergida en aigua freda o aigua amb gel.
. Es distingeix entre el punt de bola fluix (quan la bola té una consistència tova i s'aixafa fàcilment amb els dits) i el punt de bola fort (quan la bola és compacta i costa d'aixafar amb els dits).
. Segons el dialecte, en comptes de punt de bola, punt de bola fluix i punt de bola fort s'utilitzen les formes punt de bolla, punt de bolla fluix i punt de bolla fort.
. Els equivalents castellans són punto de bola i punto de bolita; el francès, boulé, i l'anglès, ball stage.
- El punt de caramel és el punt de cocció d'un xarop entre 150 i 170ºC, en el qual ha tingut lloc la caramel·lització.
. Es distingeix entre el punt de caramel fluix (quan el xarop agafa un color entre groc clar i groc fosc) i el punt de caramel fort (quan el xarop agafa un color entre groc fosc i marró).
. L'equivalent castellà és punto de caramelo; el francès, caramel, i l'anglès, liquid stage.
Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són formes descriptives i lingüísticament adequades.
(2) Es consideren tradicionals i consolidades en l'àmbit.
(3) Són paral·leles a les solucions d'altres llengües.
Nota
- 1. Tot i que també es documenten *punt de bola fluixa i *punt de bola forta (amb l'adjectiu en concordança amb bola i no amb punt), es dona prioritat a punt de bola fluix i punt de bola fort, d'acord amb l'opinió dels especialistes consultats i amb la freqüència de les formes.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de punt de fil, punt de fil fluix, punt de fil fort, punt volant, punt de bola fluix, punt de bola fort, punt de caramel, punt de caramel fluix i punt de caramel fort al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Coent sucre: fils, volants i boles, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/251/).
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca agama de gorgera, n m
- ca clamidosaure de King, n m
- es agama com volantes, n m
- es clamidosaurio de King, n m
- es clamidosaurio de King, n m
- es lagarto de cuello con volantes, n m
- fr lézard à colerette, n m
- en frill-necked lizard, n
- en frilled agama, n
- en frilled dragon, n
- en frilled lizard, n
- nc Chlamydosaurus kingii
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Definició
<16 Esports aeris > 01 Vol lliure>, <23 Esports d'aventura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca ala delta, n f
- es ala delta, n f
- es aladeltismo, n m
- fr aile delta, n f
- fr aile volante, n f
- fr deltaplane, n m
- fr vélideltisme, n m
- it deltaplano, n m
- en hang gliding, n
- en hang-gliding, n var. ling.
<Esport > 16 Esports aeris > 01 Vol lliure>, <Esport > 23 Esports d'aventura>
Definició
Nota
- El pilot que practica la modalitat de l'ala delta s'anomena pilot d'ala delta o bé aladeltista.
<16 Esports aeris > 01 Vol lliure>, <23 Esports d'aventura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca ala delta, n f
- es ala delta, n f
- fr aile delta, n f
- fr aile volante, n f
- fr deltaplane, n m
- it aquilone, n m
- it deltaplano, n m
- en hang glider, n
<Esport > 16 Esports aeris > 01 Vol lliure>, <Esport > 23 Esports d'aventura>
Definició
Nota
- L'ala delta s'utilitza en la pràctica de l'ala delta, i el pilot que condueix una ala delta s'anomena pilot d'ala delta o bé aladeltista.
<Informàtica > Estructura de les dades>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca arbre octal, n m
- es árbol octal
- fr arbre d'octants
- en octree
- de Octree
<Informàtica > Estructura de les dades>
Definició
Nota
- Cada node d'un arbre octal representa un cub en l'espai físic. Cada fill representa un octant del node pare de què procedeix.
<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels videojocs [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/9>
- ca arbre octal, n m
- es árbol octal
- fr arbre d'octants
- en octree
- de Octree
<Videojocs > Conceptes generals>
Definició
Nota
- Cada node d'un arbre octal representa un cub en l'espai físic. Cada fill representa un octant del node pare de què procedeix.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca baga volant, n f
<Pesca>
Definició
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca bateria inercial, n f
- ca bateria de rotor, n f sin. compl.
- ca bateria de volant, n f sin. compl.
- es batería de rotor, n f
- es batería de volante, n f
- es batería inercial, n f
- fr batterie à volant, n f
- it batteria a volano, n f
- en flywheel energy storage, n
- en FES, n sigla
<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats>, <Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode ferroviari > Dispositius i propietats>
Definició
Nota
- En l'àmbit de la mobilitat sostenible, les bateries inercials s'utilitzen sobretot en la frenada regenerativa per a emmagatzemar l'energia generada en el procés de frenar.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bossell voltat, n m
- es rascador abocelado curvo
<Construcció>
