Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "votaci" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge fasciculat, n m
- ca albellatge pelut, n m alt. sin.
- ca albellatge violaci, n m alt. sin.
- ca botriòcloa, n f alt. sin.
- ca dicàntium, n m alt. sin.
- ca espart de rabosa, n m alt. sin.
- ca tall de destral, n m alt. sin.
- ca traiguera, n f alt. sin.
- ca alballage pelut, n m var. ling.
- ca tall d'astral, n m var. ling.
- nc Dichanthium ischaemum (L.) Roberty
- nc Andropogon ischaemum L. sin. compl.
- nc Bothriochloa ischaemum (L.) Keng sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge fasciculat, n m
- ca albellatge pelut, n m alt. sin.
- ca albellatge violaci, n m alt. sin.
- ca botriòcloa, n f alt. sin.
- ca dicàntium, n m alt. sin.
- ca espart de rabosa, n m alt. sin.
- ca tall de destral, n m alt. sin.
- ca traiguera, n f alt. sin.
- ca alballage pelut, n m var. ling.
- ca tall d'astral, n m var. ling.
- nc Dichanthium ischaemum (L.) Roberty
- nc Andropogon ischaemum L. sin. compl.
- nc Bothriochloa ischaemum (L.) Keng sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca bacallà a l'estil dels monjos de Poblet
- es bacalao al estilo de los monjes de Poblet
- fr morue à la manière des moines de Poblet
- it baccalà allo stile dei monaci di Poblet
- en cod monks from Poblet's style
- de Stockfisch nach Art der Mönche von Poblet
<Plats a la carta. Peix i marisc>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat de moro, n m
- ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
- ca dacsa, n f sin. compl.
- ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
- ca milloc, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca moresc, n m sin. compl.
- ca palló (palla), n m sin. compl.
- ca panís, n m sin. compl.
- ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
- ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
- ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca blat de les Indies, n m alt. sin.
- ca blat dindi, n m alt. sin.
- ca blat moresc, n m alt. sin.
- ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
- ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
- ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
- ca canyot (tija), n m alt. sin.
- ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca capça (infructescència), n f alt. sin.
- ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca dacsera, n f alt. sin.
- ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca farratjó, n m alt. sin.
- ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
- ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
- ca milloquera, n f alt. sin.
- ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
- ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
- ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
- ca panís (gra), n m alt. sin.
- ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
- ca panís de les Índies, n m alt. sin.
- ca panissera, n f alt. sin.
- ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
- ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
- ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca blat d'Indi, n m var. ling.
- ca blat de l'Indi, n m var. ling.
- ca blatdindi, n m var. ling.
- ca frument de l'Índia, n m var. ling.
- ca maís, n m var. ling.
- ca mallorquer, n m var. ling.
- ca millot, n m var. ling.
- ca pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
- ca pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pèl de panoja, n m var. ling.
- ca pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
- ca seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- nc Zea mays L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blat de moro, n m
- ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
- ca dacsa, n f sin. compl.
- ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
- ca milloc, n m sin. compl.
- ca milloca, n f sin. compl.
- ca moresc, n m sin. compl.
- ca palló (palla), n m sin. compl.
- ca panís, n m sin. compl.
- ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
- ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
- ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
- ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca blat de les Indies, n m alt. sin.
- ca blat dindi, n m alt. sin.
- ca blat moresc, n m alt. sin.
- ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
- ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
- ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
- ca canyot (tija), n m alt. sin.
- ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca capça (infructescència), n f alt. sin.
- ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
- ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca dacsera, n f alt. sin.
- ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca farratjó, n m alt. sin.
- ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
- ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
- ca milloquera, n f alt. sin.
- ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
- ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
- ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
- ca panís (gra), n m alt. sin.
- ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
- ca panís de les Índies, n m alt. sin.
- ca panissera, n f alt. sin.
- ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
- ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
- ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
- ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
- ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
- ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
- ca barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- ca blat d'Indi, n m var. ling.
- ca blat de l'Indi, n m var. ling.
- ca blatdindi, n m var. ling.
- ca frument de l'Índia, n m var. ling.
- ca maís, n m var. ling.
- ca mallorquer, n m var. ling.
- ca millot, n m var. ling.
- ca pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
- ca pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
- ca pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
- ca pèl de panoja, n m var. ling.
- ca pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
- ca seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
- nc Zea mays L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
-
1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cardenal anyil violaci, n m
- es azulillo morado
- fr passerin varié
- en varied bunting
- de Vielfarbenfink
- nc Passerina versicolor
<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cardenal anyil violaci, n m
- es azulillo morado
- fr passerin varié
- en varied bunting
- de Vielfarbenfink
- nc Passerina versicolor
<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>
<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cerat vermell de cetaci, n m
<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>
Definició
<Dret > Dret electoral>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia electoral bàsica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/179/>
- ca certificat de votació, n m
- es certificado de votación, n m
<Eleccions>
Definició
<Zoologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cetaci, n m
- es cetáceo
- en cetacean
<Zoologia>