Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vrbola" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI ebola: Pronúncia i grafia
- es (febre hemorràgica de l'Ebola) enfermedad del Ébola, n f
- es (febre hemorràgica de l'Ebola) virosis del Ébola, n f
- es (virus de l'Ebola) virus del Ébola, n m
- en (febre hemorràgica de l'Ebola) Ebola hemorrhagic fever, n
- en (febre hemorràgica de l'Ebola) Ebola virus disease, n
- en (virus de l'Ebola) Ebola virus, n
<Ciències de la salut > Patologia general>
Definició
- Fer-ne una paraula plana, és a dir pronunciar-la amb accent tònic sobre la síl·laba -bo- i, com a paraula plana acabada amb vocal, no posar-hi cap accent gràfic.
Ex. ebola
- En els dialectes amb vocal neutra, pronunciar la vocal inicial com una e- o bé com una vocal neutra.
- Pronunciar la o tònica com una o oberta o bé com una o tancada segons s'adigui més a cada dialecte (eb[ò]la o eb[ó]la).
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex. virus de l'Ebola (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències de l'ebola (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat d'ebola (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb majúscula inicial si es fa servir com a complement d'una denominació més llarga i amb minúscula inicial si es fa servir com un nom complet.
Ex. els símptomes de la malaltia de l'Ebola (la denominació completa és malaltia de l'Ebola), però els símptomes de l'ebola (la denominació completa és ebola)
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) El nom Ebola prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en aquesta zona on es va identificar el virus. La referència al nom d'un riu justifica la presència de l'article i la majúscula inicial quan té valor de topònim.
(2) La pronúncia plana és la més acostada a les llengües africanes d'origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des del començament. Això justifica l'accent tònic sobre la penúltima síl·laba i l'absència d'accent gràfic (tot i que també hi ha arguments a favor de la pronúncia esdrúixola).
(3) La pronúncia de les e i les o àtones dels manlleus i d'alguns mots cultes és vacil·lant i depèn del grau d'integració en la llengua. Això justifica que s'accepti, per als dialectes orientals, que la vocal inicial es pronunciï com una vocal neutra o com una e.
Ex. libido, òpera, karate, divertimento
(4) En els manlleus en què no hi ha referència de la llengua original pel que fa a l'obertura de les e i les o tòniques, sol prevaldre l'analogia amb paraules i contextos fonètics similars que fa cada parlant segons quin sigui el seu dialecte.
La febre hemorràgica de l'Ebola, o malaltia de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és una malaltia vírica altament contagiosa i sovint mortal causada pel virus de l'Ebola, que es caracteritza per la presència de febre, forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll, tos seca, símptomes de deshidratació, leucocitosi, trombocitopènia i hemorràgies internes i externes.
. Els equivalents castellans són enfermedad del Ébola i virosis del Ébola, i els anglesos, Ebola hemorrhagic fever i Ebola virus disease.
Pel que fa al virus de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és un virus del gènere Ebolavirus de morfologia filamentosa, linear o ramificat, amb una càpsida helicoidal envoltada d'una membrana lipídica i genoma monocatenari d'RNA, causant de la febre hemorràgica de l'Ebola.
. L'equivalent castellà és virus del Ébola, i l'anglès, Ebola virus.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de febre hemorràgica de l'Ebola i virus de l'Ebola al Cercaterm, i també el document de criteri original, Sobre el virus de l'Ebola, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/virus-lebola).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI ebola: Pronúncia i grafia
- es (febre hemorràgica de l'Ebola) enfermedad del Ébola, n f
- es (febre hemorràgica de l'Ebola) virosis del Ébola, n f
- es (virus de l'Ebola) virus del Ébola, n m
- en (febre hemorràgica de l'Ebola) Ebola hemorrhagic fever, n
- en (febre hemorràgica de l'Ebola) Ebola virus disease, n
- en (virus de l'Ebola) Ebola virus, n
<Criteris lingüístics > Pronúncia o grafia de casos singulars>
Definició
- Fer-ne una paraula plana, és a dir pronunciar-la amb accent tònic sobre la síl·laba -bo- i, com a paraula plana acabada amb vocal, no posar-hi cap accent gràfic.
Ex. ebola
- En els dialectes amb vocal neutra, pronunciar la vocal inicial com una e- o bé com una vocal neutra.
- Pronunciar la o tònica com una o oberta o bé com una o tancada segons s'adigui més a cada dialecte (eb[ò]la o eb[ó]la).
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex. virus de l'Ebola (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències de l'ebola (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat d'ebola (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb majúscula inicial si es fa servir com a complement d'una denominació més llarga i amb minúscula inicial si es fa servir com un nom complet.
Ex. els símptomes de la malaltia de l'Ebola (la denominació completa és malaltia de l'Ebola), però els símptomes de l'ebola (la denominació completa és ebola)
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) El nom Ebola prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en aquesta zona on es va identificar el virus. La referència al nom d'un riu justifica la presència de l'article i la majúscula inicial quan té valor de topònim.
(2) La pronúncia plana és la més acostada a les llengües africanes d'origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des del començament. Això justifica l'accent tònic sobre la penúltima síl·laba i l'absència d'accent gràfic (tot i que també hi ha arguments a favor de la pronúncia esdrúixola).
(3) La pronúncia de les e i les o àtones dels manlleus i d'alguns mots cultes és vacil·lant i depèn del grau d'integració en la llengua. Això justifica que s'accepti, per als dialectes orientals, que la vocal inicial es pronunciï com una vocal neutra o com una e.
Ex. libido, òpera, karate, divertimento
(4) En els manlleus en què no hi ha referència de la llengua original pel que fa a l'obertura de les e i les o tòniques, sol prevaldre l'analogia amb paraules i contextos fonètics similars que fa cada parlant segons quin sigui el seu dialecte.
La febre hemorràgica de l'Ebola, o malaltia de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és una malaltia vírica altament contagiosa i sovint mortal causada pel virus de l'Ebola, que es caracteritza per la presència de febre, forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll, tos seca, símptomes de deshidratació, leucocitosi, trombocitopènia i hemorràgies internes i externes.
. Els equivalents castellans són enfermedad del Ébola i virosis del Ébola, i els anglesos, Ebola hemorrhagic fever i Ebola virus disease.
Pel que fa al virus de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és un virus del gènere Ebolavirus de morfologia filamentosa, linear o ramificat, amb una càpsida helicoidal envoltada d'una membrana lipídica i genoma monocatenari d'RNA, causant de la febre hemorràgica de l'Ebola.
. L'equivalent castellà és virus del Ébola, i l'anglès, Ebola virus.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de febre hemorràgica de l'Ebola i virus de l'Ebola al Cercaterm, i també el document de criteri original, Sobre el virus de l'Ebola, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/virus-lebola).
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca abatiment, n m
- es apeo, n m
- es tala del árbol, n f sin. compl.
- fr abattage, n m
- fr abbatage, n m
- fr coupe, n f
- en cutting, n
- en falling, n
- en fellage, n
- en felling, n
- eu arbola bota, n
- eu ipurditik motze, n
- eu purditik ebakitze, n
- eu zuhaitza bota, n
<Fusteria > Tècniques i procediments>
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la vacuna antivariolosa, n f
- ca al·lèrgia a la vacuna contra la verola, n f sin. compl.
- en smallpox vaccine allergy, n
- cod 294657002
<Al·lergologia>
<Indústria > Indústria del tabac>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca anell, n m
- es vitola
- fr vitole
- en cigar-band
<Indústria > Indústria del tabac>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca apegalós, n m
- ca amor d'hortolà, n m/f alt. sin.
- ca apegalosa, n f alt. sin.
- ca apegalosos, n m pl alt. sin.
- ca endrapallengua, n m/f alt. sin.
- ca espunyidella apegalosa, n f alt. sin.
- ca gafetes, n f pl alt. sin.
- ca gats, n m pl alt. sin.
- ca herba apegalosa, n f alt. sin.
- ca herba colina, n f alt. sin.
- ca herba de gallina, n f alt. sin.
- ca herba remuguera, n f alt. sin.
- ca pegalosa, n f alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca rabosa, n f alt. sin.
- ca raspallengua, n f alt. sin.
- ca rèvola, n f alt. sin.
- ca rèvola borda, n f alt. sin.
- ca rèvola d'hortolà, n f alt. sin.
- ca revoleta, n f alt. sin.
- ca roja, n f alt. sin.
- ca lapa, n f var. ling.
- ca pegolosa, n f var. ling.
- ca raspa llengua, n f var. ling.
- ca rèbola, n f var. ling.
- ca rèbola d'hortolà, n f var. ling.
- ca rèbula, n f var. ling.
- ca révola, n f var. ling.
- nc Galium aparine L.
<Botànica > rubiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca apegalós, n m
- ca amor d'hortolà, n m/f alt. sin.
- ca apegalosa, n f alt. sin.
- ca apegalosos, n m pl alt. sin.
- ca endrapallengua, n m/f alt. sin.
- ca espunyidella apegalosa, n f alt. sin.
- ca gafetes, n f pl alt. sin.
- ca gats, n m pl alt. sin.
- ca herba apegalosa, n f alt. sin.
- ca herba colina, n f alt. sin.
- ca herba de gallina, n f alt. sin.
- ca herba remuguera, n f alt. sin.
- ca pegalosa, n f alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca rabosa, n f alt. sin.
- ca raspallengua, n f alt. sin.
- ca rèvola, n f alt. sin.
- ca rèvola borda, n f alt. sin.
- ca rèvola d'hortolà, n f alt. sin.
- ca revoleta, n f alt. sin.
- ca roja, n f alt. sin.
- ca lapa, n f var. ling.
- ca pegolosa, n f var. ling.
- ca raspa llengua, n f var. ling.
- ca rèbola, n f var. ling.
- ca rèbola d'hortolà, n f var. ling.
- ca rèbula, n f var. ling.
- ca révola, n f var. ling.
- nc Galium aparine L.
<Botànica > rubiàcies>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arèola, n f
- es areola
- es aréola
- en areola
<Ciències de la salut>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arèola, n f
- es aréola, n f
- fr aréole, n f
- en areole, n
<Botànica>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arèola, n f
- es areola, n f
- es aréola, n f
- fr aréole, n f
- en areola, n
<Infermeria>
