Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xanguet" dins totes les àrees temàtiques

cap de banquets

<Alimentació. Gastronomia > Ocupacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca cap de banquets, n m, f
es jefe de salones y banquetes
fr maître d'hôtel de banquets
en banquet headwaiter [m] | banquet headwaitress [f]

<Alimentació. Gastronomia > Ocupacions>

Definició

Persona que s'ocupa del servei d'àpats i begudes durant un banquet i de supervisar i dirigir l'equip de persones que hi treballa.

cap de banquets

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

ca cap de banquets, n m, f
es jefe de salones y banquetes | jefa de salones y banquetes, n m, f
fr directeur des banquets | directrice des banquets, n m, f
fr directeur du service des banquets | directrice du service des banquets, n m, f
fr maître d'hôtel de banquets, n m, f
en banquet director, n
en banquet headwaiter, n
en banquet manager, n
en banqueting manager, n
en catering manager, n
de Saalchef | Saalchefin, n m, f

<Turisme > Gastronomia i restauració>, <Turisme > Activitats turístiques>

Definició

Persona que s'encarrega del servei d'àpats i begudes durant un banquet i de coordinar la brigada de banquet.

cap de l'eix

<Transports > Transport ferroviari>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca cap de l'eix, n m
es reborde de la mangueta
es roseta de la mangueta
fr champignon de fusée
en axle-journal head

Definició

Part extrema de l'eix.

capcinejar

<Esport > Esports nàutics > Rem>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca capcinejar, v intr
es cabecear
fr tanguer
en pitch, to

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Definició

Inclinar-se, un bot, a proa o a popa per un moviment brusc en la recuperació o en l'atac.

capcinejar

<11 Esports nàutics > 03 Rem>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca capcinejar, v intr
es cabecear
fr tanguer
en pitch, to

<Esport > 11 Esports nàutics > 03 Rem>

Definició

Inclinar-se, un bot de rem, cap a proa o cap a popa per un moviment brusc en la recuperació o en l'atac.

capfoguer

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca capfoguer, n m
ca ander, n m sin. compl.
ca banquet, n m sin. compl.
ca cabreta, n f sin. compl.
ca capçal, n m sin. compl.
ca cavall, n m sin. compl.
ca cavall de foc, n m sin. compl.
ca forroll, n m sin. compl.
ca moret, n m sin. compl.
ca mossa, n f sin. compl.
ca mosso, n m sin. compl.
es morillo
fr chenet
fr landier
en andiron
en firedog

Definició

Cadascun dels ferros o les pedres que sostenen els tions en una llar de foc.

chorotega

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca chorotega
ca choluteca sin. compl.
ca diria sin. compl.
ca mangue sin. compl.
ca monimbó sin. compl.
ca nagranda sin. compl.
ca orotiña sin. compl.
ca paro sin. compl.
ar تشوروطيغا
cy Chorotega
cy Choluteca sin. compl.
cy Diria sin. compl.
cy Mangue sin. compl.
cy Monimbó sin. compl.
cy Nagranda sin. compl.
cy Orotiña sin. compl.
cy Paro sin. compl.
de Chorotega
de Choluteca sin. compl.
de Diria sin. compl.
de Mangue sin. compl.
de Monimbó sin. compl.
de Nagranda sin. compl.
de Orotiña sin. compl.
de Paro sin. compl.
en Chorotega
en Choluteca sin. compl.
en Diria sin. compl.
en Mangue sin. compl.
en Monimbó sin. compl.
en Orotina sin. compl.
es chorotega
es choluteca sin. compl.
es diria sin. compl.
es mangue sin. compl.
es nagranda sin. compl.
es nonimbó sin. compl.
es orotiña sin. compl.
es paro sin. compl.
eu chorotegera
eu choluteca sin. compl.
eu diria sin. compl.
eu mangue sin. compl.
eu monimbo sin. compl.
eu nagranda sin. compl.
eu orotiña sin. compl.
eu paro sin. compl.
fr chorotega
fr choluteca sin. compl.
fr diria sin. compl.
fr mangue sin. compl.
fr monimbó sin. compl.
fr nagranda sin. compl.
fr orotiña sin. compl.
fr paro sin. compl.
gn chorotega
gn choluteca sin. compl.
gn diria sin. compl.
gn mangue sin. compl.
gn monimbo sin. compl.
gn nagranda sin. compl.
gn orotiña sin. compl.
gn paro sin. compl.
it chorotega
it choluteca sin. compl.
it diria sin. compl.
it mangue sin. compl.
it monimbó sin. compl.
it nagranda sin. compl.
it orotiña sin. compl.
it paro sin. compl.
ja チョロテガ語
ja パロ語 sin. compl.
ja マンゲ語 sin. compl.
ja モニンボ語 sin. compl.
ja ﾃﾞｨﾘｱ語 sin. compl.
ja ﾁｮﾙﾃｶ語 sin. compl.
ja ｵﾛﾃｨﾆｬｺ語 sin. compl.
ja ﾅｸﾞﾗﾝﾀﾞｺ語 sin. compl.
nl Chorotega
nl Choluteca sin. compl.
nl Diria sin. compl.
nl Mangue sin. compl.
nl Monimbó sin. compl.
nl Nagranda sin. compl.
nl Orotiña sin. compl.
nl Paro sin. compl.
pt chorotega
pt choluteca sin. compl.
pt diria sin. compl.
pt mangue sin. compl.
pt monimbó sin. compl.
pt nagranda sin. compl.
pt orotiña sin. compl.
pt paro sin. compl.
ru Чоротега
ru Дириа sin. compl.
ru Манге sin. compl.
ru Монимбо sin. compl.
ru Оротина sin. compl.
ru Чолутека sin. compl.
zh 乔罗特加语
zh 帕罗语 sin. compl.
zh 芒戈语 sin. compl.
zh 迪利亚语 sin. compl.
zh 乔鲁特加语 sin. compl.
zh 莫尼姆波语 sin. compl.
zh 纳格兰达语 sin. compl.
zh 奥罗提尼亚语 sin. compl.
num Sistema aràbic

<Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue>, <Amèrica > Costa Rica>, <Amèrica > Nicaragua>

Definició

Una part dels membres del grup ètnic viu actualment a prop de Turrialba, a Costa Rica; es consideren camperols, més que no pas indígenes, tot i ser-ne descendents. Els monimbós de Nicaragua viuen actualment al departament de Masaya, a la zona de Monimbó; tot i que se'ls considera molt aculturats, segons una enquesta de 1993, el 86% de la població es considera indígena.

Els chorotegues eren originaris de la regió de Guanacaste, a prop de la frontera amb Nicaragua. Sembla que aquesta llengua s'havia parlat també a Hondures, a la zona de Choluteca, i a El Salvador.

La llengua chorotega estava emparentada amb el chiapaneco de Mèxic; totes dues llengües formaven el subgrup mangue dins la família otomang.

contacte de llengües

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca contacte de llengües, n m
es contacto de lenguas, n m
fr contact de langues, n m
en language contact, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

contacte de llengües

<Llengua > Lingüística>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca contacte de llengües, n m
es contacto de lenguas
fr contact de langues
en language contact

<Lingüística>

Definició

Situació en què dues o més llengües són emprades per uns mateixos parlants o per parlants diferents dins d'una mateixa comunitat lingüística.

Nota

Aquesta situació provoca l'aparició de fenòmens com ara el bilingüisme, la diglòssia, la interferència, l'amalgama, la substitució lingüística, la mort lingüística, etc.

crioll capverdià

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca crioll capverdià
ca capverdià sin. compl.
ca crioulo sin. compl.
ca kabuverdianu sin. compl.
ca kriolu sin. compl.
cod kabuverdianu
ar كريول الرأس الأخضر
cy Creoliaith Cabo Verde
cy Capverdià sin. compl.
cy Crioulo sin. compl.
cy Kabuverdianu sin. compl.
cy Kriolu sin. compl.
de Kapverdisches Kreol
de Crioulo Cabo-Verdiano sin. compl.
de Kabuverdianu sin. compl.
de Kapverdisch sin. compl.
de Kriolu sin. compl.
en Cape Verdean Creole
en Caboverdiano sin. compl.
en Cabuverdiánu sin. compl.
en Cape Verdean sin. compl.
en Creole sin. compl.
en Kabuverdianu sin. compl.
es criollo caboverdiano
es caboverdiano sin. compl.
es crioulo sin. compl.
es kabuverdianu sin. compl.
es kriolu sin. compl.
eu cabo Verdeko kreolera
eu crioulo sin. compl.
eu kabuverdianu sin. compl.
eu kriolu sin. compl.
fr créole capverdien
fr capverdien sin. compl.
fr crioulo sin. compl.
fr kabuverdianu sin. compl.
fr kriolu sin. compl.
fr langue capverdienne sin. compl.
gl crioulo caboverdiano
gl caboverdiano sin. compl.
gl crioulo sin. compl.
gl kabuverdianu sin. compl.
gl kriolu sin. compl.
gn krióllo Kavoverdiáno
gn kabuverdianu sin. compl.
gn kavoverdiáno sin. compl.
gn kriolu sin. compl.
gn krioulo sin. compl.
it creolo capoverdiano
it creolo sin. compl.
it kabuverdianu sin. compl.
it kriolu capoverdiano sin. compl.
ja カ－ボベルデのクレオ－ル語
ja クレオ－ル語 sin. compl.
nl Kaapverdisch Creools
nl Crioulo sin. compl.
nl Kaapverdiaans sin. compl.
nl Kabuverdianu sin. compl.
nl Kriolu sin. compl.
pt crioulo cabo-verdiano
pt caboverdiano sin. compl.
pt crioulo sin. compl.
pt kabuverdianu sin. compl.
pt kriolu sin. compl.
ru Креольский язык Кабо-Верде
zh 佛得角克里奥尔语
zh 克里奥尔、佛得角语 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Definició

A més dels parlants que té la llengua a Cap Verd, on és la primera llengua de la gran majoria de població, n'hi ha prop de 600.000 més que el parlen com a segona llengua a Angola, el Brasil, Guinea Bissau, Portugal i el Senegal. És el crioll de base portuguesa amb més parlants.

L'illa de Santiago va ser ocupada pels portuguesos al segle XV. La nova llengua criolla es va començar a gestar en aquell moment.

Les diverses illes de l'arxipèlag de Cap Verd han desenvolupat la seva pròpia variant de crioll. Els especialistes agrupen aquestes variants en dos grups dialectals principals: el meridional o grup de Sotavento (que inclou les varietats de Brava, Fogo, Santiago i Maio) i el septentrional o grup de Barlovento (que inclou les de Boa Vista, Sal, São Nicolau, São Vicente i Santo Antâo).

No existeix un estàndard de la llengua, és a dir, encara no ha estat codificada. Es treballa en l'elaboració d'una normativa per al bloc dialectal de Sotavento i una altra per al de Barlovento.