Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xaparro" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burro, n m
  • ca  burret, n m sin. compl.
  • ca  burro d'alga, n m sin. compl.
  • ca  burro de fons, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabot anglès, n m sin. compl.
  • ca  cabot bord, n m sin. compl.
  • ca  cabot d'alga, n m sin. compl.
  • ca  cabot de fang, n m sin. compl.
  • ca  cabot de roca, n m sin. compl.
  • ca  cabot mocós, n m sin. compl.
  • ca  cabot mucós, n m sin. compl.
  • ca  cabot negre, n m sin. compl.
  • ca  calacabot, n m sin. compl.
  • ca  espanyol, n m sin. compl.
  • ca  gobi, n m sin. compl.
  • ca  gobi d'alga, n m sin. compl.
  • ca  gobi negrós, n m sin. compl.
  • ca  gòbid d'aigua, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit comú, n m sin. compl.
  • ca  gòbit d'alga, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de roca, n m sin. compl.
  • ca  gòbit negre, n m sin. compl.
  • ca  gòbit negrós, n m sin. compl.
  • ca  peix de diable, n m sin. compl.
  • ca  peix del diable, n m sin. compl.
  • ca  roseti, n m sin. compl.
  • ca  roseti [jove], n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  ruc d'alga, n m sin. compl.
  • ca  ruc de roca, n m sin. compl.
  • ca  borriquet, n m var. ling.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  chaparrudo, n m var. ling.
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  gobit d'alga, n m var. ling.
  • ca  gobit de roca, n m var. ling.
  • ca  gobit negre, n m var. ling.
  • ca  gombit, n m var. ling.
  • ca  gòmbit, n m var. ling.
  • ca  gòmit, n m var. ling.
  • ca  rosetí, n m var. ling.
  • ca  rosetí [jove], n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • ca  ruch d'alga, n m var. ling.
  • ca  ruch de roca, n m var. ling.
  • ca  xaparrudo, n m var. ling.
  • nc  Gobius niger
  • nc  Gobius jozo var. ling.
  • nc  Gobius jozzo var. ling.
  • nc  Gobius longiradiatus var. ling.
  • nc  Gobius niger jozo var. ling.
  • es  cangüeso
  • es  cangüesto
  • es  chaparrudo
  • es  gobio
  • es  pez del diablo
  • es  pez-diablo
  • fr  gobie
  • fr  gobie noir
  • it  chiozzo nero
  • en  black goby

<Peixos > Gòbids>

caparreta negra dels cítrics caparreta negra dels cítrics

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  caparreta negra dels cítrics, n f
  • ca  capseta, n f sin. compl.
  • ca  conxa, n f sin. compl.
  • ca  cotxinilla de l'olivera, n f sin. compl.
  • ca  paparra, n f sin. compl.
  • ca  papellida, n f sin. compl.
  • ca  patateta, n f sin. compl.
  • ca  petxina, n f sin. compl.
  • ca  tortugueta, n f sin. compl.
  • es  caparreta negra
  • es  cochinilla de la tizne (olivo)
  • fr  cochenille noire de l'olivier
  • en  black scale
  • en  olive scale

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Homòpter còccid, Saissetia oleae, que ataca els cítrics i l'olivera.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caparrot, n m
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frare blau, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  margalida borda, n f alt. sin.
  • ca  pa de llop, n m alt. sin.
  • ca  espargos de llop, n m pl var. ling.
  • nc  Orobanche ramosa L.
  • nc  Phelypaea ramosa (L.) C.A. Mey. sin. compl.

<Botànica > orobancàcies>

caparrot caparrot

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caparrot, n m
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frare blau, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  margalida borda, n f alt. sin.
  • ca  pa de llop, n m alt. sin.
  • ca  espargos de llop, n m pl var. ling.
  • nc  Orobanche ramosa L.
  • nc  Phelypaea ramosa (L.) C.A. Mey. sin. compl.

<Botànica > orobancàcies>

caps blancs caps blancs

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  pas de formiga, n m sin. compl.
  • ca  semprenflor, n m sin. compl.
  • ca  terrera, n f sin. compl.
  • ca  alís de mar, n m alt. sin.
  • ca  barba blanca, n f alt. sin.
  • ca  brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
  • ca  citró bord, n m alt. sin.
  • ca  escopinada, n f alt. sin.
  • ca  escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
  • ca  escopines de Crist, n f pl alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  flor de gat, n f alt. sin.
  • ca  flor de mel, n f alt. sin.
  • ca  flor de terra, n f alt. sin.
  • ca  flor de vuit mesos, n f alt. sin.
  • ca  floreta de gos, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'alacrà, n f alt. sin.
  • ca  herba de terra, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba gafarronera, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbamel, n f alt. sin.
  • ca  llagrimetes, n f pl alt. sin.
  • ca  miramar, n m/f alt. sin.
  • ca  morrissà, n m alt. sin.
  • ca  morrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  morritort menut, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  murrissà, n m alt. sin.
  • ca  murrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica, n f alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  pixanera, n f alt. sin.
  • ca  pixat de gos, n m alt. sin.
  • ca  ravenell, n m alt. sin.
  • ca  ravenell de gafarró, n m alt. sin.
  • ca  ravenellet, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa blanca, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa borda, n f alt. sin.
  • ca  saliva del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  salivada de monja, n f alt. sin.
  • ca  saliveta del Senyor, n f alt. sin.
  • ca  salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  borrissà, n m var. ling.
  • ca  escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
  • ca  escupinyà, n f var. ling.
  • ca  escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
  • ca  herba de l'alicrà, n f var. ling.
  • ca  marrissà bord, n m var. ling.
  • ca  morressà bord, n m var. ling.
  • ca  rabanell, n m var. ling.
  • ca  rabanellet, n m var. ling.
  • ca  ravanell de gafarró, n m var. ling.
  • ca  ravaníssia borda, n f var. ling.
  • ca  salivà de monja, n f var. ling.
  • ca  sempre-en-flor, n m var. ling.
  • ca  sempreenflor, n m var. ling.
  • ca  torrotito, n m var. ling.
  • nc  Alyssum maritimum (L.) Lam.
  • nc  Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
    2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  pas de formiga, n m sin. compl.
  • ca  semprenflor, n m sin. compl.
  • ca  terrera, n f sin. compl.
  • ca  alís de mar, n m alt. sin.
  • ca  barba blanca, n f alt. sin.
  • ca  brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
  • ca  citró bord, n m alt. sin.
  • ca  escopinada, n f alt. sin.
  • ca  escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
  • ca  escopines de Crist, n f pl alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  flor de gat, n f alt. sin.
  • ca  flor de mel, n f alt. sin.
  • ca  flor de terra, n f alt. sin.
  • ca  flor de vuit mesos, n f alt. sin.
  • ca  floreta de gos, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'alacrà, n f alt. sin.
  • ca  herba de terra, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba gafarronera, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbamel, n f alt. sin.
  • ca  llagrimetes, n f pl alt. sin.
  • ca  miramar, n m/f alt. sin.
  • ca  morrissà, n m alt. sin.
  • ca  morrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  morritort menut, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  murrissà, n m alt. sin.
  • ca  murrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica, n f alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  pixanera, n f alt. sin.
  • ca  pixat de gos, n m alt. sin.
  • ca  ravenell, n m alt. sin.
  • ca  ravenell de gafarró, n m alt. sin.
  • ca  ravenellet, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa blanca, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa borda, n f alt. sin.
  • ca  saliva del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  salivada de monja, n f alt. sin.
  • ca  saliveta del Senyor, n f alt. sin.
  • ca  salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  borrissà, n m var. ling.
  • ca  escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
  • ca  escupinyà, n f var. ling.
  • ca  escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
  • ca  herba de l'alicrà, n f var. ling.
  • ca  marrissà bord, n m var. ling.
  • ca  morressà bord, n m var. ling.
  • ca  rabanell, n m var. ling.
  • ca  rabanellet, n m var. ling.
  • ca  ravanell de gafarró, n m var. ling.
  • ca  ravaníssia borda, n f var. ling.
  • ca  salivà de monja, n f var. ling.
  • ca  sempre-en-flor, n m var. ling.
  • ca  sempreenflor, n m var. ling.
  • ca  torrotito, n m var. ling.
  • nc  Alyssum maritimum (L.) Lam.
  • nc  Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
    2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
catarro catarro

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  catarro, n m
  • es  catarro
  • fr  catarrhe
  • en  catarrh

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Inflamació aguda o crònica d'una mucosa, especialment de la nasal i faríngia. L'exsudat que flueix per la superfície de la mucosa procedeix dels vasos i també d'una hipersecreció mucosa de les cèl·lules superficials i de les glàndules de la regió inflamada. Els anomenats catarro nasal, faringi, bronquial, gàstric, intestinal, etc, són inflamacions de la mucosa nasal (rinitis), faríngia (faringitis), bronquial (bronquitis), gàstrica (gastritis), intestinal (enteritis), etc.

Nota

  • La denominació catarro prové del grec katarrhéo 'fluir'.
catarro agut catarro agut

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  catarro agut, n m

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Forma aguda de catarro que evoluciona en dos períodes: un de sec, amb poca secreció i mucosa congestionada, i un d'humit, amb abundant secreció mucosa.
catarro atròfic catarro atròfic

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  catarro atròfic, n m

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Forma de catarro crònic amb atròfia de la mucosa i submucosa.
catarro crònic catarro crònic

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  catarro crònic, n m

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Catarro que té una evolució crònica. Pot presentar-se en dues formes: atròfica i hipertròfica.