Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xerinola" dins totes les àrees temàtiques

tora blanca tora blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tora blanca, n f
  • ca  matallops, n m sin. compl.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  escanyallops, n m alt. sin.
  • ca  herba verinosa, n f alt. sin.
  • ca  tora, n f alt. sin.
  • ca  tora pirinenca, n f alt. sin.
  • ca  mata llop, n m var. ling.
  • ca  xupamel, n m var. ling.
  • nc  Aconitum vulparia Rchb.
  • nc  Aconitum lycoctonum auct. var. ling.
  • nc  Aconitum pyrenaicum auct. var. ling.
  • nc  Aconitum vulparia Rchb. subsp. neapolitanum (Ten.) Muñoz Garm. ex Molero et C. Blanché var. ling.

<Botànica > ranunculàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tora blanca, n f
  • ca  matallops, n m sin. compl.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  escanyallops, n m alt. sin.
  • ca  herba verinosa, n f alt. sin.
  • ca  tora, n f alt. sin.
  • ca  tora pirinenca, n f alt. sin.
  • ca  mata llop, n m var. ling.
  • ca  xupamel, n m var. ling.
  • nc  Aconitum vulparia Rchb.
  • nc  Aconitum lycoctonum auct. var. ling.
  • nc  Aconitum pyrenaicum auct. var. ling.
  • nc  Aconitum vulparia Rchb. subsp. neapolitanum (Ten.) Muñoz Garm. ex Molero et C. Blanché var. ling.

<Botànica > ranunculàcies>

tora blava tora blava

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tora blava, n f
  • ca  acònit, n m sin. compl.
  • ca  matallops, n m sin. compl.
  • ca  napel, n m sin. compl.
  • ca  acònit blau, n m alt. sin.
  • ca  acònit salutífer, n m alt. sin.
  • ca  acònits, n m pl alt. sin.
  • ca  escanyallops, n m alt. sin.
  • ca  herba de les tores, n f alt. sin.
  • ca  herba sínica, n f alt. sin.
  • ca  herba tora, n f alt. sin.
  • ca  herba verinosa, n f alt. sin.
  • ca  lletuga alpina, n f alt. sin.
  • ca  matallops blau, n m alt. sin.
  • ca  mataporc, n m alt. sin.
  • ca  realgar, n m alt. sin.
  • ca  salutífer, n m alt. sin.
  • ca  sivet, n m alt. sin.
  • ca  tora, n f alt. sin.
  • ca  tora musca, n f alt. sin.
  • ca  vomissa, n f alt. sin.
  • ca  xiuet, n m alt. sin.
  • ca  matallop, n m var. ling.
  • ca  matallop blau, n m var. ling.
  • ca  rialgar-rialgà, n m var. ling.
  • ca  siuet, n m var. ling.
  • ca  xinet, n m var. ling.
  • nc  Aconitum napellus L. subsp. vulgare Rouy et Foucaud.

<Botànica > ranunculàcies>

Nota

  • La denominació vomissa prové del rossellonès vomir 'vomitar' (occità ídem) amb sufix -issa (<-ICIA).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tora blava, n f
  • ca  acònit, n m sin. compl.
  • ca  matallops, n m sin. compl.
  • ca  napel, n m sin. compl.
  • ca  acònit blau, n m alt. sin.
  • ca  acònit salutífer, n m alt. sin.
  • ca  acònits, n m pl alt. sin.
  • ca  escanyallops, n m alt. sin.
  • ca  herba de les tores, n f alt. sin.
  • ca  herba sínica, n f alt. sin.
  • ca  herba tora, n f alt. sin.
  • ca  herba verinosa, n f alt. sin.
  • ca  lletuga alpina, n f alt. sin.
  • ca  matallops blau, n m alt. sin.
  • ca  mataporc, n m alt. sin.
  • ca  realgar, n m alt. sin.
  • ca  salutífer, n m alt. sin.
  • ca  sivet, n m alt. sin.
  • ca  tora, n f alt. sin.
  • ca  tora musca, n f alt. sin.
  • ca  vomissa, n f alt. sin.
  • ca  xiuet, n m alt. sin.
  • ca  matallop, n m var. ling.
  • ca  matallop blau, n m var. ling.
  • ca  rialgar-rialgà, n m var. ling.
  • ca  siuet, n m var. ling.
  • ca  xinet, n m var. ling.
  • nc  Aconitum napellus L. subsp. vulgare Rouy et Foucaud.

<Botànica > ranunculàcies>

Nota

  • La denominació vomissa prové del rossellonès vomir 'vomitar' (occità ídem) amb sufix -issa (<-ICIA).
trompitxol trompitxol

<Jocs i joguines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  trompitxol, n m
  • es  perinola
  • fr  toton
  • en  spinning top

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Jocs i joguines>

trompitxol trompitxol

<Lleure. Turisme > Jocs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de jocs i joguines [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/4/>

  • ca  trompitxol, n m
  • es  perinola
  • fr  toton
  • en  spinning top

<Jocs i joguines>

Definició
Baldufa petita que es fa giravoltar amb els dits.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  xeringa, n f
  • ca  pera de goma, n f sin. compl.
  • es  jeringa
  • es  pera de goma

<Arts > Ceràmica>

xeringa xeringa

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  xeringa, n f
  • es  jeringa
  • fr  seringue
  • en  syringe

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

xeringa xeringa

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  xeringa, n f
  • es  jeringa
  • en  syringe

<Ciències de la salut>

xeringa xeringa

<Ciències de la salut > Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

  • ca  xeringa, n f
  • es  jeringa
  • fr  seringue
  • en  syringe

<Infermeria > Material>

Definició
Instrument consistent en un tub amb una agulla acoblada dins el qual hi ha un èmbol desplaçable, que s'utilitza per a introduir o extreure substàncies líquides en conductes, teixits o cavitats orgànics.