Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xopada" dins totes les àrees temàtiques

neu mullada neu mullada

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  neu mullada, n f
  • es  nieve mojada
  • fr  neige mouillée
  • en  very wet snow

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Neu i mantell nival>

Definició
Neu amb un contingut d'aigua líquida més alt que la neu humida.

Nota

  • Quan es prem dins del puny queda compacta però perd aigua. S'oposa a neu seca.
neu mullada neu mullada

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  neu mullada, n f
  • es  nieve mojada
  • fr  neige mouillée
  • en  very wet snow

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Neu i mantell nival>

Definició
Neu amb un contingut d'aigua líquida més alt que la neu humida.

Nota

  • Quan es prem dins del puny queda compacta però perd aigua. S'oposa a neu seca.
nota tapada nota tapada

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  nota tapada, n f
  • es  nota tapada
  • en  stopped note

<Música>

Definició
Nota produïda en la trompa quan la boca del pavelló es tapa amb la mà o amb una sordina.
oblada oblada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  oblada, n f
  • ca  aurada, n f sin. compl.
  • ca  beat, n m sin. compl.
  • ca  beata, n f sin. compl.
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dobladeta, n f sin. compl.
  • ca  obladell [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladell [petit], n m sin. compl.
  • ca  oblades, n f pl sin. compl.
  • ca  obladinyol, n m sin. compl.
  • ca  obladinyol [petit], n m sin. compl.
  • ca  obladinyola, n f sin. compl.
  • ca  obladó [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladó [petit], n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  raballa, n f sin. compl.
  • ca  sarg, n m sin. compl.
  • ca  saupa, n f sin. compl.
  • ca  turbot, n m sin. compl.
  • ca  virador, n m sin. compl.
  • ca  xopa, n f sin. compl.
  • ca  xopeta, n f sin. compl.
  • ca  chopa, n f var. ling.
  • ca  chopeta, n f var. ling.
  • ca  obláda, n f var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  sarch, n m var. ling.
  • nc  Oblada melanura
  • nc  Oblata melanura var. ling.
  • nc  Sparus melanurus var. ling.
  • es  chopa
  • es  chopeta
  • es  oblada
  • es  rodaballo
  • es  rodavallo
  • es  virador
  • fr  oblade
  • it  occhiata
  • en  black tall
  • en  saddled bream
  • en  saddled seabream
  • de  Brand Brosse

<Peixos > Espàrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  oblada, n f
  • ca  aurada, n f sin. compl.
  • ca  beat, n m sin. compl.
  • ca  beata, n f sin. compl.
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dobladeta, n f sin. compl.
  • ca  obladell [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladell [petit], n m sin. compl.
  • ca  oblades, n f pl sin. compl.
  • ca  obladinyol, n m sin. compl.
  • ca  obladinyol [petit], n m sin. compl.
  • ca  obladinyola, n f sin. compl.
  • ca  obladó [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladó [petit], n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  raballa, n f sin. compl.
  • ca  sarg, n m sin. compl.
  • ca  saupa, n f sin. compl.
  • ca  turbot, n m sin. compl.
  • ca  virador, n m sin. compl.
  • ca  xopa, n f sin. compl.
  • ca  xopeta, n f sin. compl.
  • ca  chopa, n f var. ling.
  • ca  chopeta, n f var. ling.
  • ca  obláda, n f var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  sarch, n m var. ling.
  • nc  Oblada melanura
  • nc  Oblata melanura var. ling.
  • nc  Sparus melanurus var. ling.
  • es  chopa
  • es  chopeta
  • es  oblada
  • es  rodaballo
  • es  rodavallo
  • es  virador
  • fr  oblade
  • it  occhiata
  • en  black tall
  • en  saddled bream
  • en  saddled seabream
  • de  Brand Brosse

<Peixos > Espàrids>

orada orada

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  orada, n f
  • ca  aurada, n f sin. compl.
  • ca  daurada, n f sin. compl.
  • ca  doradeta, n f sin. compl.
  • ca  moixarra, n f sin. compl.
  • es  dorada
  • es  pargo dorado
  • fr  dorade royale
  • en  gilthead seabream
  • nc  Sparus aurata

<Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  orada, n f
  • ca  aurada, n f sin. compl.
  • ca  auradella, n f sin. compl.
  • ca  auradella [juvenil], n f sin. compl.
  • ca  auradella [petit], n f sin. compl.
  • ca  aurades, n f pl sin. compl.
  • ca  daurada, n f sin. compl.
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dorada, n f sin. compl.
  • ca  doradella, n f sin. compl.
  • ca  doradeta, n f sin. compl.
  • ca  moixarra, n f sin. compl.
  • ca  moixarres, n f pl sin. compl.
  • ca  oblada, n f sin. compl.
  • ca  oradell [petit], n m sin. compl.
  • ca  oradella, n f sin. compl.
  • ca  oradella [petit], n f sin. compl.
  • ca  vidriada, n f sin. compl.
  • ca  aurada plateada, n f var. ling.
  • ca  buixarra, n f var. ling.
  • ca  dantada, n f var. ling.
  • ca  dorà, n f var. ling.
  • ca  duradella, n f var. ling.
  • ca  morratxa, n f var. ling.
  • ca  moxarra, n f var. ling.
  • ca  muixarra, n f var. ling.
  • ca  orà, n f var. ling.
  • ca  oráda, n f var. ling.
  • ca  orade, n f var. ling.
  • ca  oralla, n f var. ling.
  • nc  Sparus aurata
  • nc  Ch. Crassirostris var. ling.
  • nc  Chrysophris aurata var. ling.
  • nc  Chrysophrys aurata var. ling.
  • nc  Chrysophys aurata var. ling.
  • nc  Crysophrys aurata var. ling.
  • nc  Sparus auratus var. ling.
  • es  dorada
  • es  dorada comun
  • es  orada
  • es  pargo dorado
  • fr  daurade
  • fr  dorade
  • fr  dorade royale
  • it  oraga
  • pt  orade
  • pt  souken
  • en  gilthead bream
  • en  gilthead seabream
  • de  Goldbrassen

<Peixos > Espàrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  orada, n f
  • ca  aurada, n f sin. compl.
  • ca  auradella, n f sin. compl.
  • ca  auradella [juvenil], n f sin. compl.
  • ca  auradella [petit], n f sin. compl.
  • ca  aurades, n f pl sin. compl.
  • ca  daurada, n f sin. compl.
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dorada, n f sin. compl.
  • ca  doradella, n f sin. compl.
  • ca  doradeta, n f sin. compl.
  • ca  moixarra, n f sin. compl.
  • ca  moixarres, n f pl sin. compl.
  • ca  oblada, n f sin. compl.
  • ca  oradell [petit], n m sin. compl.
  • ca  oradella, n f sin. compl.
  • ca  oradella [petit], n f sin. compl.
  • ca  vidriada, n f sin. compl.
  • ca  aurada plateada, n f var. ling.
  • ca  buixarra, n f var. ling.
  • ca  dantada, n f var. ling.
  • ca  dorà, n f var. ling.
  • ca  duradella, n f var. ling.
  • ca  morratxa, n f var. ling.
  • ca  moxarra, n f var. ling.
  • ca  muixarra, n f var. ling.
  • ca  orà, n f var. ling.
  • ca  oráda, n f var. ling.
  • ca  orade, n f var. ling.
  • ca  oralla, n f var. ling.
  • nc  Sparus aurata
  • nc  Ch. Crassirostris var. ling.
  • nc  Chrysophris aurata var. ling.
  • nc  Chrysophrys aurata var. ling.
  • nc  Chrysophys aurata var. ling.
  • nc  Crysophrys aurata var. ling.
  • nc  Sparus auratus var. ling.
  • es  dorada
  • es  dorada comun
  • es  orada
  • es  pargo dorado
  • fr  daurade
  • fr  dorade
  • fr  dorade royale
  • it  oraga
  • pt  orade
  • pt  souken
  • en  gilthead bream
  • en  gilthead seabream
  • de  Goldbrassen

<Peixos > Espàrids>

pòsit pòsit

<Vinificació. Enologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  pòsit, n m
  • ca  mares, n f pl sin. compl.
  • ca  ressol, n m sin. compl.
  • ca  solada, n f sin. compl.
  • ca  solatge, n m sin. compl.
  • es  hez, n f
  • es  lía, n f
  • es  poso, n m
  • fr  lie, n f
  • en  dregs, n pl

<Vinificació. Enologia>

Definició
Conjunt de substàncies orgàniques i sals minerals amb altres residus de la fermentació i la clarificació, que es diposita al fons dels recipients en els quals té lloc la fermentació.
papada papada

<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte no elaborat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  papada, n f
  • ca  gorgil, n m sin. compl.
  • es  papada, n f
  • fr  bajoue, n f

<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte no elaborat>

Definició
Peça de carn de porc que conté una bona proporció de greix, situada a sota el coll.