Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruc d'hivern, n m
ca bruc vermell, n m sin. compl.
ca cepell, n m sin. compl.
ca cepelló, n m sin. compl.
ca petorrera, n f sin. compl.
ca xipell, n m sin. compl.
ca arròs bord, n m alt. sin.
ca arrosset, n m alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc bord, n m alt. sin.
ca bruc de bou, n m alt. sin.
ca bruc de llei, n m alt. sin.
ca bruc mascle, n m alt. sin.
ca bruga, n f alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca carrassella, n f alt. sin.
ca cepella, n f alt. sin.
ca estepell, n m alt. sin.
ca herba petonera, n f alt. sin.
ca petarrell, n m alt. sin.
ca peterrell, n m alt. sin.
ca petonera, n f alt. sin.
ca petorra, n f alt. sin.
ca petorrell, n m alt. sin.
ca petorret, n m alt. sin.
ca petorrets, n m pl alt. sin.
ca petorrí, n m alt. sin.
ca petorro, n m alt. sin.
ca petorros, n m pl alt. sin.
ca tirapets, n m/f alt. sin.
ca arroset, n m var. ling.
ca bruque, n m var. ling.
ca burguera, n f var. ling.
ca cepello, n m var. ling.
ca cipell, n m var. ling.
ca ciprell, n m var. ling.
ca ciprelló, n m var. ling.
ca pedorrera, n f var. ling.
ca peterell, n m var. ling.
ca sapell, n m var. ling.
ca sepell, n m var. ling.
ca sepelle, n m var. ling.
ca sipell, n m var. ling.
ca xiprell, n m var. ling.
nc Erica multiflora L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruc d'hivern, n m
ca bruc vermell, n m sin. compl.
ca cepell, n m sin. compl.
ca cepelló, n m sin. compl.
ca petorrera, n f sin. compl.
ca xipell, n m sin. compl.
ca arròs bord, n m alt. sin.
ca arrosset, n m alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc bord, n m alt. sin.
ca bruc de bou, n m alt. sin.
ca bruc de llei, n m alt. sin.
ca bruc mascle, n m alt. sin.
ca bruga, n f alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca carrassella, n f alt. sin.
ca cepella, n f alt. sin.
ca estepell, n m alt. sin.
ca herba petonera, n f alt. sin.
ca petarrell, n m alt. sin.
ca peterrell, n m alt. sin.
ca petonera, n f alt. sin.
ca petorra, n f alt. sin.
ca petorrell, n m alt. sin.
ca petorret, n m alt. sin.
ca petorrets, n m pl alt. sin.
ca petorrí, n m alt. sin.
ca petorro, n m alt. sin.
ca petorros, n m pl alt. sin.
ca tirapets, n m/f alt. sin.
ca arroset, n m var. ling.
ca bruque, n m var. ling.
ca burguera, n f var. ling.
ca cepello, n m var. ling.
ca cipell, n m var. ling.
ca ciprell, n m var. ling.
ca ciprelló, n m var. ling.
ca pedorrera, n f var. ling.
ca peterell, n m var. ling.
ca sapell, n m var. ling.
ca sepell, n m var. ling.
ca sepelle, n m var. ling.
ca sipell, n m var. ling.
ca xiprell, n m var. ling.
nc Erica multiflora L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bruc d'hivern, n m
ca cepell arbori, n m sin. compl.
ca petorrera, n f sin. compl.
ca xipell, n m sin. compl.
es brezo, n m
es bruguera, n m
fr bruyère multiflore, n f
en Mediterranean heather, n
nc Erica multiflora

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruguerola, n f
ca bronsa, n f sin. compl.
ca bruga, n f sin. compl.
ca sap, n m sin. compl.
ca brossa, n f alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc marí, n m alt. sin.
ca bruc petets, n m alt. sin.
ca brucal, n m alt. sin.
ca brucs, n m pl alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca carrassella, n f alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca dinada, n f alt. sin.
ca flor de la fam, n f alt. sin.
ca herba negra, n f alt. sin.
ca petorra, n f alt. sin.
ca petorrera, n f alt. sin.
ca salabruga, n f alt. sin.
ca serpó, n m alt. sin.
ca xipell, n m alt. sin.
ca xipell brossa, n m alt. sin.
ca brocal, n m var. ling.
ca broncal, n m var. ling.
ca bronza, n f var. ling.
ca bruca, n f var. ling.
ca brugarola, n f var. ling.
ca bruiera, n f var. ling.
ca brussa, n f var. ling.
ca bruza, n f var. ling.
ca carrasella, n f var. ling.
ca cipell, n m var. ling.
ca sepelle, n m var. ling.
ca xerpó, n m var. ling.
nc Calluna vulgaris (L.) Hull
nc Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bruguerola, n f
ca bronsa, n f sin. compl.
ca bruga, n f sin. compl.
ca sap, n m sin. compl.
ca brossa, n f alt. sin.
ca bruc, n m alt. sin.
ca bruc marí, n m alt. sin.
ca bruc petets, n m alt. sin.
ca brucal, n m alt. sin.
ca brucs, n m pl alt. sin.
ca bruguera, n f alt. sin.
ca carrassella, n f alt. sin.
ca cepell, n m alt. sin.
ca dinada, n f alt. sin.
ca flor de la fam, n f alt. sin.
ca herba negra, n f alt. sin.
ca petorra, n f alt. sin.
ca petorrera, n f alt. sin.
ca salabruga, n f alt. sin.
ca serpó, n m alt. sin.
ca xipell, n m alt. sin.
ca xipell brossa, n m alt. sin.
ca brocal, n m var. ling.
ca broncal, n m var. ling.
ca bronza, n f var. ling.
ca bruca, n f var. ling.
ca brugarola, n f var. ling.
ca bruiera, n f var. ling.
ca brussa, n f var. ling.
ca bruza, n f var. ling.
ca carrasella, n f var. ling.
ca cipell, n m var. ling.
ca sepelle, n m var. ling.
ca xerpó, n m var. ling.
nc Calluna vulgaris (L.) Hull
nc Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cabellera de la reina, n f
ca floreta del dia, n f alt. sin.
ca fonoll de la reina, n m alt. sin.
ca mesembriantem, n m alt. sin.
nc Mesembryanthemum sp. pl.

<Botànica > aizoàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions cabellera de la reina i fonoll de la reina per a Mesembryanthemum sp.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cabellera de la reina, n f
ca floreta del dia, n f alt. sin.
ca fonoll de la reina, n m alt. sin.
ca mesembriantem, n m alt. sin.
nc Mesembryanthemum sp. pl.

<Botànica > aizoàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions cabellera de la reina i fonoll de la reina per a Mesembryanthemum sp.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

ca cadastre de soroll, n m
es catastro de ruido
fr cadastre de bruit
en noise limits

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Soroll i vibracions>

Definició

Registre o representació en què s'assignen els valors d'immissió sonora fixats com a objectius de qualitat en un territori determinat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

ca cadastre de soroll, n m
es catastro de ruido
fr cadastre de bruit
en noise limits

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Soroll i vibracions>

Definició

Registre o representació en què s'assignen els valors d'immissió sonora fixats com a objectius de qualitat en un territori determinat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca cadastre de soroll, n m
es catastro de ruido
en noise limits

<Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental>

Definició

Document que assigna els nivells d'immissió de soroll fixats com a objectius de qualitat en un territori determinat.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xopoll" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Nota

Nota

Definició

Definició

Definició