Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xopoll" dins totes les àrees temàtiques

bruc d'hivern bruc d'hivern

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc d'hivern, n m
  • ca  bruc vermell, n m sin. compl.
  • ca  cepell, n m sin. compl.
  • ca  cepelló, n m sin. compl.
  • ca  petorrera, n f sin. compl.
  • ca  xipell, n m sin. compl.
  • ca  arròs bord, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc bord, n m alt. sin.
  • ca  bruc de bou, n m alt. sin.
  • ca  bruc de llei, n m alt. sin.
  • ca  bruc mascle, n m alt. sin.
  • ca  bruga, n f alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepella, n f alt. sin.
  • ca  estepell, n m alt. sin.
  • ca  herba petonera, n f alt. sin.
  • ca  petarrell, n m alt. sin.
  • ca  peterrell, n m alt. sin.
  • ca  petonera, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrell, n m alt. sin.
  • ca  petorret, n m alt. sin.
  • ca  petorrets, n m pl alt. sin.
  • ca  petorrí, n m alt. sin.
  • ca  petorro, n m alt. sin.
  • ca  petorros, n m pl alt. sin.
  • ca  tirapets, n m/f alt. sin.
  • ca  arroset, n m var. ling.
  • ca  bruque, n m var. ling.
  • ca  burguera, n f var. ling.
  • ca  cepello, n m var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  ciprell, n m var. ling.
  • ca  ciprelló, n m var. ling.
  • ca  pedorrera, n f var. ling.
  • ca  peterell, n m var. ling.
  • ca  sapell, n m var. ling.
  • ca  sepell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  sipell, n m var. ling.
  • ca  xiprell, n m var. ling.
  • nc  Erica multiflora L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.
bruc d'hivern bruc d'hivern

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc d'hivern, n m
  • ca  bruc vermell, n m sin. compl.
  • ca  cepell, n m sin. compl.
  • ca  cepelló, n m sin. compl.
  • ca  petorrera, n f sin. compl.
  • ca  xipell, n m sin. compl.
  • ca  arròs bord, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc bord, n m alt. sin.
  • ca  bruc de bou, n m alt. sin.
  • ca  bruc de llei, n m alt. sin.
  • ca  bruc mascle, n m alt. sin.
  • ca  bruga, n f alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepella, n f alt. sin.
  • ca  estepell, n m alt. sin.
  • ca  herba petonera, n f alt. sin.
  • ca  petarrell, n m alt. sin.
  • ca  peterrell, n m alt. sin.
  • ca  petonera, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrell, n m alt. sin.
  • ca  petorret, n m alt. sin.
  • ca  petorrets, n m pl alt. sin.
  • ca  petorrí, n m alt. sin.
  • ca  petorro, n m alt. sin.
  • ca  petorros, n m pl alt. sin.
  • ca  tirapets, n m/f alt. sin.
  • ca  arroset, n m var. ling.
  • ca  bruque, n m var. ling.
  • ca  burguera, n f var. ling.
  • ca  cepello, n m var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  ciprell, n m var. ling.
  • ca  ciprelló, n m var. ling.
  • ca  pedorrera, n f var. ling.
  • ca  peterell, n m var. ling.
  • ca  sapell, n m var. ling.
  • ca  sepell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  sipell, n m var. ling.
  • ca  xiprell, n m var. ling.
  • nc  Erica multiflora L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.
bruc d'hivern bruc d'hivern

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bruc d'hivern, n m
  • ca  cepell arbori, n m sin. compl.
  • ca  petorrera, n f sin. compl.
  • ca  xipell, n m sin. compl.
  • es  brezo, n m
  • es  bruguera, n m
  • fr  bruyère multiflore, n f
  • en  Mediterranean heather, n
  • nc  Erica multiflora

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruguerola, n f
  • ca  bronsa, n f sin. compl.
  • ca  bruga, n f sin. compl.
  • ca  sap, n m sin. compl.
  • ca  brossa, n f alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc marí, n m alt. sin.
  • ca  bruc petets, n m alt. sin.
  • ca  brucal, n m alt. sin.
  • ca  brucs, n m pl alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  dinada, n f alt. sin.
  • ca  flor de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrera, n f alt. sin.
  • ca  salabruga, n f alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  xipell, n m alt. sin.
  • ca  xipell brossa, n m alt. sin.
  • ca  brocal, n m var. ling.
  • ca  broncal, n m var. ling.
  • ca  bronza, n f var. ling.
  • ca  bruca, n f var. ling.
  • ca  brugarola, n f var. ling.
  • ca  bruiera, n f var. ling.
  • ca  brussa, n f var. ling.
  • ca  bruza, n f var. ling.
  • ca  carrasella, n f var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  xerpó, n m var. ling.
  • nc  Calluna vulgaris (L.) Hull
  • nc  Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

bruguerola bruguerola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruguerola, n f
  • ca  bronsa, n f sin. compl.
  • ca  bruga, n f sin. compl.
  • ca  sap, n m sin. compl.
  • ca  brossa, n f alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc marí, n m alt. sin.
  • ca  bruc petets, n m alt. sin.
  • ca  brucal, n m alt. sin.
  • ca  brucs, n m pl alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  dinada, n f alt. sin.
  • ca  flor de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrera, n f alt. sin.
  • ca  salabruga, n f alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  xipell, n m alt. sin.
  • ca  xipell brossa, n m alt. sin.
  • ca  brocal, n m var. ling.
  • ca  broncal, n m var. ling.
  • ca  bronza, n f var. ling.
  • ca  bruca, n f var. ling.
  • ca  brugarola, n f var. ling.
  • ca  bruiera, n f var. ling.
  • ca  brussa, n f var. ling.
  • ca  bruza, n f var. ling.
  • ca  carrasella, n f var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  xerpó, n m var. ling.
  • nc  Calluna vulgaris (L.) Hull
  • nc  Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

cabellera de la reina cabellera de la reina

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabellera de la reina, n f
  • ca  floreta del dia, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de la reina, n m alt. sin.
  • ca  mesembriantem, n m alt. sin.
  • nc  Mesembryanthemum sp. pl.

<Botànica > aizoàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions cabellera de la reina i fonoll de la reina per a Mesembryanthemum sp.
cabellera de la reina cabellera de la reina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabellera de la reina, n f
  • ca  floreta del dia, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de la reina, n m alt. sin.
  • ca  mesembriantem, n m alt. sin.
  • nc  Mesembryanthemum sp. pl.

<Botànica > aizoàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions cabellera de la reina i fonoll de la reina per a Mesembryanthemum sp.
cadastre de soroll cadastre de soroll

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  cadastre de soroll, n m
  • es  catastro de ruido
  • fr  cadastre de bruit
  • en  noise limits

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Soroll i vibracions>

Definició
Registre o representació en què s'assignen els valors d'immissió sonora fixats com a objectius de qualitat en un territori determinat.
cadastre de soroll cadastre de soroll

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  cadastre de soroll, n m
  • es  catastro de ruido
  • fr  cadastre de bruit
  • en  noise limits

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Soroll i vibracions>

Definició
Registre o representació en què s'assignen els valors d'immissió sonora fixats com a objectius de qualitat en un territori determinat.
cadastre de soroll cadastre de soroll

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  cadastre de soroll, n m
  • es  catastro de ruido
  • en  noise limits

<Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental>

Definició
Document que assigna els nivells d'immissió de soroll fixats com a objectius de qualitat en un territori determinat.