Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xuclament" dins totes les àrees temàtiques

apilament apilament

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  apilament, n m
  • ca  empilament, n m sin. compl.
  • es  apilamiento, n m
  • es  apile, n m
  • fr  empilage, n m
  • en  bunching, n
  • en  piling, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  basament, n m
  • es  basamento
  • fr  soubassement
  • en  basement
  • de  Fundament

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boix moll, n m
  • ca  cornera borda, n f sin. compl.
  • ca  salvamare, n f sin. compl.
  • ca  xuclamel xilosti, n m sin. compl.
  • ca  cireretes de moro, n f pl alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  manetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel (fruit), n m alt. sin.
  • ca  xuclamel de bosc, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel santjoaner, n m alt. sin.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera xylosteum L.

<Botànica > caprifoliàcies>

boix moll boix moll

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boix moll, n m
  • ca  cornera borda, n f sin. compl.
  • ca  salvamare, n f sin. compl.
  • ca  xuclamel xilosti, n m sin. compl.
  • ca  cireretes de moro, n f pl alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  manetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  santjoanera, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel (fruit), n m alt. sin.
  • ca  xuclamel de bosc, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel santjoaner, n m alt. sin.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera xylosteum L.

<Botànica > caprifoliàcies>

bollament bollament

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bollament, n m

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Operació de bollar.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borratja, n f
  • ca  borraina, n f sin. compl.
  • ca  borrainera, n f alt. sin.
  • ca  borraines, n f pl alt. sin.
  • ca  borratges, n f pl alt. sin.
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  flor cordial, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  moc-moc, n m alt. sin.
  • ca  orella d'os, n f alt. sin.
  • ca  pa amb vi, n m alt. sin.
  • ca  pa i peixet, n m alt. sin.
  • ca  peixet, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xutxamoc, n m alt. sin.
  • ca  borrages, n f pl var. ling.
  • ca  borraixa, n f var. ling.
  • ca  borraja, n f var. ling.
  • ca  borranya, n f var. ling.
  • ca  borratge, n f var. ling.
  • ca  borratxa, n f var. ling.
  • ca  borratxes, n f pl var. ling.
  • ca  buratxona, n f var. ling.
  • ca  menages, n f pl var. ling.
  • ca  pa-i-peixet, n m var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Borago officinalis L.

<Botànica > boraginàcies>

borratja borratja

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borratja, n f
  • ca  borraina, n f sin. compl.
  • ca  borrainera, n f alt. sin.
  • ca  borraines, n f pl alt. sin.
  • ca  borratges, n f pl alt. sin.
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  flor cordial, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  moc-moc, n m alt. sin.
  • ca  orella d'os, n f alt. sin.
  • ca  pa amb vi, n m alt. sin.
  • ca  pa i peixet, n m alt. sin.
  • ca  peixet, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xutxamoc, n m alt. sin.
  • ca  borrages, n f pl var. ling.
  • ca  borraixa, n f var. ling.
  • ca  borraja, n f var. ling.
  • ca  borranya, n f var. ling.
  • ca  borratge, n f var. ling.
  • ca  borratxa, n f var. ling.
  • ca  borratxes, n f pl var. ling.
  • ca  buratxona, n f var. ling.
  • ca  menages, n f pl var. ling.
  • ca  pa-i-peixet, n m var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Borago officinalis L.

<Botànica > boraginàcies>

buidament buidament

<Lingüística > Sintaxi>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  buidament, n m
  • es  vaciamiento
  • fr  vidage
  • en  gapping

<Lingüística > Sintaxi>

Definició
Elisió que es produeix en una oració quan un element és idèntic a un altre element aparegut en una oració precedent, coordinada amb aquesta.
buidament buidament

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  buidament, n m

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Acció de buidar; l'efecte.
buidament buidament

<Llengua > Lingüística>

  • ca  buidament, n m
  • ca  buidatge, n m sin. compl.
  • es  vaciado
  • fr  trou syntaxique
  • en  gapping

<Lingüística>

Definició
En gramàtica generativa, elisió del verb, o del sintagma verbal, que es produeix en una oració que està coordinada amb una altra oració prèvia i que conté un verb, o un sintagma verbal, idèntic.

Nota

  • Aquest és el cas de Enric se n'anà a Nova York, i Maria, a Londres. El terme ha sigut utilitzat també per a referir-se a l'elisió de categories diferents de la verbal. Així, es parla, per exemple, de buidament de nom o, simplement, buidament de N.