Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xuclament" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca doblament, n m
- es desdoblamiento
- fr doublement
<Trànsit > Via>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dolçamel, n m
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca gallets, n m pl alt. sin.
- ca gavarrera, n f alt. sin.
- ca lligabosc, n m alt. sin.
- ca lligabosc atlàntic, n m alt. sin.
- ca mare-selva, n f alt. sin.
- ca rotaboc, n m alt. sin.
- ca salvamares, n f pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca xuclamel atlàntic, n m alt. sin.
- ca madreselva, n f var. ling.
- ca madriselva, n f var. ling.
- ca maniselva, n f var. ling.
- ca mareselva, n f var. ling.
- nc Lonicera periclymenum L. subsp. periclymenum
<Botànica > caprifoliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dolçamel, n m
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca gallets, n m pl alt. sin.
- ca gavarrera, n f alt. sin.
- ca lligabosc, n m alt. sin.
- ca lligabosc atlàntic, n m alt. sin.
- ca mare-selva, n f alt. sin.
- ca rotaboc, n m alt. sin.
- ca salvamares, n f pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca xuclamel atlàntic, n m alt. sin.
- ca madreselva, n f var. ling.
- ca madriselva, n f var. ling.
- ca maniselva, n f var. ling.
- ca mareselva, n f var. ling.
- nc Lonicera periclymenum L. subsp. periclymenum
<Botànica > caprifoliàcies>
<Informàtica > Maquinari>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca encuament, n m
- es encolado, n m
- fr mise en file d'attente, n f
- en queuing, n
<Informàtica > Maquinari>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca enredadera, n f
- ca xupla-melo, n m alt. sin.
- nc Ipomoea hederacea Jacq.
<Botànica > convolvulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca enredadera, n f
- ca xupla-melo, n m alt. sin.
- nc Ipomoea hederacea Jacq.
<Botànica > convolvulàcies>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca escalament, n m
- es escalamiento, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca escalament, n m
- es escalamiento, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca escalament, n m
- es escalamiento
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
És regulat per l'article 238.1 del Codi penal (CP). Tot i que d'acord amb el sentit primari del terme escalar aquesta circumstància només hauria de concórrer quan algú empra una escala llevadissa per a introduir-se en un lloc, tradicionalment s'ha fet una interpretació més àmplia d'aquest terme. Així, el Tribunal Suprem considera escalament tot «accés als béns per una via insòlita, desacostumada o inusual, diferent a la utilitzada ordinàriament pel titular» (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 25.2.1998, ponent: Jiménez Villarejo). En algunes resolucions, aquesta definició es considera massa àmplia i es restringeix especificant que «l'escalament només s'ha d'apreciar quan l'agent exterioritzi concretament una energia criminal efectiva comparable a la que caracteritza l'ús de força en les coses» (STS del 20.2.1998, ponent: De Vega Ruiz), o especifica t que escalament és «l'entrada per un lloc no destinat a tal efecte sempre que comporti una destresa o un esforç d'alguna importància» (STS del 25.3.1993, ponent: Moyna Ménguez). S'entén que només si es dona aquest segon requisit l'escalament justifica l'agreujant de la pena que comporta el robatori en comparació amb el simple furt (STS del 20.3.1990, ponent: Bacigalupo Zapater, que nega l'escalament en un cas en què es va entrar per una finestra oberta a poca alçada; i STS del 18.1.1999, ponent: Ramos Gancedo, en què també es nega en un cas en què el subjecte es va introduir per un forat preexistent d'una tanca metàl·lica).
D'acord amb l'article 237 del CP, perquè l'escalament sigui considerat una modalitat de força ha de ser un mitjà per a accedir al lloc on hi ha les coses de què el subjecte actiu es vol apoderar. No hi ha, per tant, escalament en el sentit de l'article 238 del CP quan el subjecte escali per agafar alguna cosa, però sense accedir pròpiament a cap lloc delimitat físicament, quan ho faci per sortir del lloc en què es trobava l'objecte d'apoderament, o quan utilitzi algun objecte per a agafar la cosa, però sense arribar a introduir el cos enlloc (STS del 15.4.1999, ponent: Martínez Arrieta).
<Energia > Energia elèctrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca escolament, n m
- es flujo
- fr écoulement
- en flow
- de Förderstrom
- de hydraulischer Fluss
<Energia elèctrica>
