Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xupa" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Manipulació de materials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca envàs de pressió, n m
- ca prem-i-surt, n m
- es aúpa
- es press up
- es squeeze up
- en press up
- en squeeze up
- en squeezer
<Transports > Manipulació de materials>
Definició
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca estufa de xapa, n f
- es estufa de chapa
<Bricolatge > Ferreteria>
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca forn de xapa, n m
- es horno de chapa
<Bricolatge > Ferreteria>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fullola, n f
- ca xapa de fusta, n f sin. compl.
- es chapa de madera
- es lámina de madera
- fr plaque en bois
- en wood sheet
- de Furnier
- de Furnierholzblatt
- de Holzblatt
<Construcció>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca fullola, n f
- ca aplacat, n m sin. compl.
- ca xapa, n f sin. compl.
- es chapa
- fr placage
- en veneer
<Fusteria > Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fullola, n f
- ca xapa, n f sin. compl.
- es chapa, n f
- fr placage, n m
- en veneer, n
<Enginyeria forestal>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca fullola, n f
- ca aplacat, n m sin. compl.
- ca xapa, n f sin. compl.
- ca xapa de fusta, n f sin. compl.
- es chapa, n f
- es chapa de madera, n f
- es lámina de madera, n f
- fr placage, n m
- en veneer, n
- en veneer sheet, n
- en veneering wood, n
- en wood veneer, n
- eu egur-txapa, n
- eu egur-xafla, n
- eu zur-txapa, n
- eu zur-xafla, n
<Fusteria > Materials > Fusta >
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca garra de xapa, n f
- es garra de chapa
<Bricolatge > Ferreteria>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca hupa-chilula-whilkut
- ca hoopa sin. compl.
- cy Hupa-Chilula-Whilkut
- cy Hoopa sin. compl.
- de Hupa-Chilula-Whilkut
- de Hoopa sin. compl.
- en Hupa-Chilula-Whilkut
- en Hoopa sin. compl.
- es hupa-Chilula-Whilkut
- eu hupera-chilulera-whilkutera
- fr hupa
- fr hoopa-chilula sin. compl.
- fr hupa-chilula-whilkut sin. compl.
- gl hupa-chilula-whilkut
- gl hoopa sin. compl.
- gn hupa-chilula-whilkut
- gn hoopa sin. compl.
- it hupa-chilula-whilkut
- it hoopa sin. compl.
- pt hupa-chilula-whilkut
- pt hoopa sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Atapascana-eyak-tlingit > Costa del Pacífic > Califòrnia>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definició
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües atapascanes de la costa del Pacífic s'estenien des del sud d'Oregon fins al nord de Califòrnia. Se'n distingeixen dos grups: les llengües d'Oregon i les de Califòrnia. Les dues que han arribat als nostres dies, el hupa i el tolowa, estan pràcticament extingides.
No hi ha cap nom comú que aplegui les varietats hupa, chilula i whilkut, que estan íntimament relacionades. Els hupa habiten la vall Hoopa al llarg del curs baix del riu Trinity. A la dècada dels noranta, una vintena d'individus d'edat avançada parlaven el hupa. Els chilula viuen més a l'oest, al curs baix del riu Redwood Creek, però ja no parlen la llengua pròpia. Els whilkut viuen al sud dels chilula i tampoc conserven la llengua.
Històricament, els hupa han format una unitat cultural amb els veïns yuroks i karuks, malgrat que les llengües de cada grup són altament divergents. Comparteixen danses i cerimònies tradicionals diverses.
Tots els parlants de hupa són adults grans i la llengua ja no es transmet a les generacions joves. Per tant, aquesta llengua es troba en un procés d'extinció molt avançat.
Hi ha projectes de preservació de la llengua i de la cultura pròpies, que consisteixen, bàsicament, en classes en horari extraescolar i en campaments d'estiu. Els resultats són merament testimonials.
A la darreria dels anys seixanta del segle XX, es va adaptar l'alfabet Unifon per al hupa. Aquest alfabet es basa en el llatí, però l'amplia amb símbols fonètics per tal d'arribar a representar cada so d'una llengua amb una grafia pròpia (en una relació unívoca so-grafia). El sistema Unifon tenia, tanmateix, l'inconvenient que no es podia escriure amb una màquina d'escriure convencional i que era molt poc pràctic en l'ús informatitzat. Després d'uns decennis, finalment va ser substituït per adaptacions de l'alfabet llatí tradicional.
Els hupa s'autodenominen natinixwe. Els noms hupa i chilula són d'origen yurok.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jonça, n f
- ca jonça xufera, n f alt. sin.
- ca ravenisses dolces, n f pl alt. sin.
- ca xufa, n f alt. sin.
- ca xufa vera, n f alt. sin.
- ca xufes, n f pl alt. sin.
- ca xufla, n f alt. sin.
- ca xufla (tubercle), n f alt. sin.
- ca xuflera, n f alt. sin.
- ca xufles, n f pl alt. sin.
- ca xufleta, n f alt. sin.
- ca xufletes, n f pl alt. sin.
- ca xufletes (tubercle), n f pl alt. sin.
- ca jufera, n f var. ling.
- nc Cyperus esculentus L.
<Botànica > ciperàcies>
