boca de cranc
boca de cranc
- ca boca de cranc, n f
Definició
Peça de fusta que articula una perxa mòbil al pal, formada per dues maixelles situades a la part de popa i que llisquen pel pal i un racament amb un bastard i els abartrells que la tanquen.
bocal
bocal
- ca bocal, n m
- ca sotacinta, n f sin. compl.
Definició
Filada de l'entaulament arrambada sota la cinta que va des de la proa fins a la popa.
boia
boia
- ca boia, n f
Definició
Element flotant fondejat per amarrar-hi una embarcació, per mantenir ensurat un cap o per a la pesca.
boira
boira
- ca boira, n f
Definició
Extensió més o menys gran d'aire que porta en suspensió partícules petitíssimes d'aigua provinents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera, especialment quan forma una capa extensa tocant a terra o a mar, que redueix la visibilitat horitzontal a menys d'1 km.
boirada
boirada
- ca boirada, n f
- ca bromada, n f sin. compl.
Definició
Boira de gran extensió.
boirassa
boirassa
- ca boirassa, n f
- ca boiregada, n f sin. compl.
- ca bromassa, n f sin. compl.
Definició
Boira molt espessa.
boiregada
boiregada
- ca boirassa, n f
- ca boiregada, n f sin. compl.
- ca bromassa, n f sin. compl.
Definició
Boira molt espessa.
bolda
bolda
- ca bolda, n f
Definició
Pedra piramidal utilitzada per fondejar on és fàcil enrocar l'àncora o el ruixó.
bolina
bolina
- ca bolina, n f
- ca borina, n f sin. compl.
Definició
Cap de dur cap a proa el caient de sobrevent d'una vela quadrada.
bol·lard
bol·lard
- ca bol·lard, n m
Definició
Peça de fona o d'acer que, encastada en un moll, serveix per afermar les amarres d'una nau.
