crioll capverdià
crioll capverdià
Crioll de base portuguesa, Àfrica > Cap Verd
- ca crioll capverdià
- ca capverdià sin. compl.
- ca crioulo sin. compl.
- ca kabuverdianu sin. compl.
- ca kriolu sin. compl.
- cod kabuverdianu
- ar كريول الرأس الأخضر
- cy Creoliaith Cabo Verde
- cy Capverdià sin. compl.
- cy Crioulo sin. compl.
- cy Kabuverdianu sin. compl.
- cy Kriolu sin. compl.
- de Kapverdisches Kreol
- de Crioulo Cabo-Verdiano sin. compl.
- de Kabuverdianu sin. compl.
- de Kapverdisch sin. compl.
- de Kriolu sin. compl.
- en Cape Verdean Creole
- en Caboverdiano sin. compl.
- en Cabuverdiánu sin. compl.
- en Cape Verdean sin. compl.
- en Creole sin. compl.
- en Kabuverdianu sin. compl.
- es criollo caboverdiano
- es caboverdiano sin. compl.
- es crioulo sin. compl.
- es kabuverdianu sin. compl.
- es kriolu sin. compl.
- eu cabo Verdeko kreolera
- eu crioulo sin. compl.
- eu kabuverdianu sin. compl.
- eu kriolu sin. compl.
- fr créole capverdien
- fr capverdien sin. compl.
- fr crioulo sin. compl.
- fr kabuverdianu sin. compl.
- fr kriolu sin. compl.
- fr langue capverdienne sin. compl.
- gl crioulo caboverdiano
- gl caboverdiano sin. compl.
- gl crioulo sin. compl.
- gl kabuverdianu sin. compl.
- gl kriolu sin. compl.
- gn krióllo Kavoverdiáno
- gn kabuverdianu sin. compl.
- gn kavoverdiáno sin. compl.
- gn kriolu sin. compl.
- gn krioulo sin. compl.
- it creolo capoverdiano
- it creolo sin. compl.
- it kabuverdianu sin. compl.
- it kriolu capoverdiano sin. compl.
- ja カ－ボベルデのクレオ－ル語
- ja クレオ－ル語 sin. compl.
- nl Kaapverdisch Creools
- nl Crioulo sin. compl.
- nl Kaapverdiaans sin. compl.
- nl Kabuverdianu sin. compl.
- nl Kriolu sin. compl.
- pt crioulo cabo-verdiano
- pt caboverdiano sin. compl.
- pt crioulo sin. compl.
- pt kabuverdianu sin. compl.
- pt kriolu sin. compl.
- ru Креольский язык Кабо-Верде
- zh 佛得角克里奥尔语
- zh 克里奥尔、佛得角语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Crioll de base portuguesa, Àfrica > Cap Verd
Definició
A més dels parlants que té la llengua a Cap Verd, on és la primera llengua de la gran majoria de població, n'hi ha prop de 600.000 més que el parlen com a segona llengua a Angola, el Brasil, Guinea Bissau, Portugal i el Senegal. És el crioll de base portuguesa amb més parlants.
L'illa de Santiago va ser ocupada pels portuguesos al segle XV. La nova llengua criolla es va començar a gestar en aquell moment.
Les diverses illes de l'arxipèlag de Cap Verd han desenvolupat la seva pròpia variant de crioll. Els especialistes agrupen aquestes variants en dos grups dialectals principals: el meridional o grup de Sotavento (que inclou les varietats de Brava, Fogo, Santiago i Maio) i el septentrional o grup de Barlovento (que inclou les de Boa Vista, Sal, São Nicolau, São Vicente i Santo Antâo).
No existeix un estàndard de la llengua, és a dir, encara no ha estat codificada. Es treballa en l'elaboració d'una normativa per al bloc dialectal de Sotavento i una altra per al de Barlovento.
L'illa de Santiago va ser ocupada pels portuguesos al segle XV. La nova llengua criolla es va començar a gestar en aquell moment.
Les diverses illes de l'arxipèlag de Cap Verd han desenvolupat la seva pròpia variant de crioll. Els especialistes agrupen aquestes variants en dos grups dialectals principals: el meridional o grup de Sotavento (que inclou les varietats de Brava, Fogo, Santiago i Maio) i el septentrional o grup de Barlovento (que inclou les de Boa Vista, Sal, São Nicolau, São Vicente i Santo Antâo).
No existeix un estàndard de la llengua, és a dir, encara no ha estat codificada. Es treballa en l'elaboració d'una normativa per al bloc dialectal de Sotavento i una altra per al de Barlovento.
