conducció aerotimpànica
conducció aerotimpànica
- ca conducció aèria, n f
- ca conducció aerotimpànica, n f sin. compl.
- es conducción aérea
- es conducción aerotimpánica
- en aerial conduction
- en aerotympanal conduction
Definició
Transmissió de les ones sonores a l'orella interna a través de l'aire i el sistema timpanoossicular.
conducció òssia
conducció òssia
- ca conducció òssia, n f
- es conducción ósea
- en bone conduction
Definició
Transmissió de les ones sonores a l'orella interna a través dels ossos del crani.
conducte auditiu extern
conducte auditiu extern
- ca conducte auditiu extern, n m
- es conducto auditivo externo
- en external auditory canal
- TA meatus acusticus externus
Definició
Conducte format per una part cartilaginosa i una part òssia que s'estén des del pavelló de l'orella fins a la membrana timpànica.
conducte auditiu intern
conducte auditiu intern
- ca conducte auditiu intern, n m
- es conducto auditivo interno
- en internal auditory canal
- TA meatus acusticus internus
Definició
Conducte ossi situat a la porció petrosa de l'os temporal que dona pas al nervi vestibulococlear, al nervi facial i als vasos sanguinis de l'orella interna.
conducte coclear
conducte coclear
- ca conducte coclear, n m
- ca còclea membranosa, n f sin. compl.
- es cóclea membranosa
- es conducto coclear
- en cochlear duct
- en membranous cochlea
- TA ductus cochlearis
Definició
Conducte membranós de la còclea, enrotllat en espiral situat entre la rampa timpànica i la rampa vestibular.
conducte de Hensen
conducte de Hensen
- ca ductus reuniens [la], n m
- ca conducte de Hensen, n m sin. compl.
- es conducto de Hensen
- es ductus reuniens
- en ductus reuniens
- en Hensen's duct
- TA ductus reuniens
Definició
Conducte membranós que s'estén des del conducte coclear fins al sàcul.
conducte de Jacobson
conducte de Jacobson
- ca conducte timpànic, n m
- ca conducte de Jacobson, n m sin. compl.
- es conducto de Jacobson
- es conducto timpánico
- en Jacobson's canal
- en tympanic canaliculus
Definició
Conducte ossi situat al sòl de la cavitat timpànica per on passa el nervi timpànic.
conducte endolimfàtic
conducte endolimfàtic
- ca conducte endolimfàtic, n m
- es conducto endolinfático
- en endolymphatic duct
- TA ductus endolymphaticus
Definició
Conducte membranós que s'estén des dels conductes utricular i sacular, passant a través de l'aqüeducte del vestíbul, fins al sac endolimfàtic.
conducte espiral de la còclea
conducte espiral de la còclea
- ca conducte espiral de la còclea, n m
- ca còclea òssia, n f sin. compl.
- es cóclea ósea
- es conducto espiral de la cóclea
- en osseous cochlea
- en spiral canal of cochleae
- TA canalis spiralis cochleae
Definició
Conducte ossi de la còclea que fa dues voltes i mitja al voltant del modíol i que queda dividit incompletament per la làmina espiral òssia en la rampa vestibular i la rampa timpànica.
conducte espiral del modíol
conducte espiral del modíol
- ca conducte espiral del modíol, n m
- ca canal de Rosenthal, n m sin. compl.
- es canal de Rosenthal
- es conducto espiral del modiolo
- en Rosenthal's canal
- en spiral canal of modiolus
- TA canalis spiralis modioli
Definició
Conducte ossi enrotllat en espiral i situat al modíol, que allotja el gangli espiral.
