Back to top

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  hipopotassèmia, n f
  • ca  hipocalèmia, n f sin. compl.
  • ca  hipokalèmia, n f sin. compl.
  • ca  kaliopènia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Contingut anormalment baix de potassi en la sang, produït per causes diverses classificables en ingesta disminuïda de potassi, pèrdues renals de potassi, pèrdues digestives de potassi i pas de potassi de l'espai extracel·lular a l'espai intracel·lular. La hipopotassèmia per pèrdues renals es presenta en l'hiperaldosteronisme primari i, també sovint, en el secundari, en la síndrome de Cushing, síndromes paraneoplàstiques amb secreció ectòpica d'hormona adrenocorticotropa, ingestió continuada de regalèsia o ús de determinats tabacs de mastegar (àcid glicirrízic), tractament tòpic amb determinats corticoides d'acció mineralocorticoide (9-afluoroprednisolona), síndrome de Bartter, diürètics, diüresi osmòtica, acidosi renal proximal i distal, tractament amb alguns antibiòtics (carbenicil·lina, amfotericina B, gentamicina i derivats), síndrome de Liddle, leucèmia aguda monocítica, etc. La hipopotassèmia per pèrdues digestives es presenta en les malalties gastrointestinals que cursen amb vòmits i diarrees, la pancreatitis necrohemorràgica, els vòmits autoprovocats psicogènics, l'adenoma vellós, l'abús de laxants, la ureterosigmoidostomia, etc. Les hipopotassèmies degudes al pas intracel·lular de potassi s'observen en l'alcalosi metabòlica, la paràlisi periòdica hipopotassèmica, l'infart de miocardi, els tractaments amb agonistes B2-adrenèrgics (salbutamol, fenoterol), en l'asma bronquial, la insulinoteràpia, l'administració de dosis excessives de vitami na B12, la pràctica esportiva intensa i prolongada (corredors de marató). Les manifestacions clíniques consisteixen en debilitat muscular, paràlisi areflèxica amb insuficiència ventilatòria, ili paralític, alteracions electrocardiogràfiques (aplatament de l'onda T, aparició d'ondes U), extrasístoles auriculars i ventriculars, taquicàrdia, fibril·lació ventricular, disminució del filtrat glomerular, diabetis insípida nefrogènica, alcalosi metabòlica hipoclorèmica, alteracions estructurals renals (vacuolització dels túbuls renals proximals, fibrosi intersticial, quists renals) i alteracions endocrinològiques (inhibició de les secrecions d'aldosterona i d'insulina, estimulació de la secreció de renina i de la producció de prostaglandines renals).