cicuta
cicuta
- ca cicuta, n f
- ca cicuta metzinosa, n f sin. compl.
- ca fonoll de bou, n m sin. compl.
- ca julivertassa, n f sin. compl.
- es cicuta
- fr ciguë
- en hemlock
- nc Conium maculatum
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Toxicologia
Definició
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, que desprèn una olor desagradable en macar-la. Té la tija robusta, molt sovint amb taques purpurines, i les flors, blanques. És la planta metzinosa més coneguda com a tal, i en l'antiguitat clàssica era utilitzada en les execucions de ciutadans importants. La seva gran toxicitat és deguda als anomenats alcaloides de la cicuta (coniïna, conhidrina, γ-coniceïna), que produeixen un blocatge neuromuscular, amb paràlisi respiratòria. La medicina homeopàtica ha emprat la cicuta com a antineuràlgic i antiespasmòdic.
