testicle
testicle
- ca testicle, n m
- ca dídim, n m sin. compl.
- ca glàndula seminal, n f sin. compl.
- ca gònada masculina, n f sin. compl.
- es testículo
- fr testicule
- en testicle
- la testis
- TA testis
Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia
Definició
Gònada masculina que produeix els espermatozoides i les hormones sexuals. Són situats a la part anterior de la regió perineal, per sota del penis, continguts en les bosses escrotals i suspesos pel cordó espermàtic. De forma ovoide, disposen d'una capa externa o albugínia, túnica fibrosa de color blanc que a la part superior té un engruiximent anomenat cos de Highmore, a través del qual surten les vies espermàtiques. Del cos de Highmore es desprenen nombrosos envans conjuntius que divideixen l'òrgan en lobels, constituïts pel parènquima testicular i els túbuls seminífers. Els testicles compleixen una doble funció exocrina i endocrina. La funció exocrina, formadora d'espermatozoides, és efectuada per les cèl·lules de l'epiteli germinal dels túbuls seminífers. La funció endocrina és la formadora de l'hormona masculina o testosterona, la qual és sintetitzada en les cèl·lules intersticials de Leydig del parènquima testicular.
Nota
-
La denominació testicle prové del llatí testiculus, diminutiu de testis 'testimoni'.
El plural de la denominació llatina testis és testes.
