conducte coclear
conducte coclear
- ca conducte coclear, n m
- ca cargol membranós, n m sin. compl.
- ca còclea membranosa, n f sin. compl.
- ca conducte de Löwenberg, n m sin. compl.
- ca laberint acústic, n m sin. compl.
- ca làmina espiral membranosa, n f sin. compl.
- ca membrana espiral del conducte coclear, n f sin. compl.
- ca porció membranosa de la làmina espiral, n f sin. compl.
- ca rampa de Löwenberg, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia
Definició
Conducte del laberint membranós que s'enrotlla en forma d'espiral a la còclea. S'origina en el sòl del vestíbul per mitjà d'un extrem tancat (fons de sac inicial o vestibular), i en aquest indret comunica, mitjançant el conducte de Hensen, amb el sàcul, el qual està situat immediatament per sobre d'ell. Des del sòl del vestíbul s'introdueix en el conducte espiral de la còclea, el recorre en tota la seva extensió i acaba en un cul-de-sac (fons de sac terminal). Durant el seu trajecte pel conducte espiral de la còclea se situa a la vora externa o lliure de la làmina espiral, de manera que completa aquest envà ossi, i intercepta qualsevol comunicació lateral entre les rampes timpànica i vestibular. Observat en una secció transversal té forma de triangle, el vèrtex del qual descansa sobre la làmina espiral; la base està formada per un engruiximent periòstic de la làmina dels contorns, anomenat lligament espiral. La cara anterior, que mira cap a la rampa vestibular, és anomenada membrana de Reissner, i la cara posterior, corresponent a la rampa timpànica, està constituïda per la membrana basilar. L'epiteli de revestiment del conducte coclear presenta una zona especialitzada, que és l'òrgan espiral de Corti.
