confitat - Argot culinari i gastronòmic

Aliment conservat en una solució concentrada de sucre i vi o licor, o de sal i vinagre, i, si es tracta de la carn, adobada amb el seu propi greix, com el confitat de gèneres del porc que es fa a la província de Lleida, sobretot a la muntanya. El confitat de carns és una de les formes més antigues d'aquesta preparació, que troba la màxima expressió en el confitat d'oca. Però el més corrent al nostre país ha estat sempre el de carn de porc, a base d'un conjunt de llom, llonzes i embotits, que, tallats a trossos i fregits amb llard del mateix porc, es fiquen en un atuell de fang, o millor de vidre, amb tanca hermètica, amb herbes aromàtiques, i que hom conserva totalment coberts de llard. També es pot fer amb oli d'oliva. Quan es refreda i el llard es qualla, es tapa l'atuell (si no es disposa de tanca hermètica, pot fer-se a l'antiga amb paper d'estrassa i lligat amb un cordill o gansalla). La conservació llarga del confitat, la possibilitat de menjar-lo fred o calent, la seva finesa i aroma, li valen un lloc escollit en la gastronomia popular. Pot ser servit de nombroses maneres: sol o acompanyat amb hortalisses, llegums o bolets; fins i tot se'n pot fer un arròs. On més es fa aquesta preparació és a la província de Lleida, a les zones rurals. Un altre sistema és deixar en adob, en un lloc fresc, els trossos de porc crus, amb alls matxucats, pebre negre, orenga, vinagre i oli. Després de tres o quatre dies (menys a l'estiu, més a l'hivern), els trossos es fregeixen i es guarden amb el mateix adob en atuells de vidre o de fang ben tapats.