DENOMINACIÓ FEMENINA (3): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES NO DETERMINADES PEL SEXE (TRACTAMENT) - Diccionari de criteris terminològics

Hi ha noms que tenen una forma masculina i una forma femenina iguals o quasi iguals que no es distingeixen perquè indiquin individus de sexe masculí o de sexe femení, sinó que es refereixen exactament al mateix. La tria de la forma masculina o la forma femenina depèn de qüestions dialectals, estilístiques, etc.
Ex. invariant (un invariant, una invariant); claustre (un claustre) - claustra (una claustra)

A. En el cas d'un nom simple
S'hi pot donar el tractament següent:
(1) Quan la forma masculina i la forma femenina són exactament iguals, es considera que conformen una denominació única, amb la categoria lèxica nom masculí o femení (amb el codi proposat n m/f).
Ex. de formes iguals: flavor n m/f Conjunt de propietats olfactives, gustatives i tàctils que es perceben en la degustació d'un element
(2) Quan la forma masculina i la forma femenina són quasi iguals, ja que difereixen pel morfema de flexió de femení, es considera que corresponen a dues denominacions diferents, cadascuna amb la categoria lèxica corresponent (nom masculí, amb el codi proposat n m; nom femení, amb el codi proposat n f).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta (es consideren igual d'adequades) o bé de sinonímia complementària (s'agafa una de les formes com a principal, per extensió dialectal, freqüència, preferència dels especialistes, etc.).
Ex. de formes quasi iguals: claustre n m, sin. compl. claustra n f Passatge cobert, d'una o dues plantes, amb mur en una banda i porticat en l'altra, que volta un pati o un jardí […].

B. En el cas d'un nom compost
Es proposa el tractament següent:
(1) Prioritzar una de les formes (la que es consideri millor per extensió general o especialitzada, per opinió dels especialistes, etc.) i preferiblement recollir en nota l'altra forma.
Ex. 1: invariant relativista n m Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta invariant relativista com a nom femení.
Ex. 2: invariant adiabàtic n m Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […]. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta la forma invariant adiabàtica (n f).
(2) Recollir totes dues formes (perquè es considera que totes dues són vàlides).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta o bé de sinonímia complementària.
. Com en el cas dels noms simples, convé distingir si són formes exactament iguals o bé si difereixen:
Ex. de formes iguals: invariant relativista n m/f Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència.
Ex. de formes quasi iguals: invariant adiabàtic n m, invariant adiabàtica n f Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […].