FORMANTS CULTES (3): ACCENTUACIÓ D'UN MOT COMPLEX - Diccionari de criteris terminològics
FORMANTS CULTES (3): ACCENTUACIÓ D'UN MOT COMPLEX
FORMANTS CULTES (3): ACCENTUACIÓ D'UN MOT COMPLEX
- ca FORMANTS CULTES (3): ACCENTUACIÓ D'UN MOT COMPLEX
- ex cefalometria (EXEMPLE de terme culte amb accent secundari en la forma prefixada [A]), n f
- ex -crom (EXEMPLE de forma sufixada tònica grega [B1]), sfx
- ex -cron (EXEMPLE de forma sufixada àtona grega [B2]), sfx
- ex -cultor (EXEMPLE de forma sufixada tònica llatina [B1]), sfx
- ex -forme (EXEMPLE de forma sufixada tònica llatina [B1]), sfx
- ex -fug (EXEMPLE de forma sufixada àtona llatina [B2]), sfx
- ex -gam (EXEMPLE de forma sufixada àtona grega [B2]), sfx
- ex -glot (EXEMPLE de forma sufixada tònica grega [B1]), sfx
- ex heterosexual (EXEMPLE de terme culte amb accent secundari en la forma prefixada [A]), adj
- ex medicoquirúrgic -a (EXEMPLE de terme culte amb accent secundari en la forma prefixada [A]), adj
- ex -òptria (EXEMPLE de forma sufixada tònica grega [B1]), sfx
- ex -pede (EXEMPLE de forma sufixada àtona llatina [B2]), sfx
- ex -stasi (EXEMPLE de forma sufixada àtona grega [B2]), sfx
Criteris lingüístics > 03 Formació per composició
Definició
Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general, la grafia dels formants en contacte i l'accentuació de la paraula resultant (exposada en aquesta fitxa).
A. FORMES PREFIXADES
En una paraula composta, l'accent tònic principal (o accent primari) està determinat pel segon formant (vegeu el punt B). Tot i això, les formes prefixades tenen un accent tònic propi (accent secundari), que fa que en el compost hi hagi una segona síl·laba que sobresurt en la pronúncia. A més, l'accent secundari determina la pronúncia vocàlica en els dialectes orientals, ja que la a, la e i la o d'una síl·laba amb accent secundari es mantenen, en comptes de passar a vocal neutra (la a i la e) i a u (la o).
Ex.: heterosexual (=hètero+sexuál), medicoquirúrgic (=mèdico+quirúrgic), cefalometria (cèfalo+metría) (Indiquem l'accent primari amb un accent tancat, [´], i l'accent secundari amb un accent obert, [`].)
B. FORMES SUFIXADES
. Per a establir quina és la síl·laba tònica d'una forma sufixada es recorre a la pronúncia llatina i no a la pronúncia grega.
Excepció: En determinats compostos se segueix l'accentuació original grega (filosofia, teologia, al costat de història, neurastènia).
. La forma sufixada determina quin és l'accent primari d'un compost, és a dir si es tracta d'una paraula aguda, plana o esdrúixola. Aquesta determinació pot ser per mitjà d'una forma sufixada tònica o bé per mitjà d'una forma sufixada que atreu l'accent tònic sobre la síl·laba anterior a ella.
B1. Forma sufixada tònica
La majoria de formes sufixades d'origen llatí o grec són tòniques, és a dir que, en l'interior d'un compost, atreuen l'accent cap a una de les seves pròpies síl·labes.
Ex. 1: Llatí -cida (insecticida), -cultor (agricultor), -forme (pisciforme ), -lingüe (bilingüe)
Ex. 2: Grec -agog (demagog), -àlgia (neuràlgia), -antrop (misantrop), -clasta (iconoclasta), -crom (policrom), -èctasi (branquioèctasi), -estèsia (radioestèsia), -glot (poliglot), -òptria (diòptria), -plegia (hemiplegia), -tropia (al·lotropia)
B2. Forma sufixada àtona amb desplaçament d'accent
Determinades formes sufixades són àtones, és a dir que no porten l'accent tònic en el compost; aquestes formes, però, atreuen l'accent cap a la síl·laba anterior a elles (és a dir, cap a l'última síl·laba del primer formant).
Ex. 1: Llatí -cola (agrícola), -fer (aqüífer), -fug (centrífug), -grad (plantígrad), -par (vivípar), -pede (unípede), -vor (carnívor)
Ex. 2: Grec -bar (isòbar), -bol (discòbol), -cer (quelícer), -cit (leucòcit), -crata (autòcrata), -cron (isòcron), -drom (hipòdrom), -fag (antropòfag), -fan (piròfan), -fil (anglòfil), -fit (tal·lòfit), -fob (zoòfob), -fon (telèfon), -for (semàfor), -gam (polígam), -gen (al·lucinogen), -gin (misogin), -gon (octògon), -graf (estilògraf), -latra (idòlatra), -leg (geòleg), -lisi (electròlisi), -lit (monòlit), -man (megalòman). -metre (quilòmetre), -nom (agrònom), -pode (miriàpode), -polis (necròpolis), -pter (dípter), -stasi (iconòstasi), -stat (termòstat),-stic (acròstic), -top (isòtop), -tric (holòtric)
A. FORMES PREFIXADES
En una paraula composta, l'accent tònic principal (o accent primari) està determinat pel segon formant (vegeu el punt B). Tot i això, les formes prefixades tenen un accent tònic propi (accent secundari), que fa que en el compost hi hagi una segona síl·laba que sobresurt en la pronúncia. A més, l'accent secundari determina la pronúncia vocàlica en els dialectes orientals, ja que la a, la e i la o d'una síl·laba amb accent secundari es mantenen, en comptes de passar a vocal neutra (la a i la e) i a u (la o).
Ex.: heterosexual (=hètero+sexuál), medicoquirúrgic (=mèdico+quirúrgic), cefalometria (cèfalo+metría) (Indiquem l'accent primari amb un accent tancat, [´], i l'accent secundari amb un accent obert, [`].)
B. FORMES SUFIXADES
. Per a establir quina és la síl·laba tònica d'una forma sufixada es recorre a la pronúncia llatina i no a la pronúncia grega.
Excepció: En determinats compostos se segueix l'accentuació original grega (filosofia, teologia, al costat de història, neurastènia).
. La forma sufixada determina quin és l'accent primari d'un compost, és a dir si es tracta d'una paraula aguda, plana o esdrúixola. Aquesta determinació pot ser per mitjà d'una forma sufixada tònica o bé per mitjà d'una forma sufixada que atreu l'accent tònic sobre la síl·laba anterior a ella.
B1. Forma sufixada tònica
La majoria de formes sufixades d'origen llatí o grec són tòniques, és a dir que, en l'interior d'un compost, atreuen l'accent cap a una de les seves pròpies síl·labes.
Ex. 1: Llatí -cida (insecticida), -cultor (agricultor), -forme (pisciforme ), -lingüe (bilingüe)
Ex. 2: Grec -agog (demagog), -àlgia (neuràlgia), -antrop (misantrop), -clasta (iconoclasta), -crom (policrom), -èctasi (branquioèctasi), -estèsia (radioestèsia), -glot (poliglot), -òptria (diòptria), -plegia (hemiplegia), -tropia (al·lotropia)
B2. Forma sufixada àtona amb desplaçament d'accent
Determinades formes sufixades són àtones, és a dir que no porten l'accent tònic en el compost; aquestes formes, però, atreuen l'accent cap a la síl·laba anterior a elles (és a dir, cap a l'última síl·laba del primer formant).
Ex. 1: Llatí -cola (agrícola), -fer (aqüífer), -fug (centrífug), -grad (plantígrad), -par (vivípar), -pede (unípede), -vor (carnívor)
Ex. 2: Grec -bar (isòbar), -bol (discòbol), -cer (quelícer), -cit (leucòcit), -crata (autòcrata), -cron (isòcron), -drom (hipòdrom), -fag (antropòfag), -fan (piròfan), -fil (anglòfil), -fit (tal·lòfit), -fob (zoòfob), -fon (telèfon), -for (semàfor), -gam (polígam), -gen (al·lucinogen), -gin (misogin), -gon (octògon), -graf (estilògraf), -latra (idòlatra), -leg (geòleg), -lisi (electròlisi), -lit (monòlit), -man (megalòman). -metre (quilòmetre), -nom (agrònom), -pode (miriàpode), -polis (necròpolis), -pter (dípter), -stasi (iconòstasi), -stat (termòstat),-stic (acròstic), -top (isòtop), -tric (holòtric)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes FORMANTS CULTES (1): NORMA GENERAL I TRIA DE VARIANTS PER A LA CREACIÓ D'UN MOT COMPLEX i FORMANTS CULTES (2): GRAFIA DELS FORMANTS D'UN MOT COMPLEX.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
