SUFIX -BLE: VERBS DE LA 2A CONJUGACIÓ
SUFIX -BLE: VERBS DE LA 2A CONJUGACIÓ
- ca SUFIX -BLE: VERBS DE LA 2A CONJUGACIÓ
- ex abatible (EXEMPLE de sufix -ble amb verb conjugació 2), adj
- ex acoblable (EXEMPLE d'alta productivitat del sufix -ble conjugació 1), adj
- ex atendible (EXEMPLE de grup -ndre amb d etimològica), adj
- ex cognoscible (EXEMPLE de conjugació 2 amb solució culta), adj
- ex componible (EXEMPLE de grup -ndre amb d epentètica), adj
- ex degradable (EXEMPLE de sufix -ble amb verb conjugació 1), adj
- ex elegible (EXEMPLE de sufix -ble amb verb conjugació 3), adj
- ex extensible (EXEMPLE de baixa productivitat del sufix -ble conjugació 2), adj
- ex prescriptible (EXEMPLE de conjugació 2 amb radical acabat en diftong), adj
- ex reductible (EXEMPLE de baixa productivitat del sufix -ble conjugació 3), adj
- ex reprensible (EXEMPLE de grup -ndre amb s etimològica), adj
- ex transmissible (EXEMPLE de conjugació 2 amb radical acabat en grup consonàntic), adj
Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos
Definició
A. GENERAL
El sufix -ble del català serveix per a formar adjectius derivats de verbs transitius, als quals aporta el significat "Que pot ser (participi)".
Ex.: liquar - liquable ('Que pot ser liquat'); deglutir - deglutible ('Que pot ser deglutit')
Tot i això, de vegades també s'aplica a verbs preposicionals (que requereixen un complement introduït amb preposició).
Ex.: prescindir (de) - prescindible ('Que se'n pot prescindir'); transitar (per) - transitable ('Que s'hi pot transitar)
A1. Patró de formació
El patró que se segueix per a crear un adjectiu amb el sufix -ble és el següent:
- radical del verb (=forma del verb un cop suprimides la vocal i la r finals de l'infinitiu)
- vocal temàtica (=vocal d'enllaç que pren el radical per combinar-se amb els morfemes, que és característica en cada conjugació verbal)
. En verbs de la 1a conjugació (acabats en -ar, com ara degradar): a
. En verbs de la 2a conjugació (acabats en -er o -re, com ara abatre): i [També e, amb altres morfemes]
. En verbs de la 3a conjugació (acabats en -ir, com ara elegir): i
- -ble
Ex. 1(1a conj.): degradar - degrad-a-ble
Ex. 2 (2a conj.): abatre - abat-i-ble
Ex. 3 (3a conj.): elegir - eleg-i-ble
A2. Productivitat segons la conjugació
El sufix -ble és molt productiu per a la creació d'adjectius, especialment aplicat a verbs de la 1a conjugació.
Ex. 1: acoblable - acoblar
Ex. 2: auditable - auditar
En canvi, en el cas de verbs de la segona conjugació i de la tercera és força menys productiu, motiu pel qual pot generar dubtes sobre la forma de l'adjectiu resultant.
De fet, amb una certa freqüència els adjectius amb -ble relacionats amb verbs d'aquestes conjugacions no tenen una formació regular.
Ex. 1: extensible - estendre (i no *estendible)
Ex. 2: reductible - reduir (i no *reduïble)
B. VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ
B1. Generalitats
La dificultat de crear adjectius amb -ble incideix especialment en la segona conjugació, possiblement per l'abundància de radicals acabats amb diftong i pels grups consonàntics a què dona lloc la terminació -re.
Com a conseqüència, sovint el derivat amb -ble no es crea sobre la forma catalana sinó que és una forma culta presa directament del llatí.
Ex. 1 (radicals amb diftong final): veure - visible (llatí visibilis); prescriure - prescriptible (llatí prescriptibilis)
Ex. 2 (grups consonàntics): transmetre - transmissible (llatí transmissibilis); ometre - omissible (llatí omissibilis)
Ex. 3 (altres): conèixer - cognoscible(llatí cognoscibilis)
En determinats casos, la forma culta no està presa directament del llatí, sinó que està creada per analogia sobre una base llatina.
Ex.: estendre - extensible (base llatina relacionada extensus)
B2. Grup -ndre: Situació
Dins dels verbs que presenten dificultats específiques per a la creació d'adjectius per mitjà del sufix -ble hi ha el cas dels infinitius acabats en -ndre. Aquest grup presenta dos aspectes problemàtics:
En primer lloc, que en aquest grup hi conflueixen verbs que presenten la d interconsonàntica per raons etimològiques (ja era present en l'original llatí) i verbs que la presenten com a epèntesi històrica per a fer pronunciable el segment -nre resultant de l'evolució lingüística del llatí al català.
. Aquesta doble naturalesa determina la presència o l'absència de d en el derivat normatiu quan pren com a referència la forma llatina.
Ex. 1 (d etimològica): vendre (llatí vendere) - vendible; atendre (llatí attendere) - atendible
Ex. 2 (d epentètica): compondre (llatí componere) - componible
En segon lloc, que en alguns casos l'adjectiu llatí corresponent no presenta un radical amb d final sinó un radical amb s, fet que determina que la forma culta del català corresponent prengui igualment s.
Ex. 1: comprendre (llatí comprehendere) > comprensible (llatí comprehensibilis)
Ex. 2: confondre (llatí confundere) > confusible (llatí confusibilis)
Ex. 3: reprendre (llatí reprehendere) > reprensible (llatí reprehensibilis)
Ex. 4: difondre (llatí diffundere) > difusible (sobre el llatí fusus)
Tots aquests adjectius, ja recollits en el diccionari normatiu, no són el resultat de l'aplicació de mecanismes de derivació propis del català sinó que són formes cultes justificades per l'etimologia.
B3. Grup -ndre: Creació de noves formes
Com s'ha d'actuar quan cap diccionari de referència recull un adjectiu amb el sufix -ble a partir d'un verb acabat en -ndre?
D'acord amb el que s'ha exposat fins ara, hi ha dues grans possibilitats per a crear aquesta forma adjectiva nova:
(1) Seguir el patró habitual del català (radical + vocal temàtica + ble). Com que es parteix només del català, s'interpreta que la d forma part del radical, ja que és la forma que queda un cop suprimida la marca d'infinitiu.
Ex.: aprendre - aprendible; ofendre - ofendible
(2) Buscar la forma etimològica llatina i adaptar-la amb el sistema habitual (simplificació de grups consonàntics, conversió del sufix -bilis en -ble, etc.)
Ex.: aprendre - aprensible (llatí aprehensibilis); ofendre - ofensible (llatí offensibilis)
Finalment, encara hi ha l'opció de buscar un sufix alternatiu propi del català, com és el sufix -dor: A més d'un sentit actiu més habitual, -dor també pot prendre el sentit passiu 'Que pot ser [participi]'. Hi ha diverses formes amb aquest sentit passiu ja recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: entendre - entenedor ('Que pot ser entès'); aprendre - aprenedor ( 'Que pot ser après')
El sufix -ble del català serveix per a formar adjectius derivats de verbs transitius, als quals aporta el significat "Que pot ser (participi)".
Ex.: liquar - liquable ('Que pot ser liquat'); deglutir - deglutible ('Que pot ser deglutit')
Tot i això, de vegades també s'aplica a verbs preposicionals (que requereixen un complement introduït amb preposició).
Ex.: prescindir (de) - prescindible ('Que se'n pot prescindir'); transitar (per) - transitable ('Que s'hi pot transitar)
A1. Patró de formació
El patró que se segueix per a crear un adjectiu amb el sufix -ble és el següent:
- radical del verb (=forma del verb un cop suprimides la vocal i la r finals de l'infinitiu)
- vocal temàtica (=vocal d'enllaç que pren el radical per combinar-se amb els morfemes, que és característica en cada conjugació verbal)
. En verbs de la 1a conjugació (acabats en -ar, com ara degradar): a
. En verbs de la 2a conjugació (acabats en -er o -re, com ara abatre): i [També e, amb altres morfemes]
. En verbs de la 3a conjugació (acabats en -ir, com ara elegir): i
- -ble
Ex. 1(1a conj.): degradar - degrad-a-ble
Ex. 2 (2a conj.): abatre - abat-i-ble
Ex. 3 (3a conj.): elegir - eleg-i-ble
A2. Productivitat segons la conjugació
El sufix -ble és molt productiu per a la creació d'adjectius, especialment aplicat a verbs de la 1a conjugació.
Ex. 1: acoblable - acoblar
Ex. 2: auditable - auditar
En canvi, en el cas de verbs de la segona conjugació i de la tercera és força menys productiu, motiu pel qual pot generar dubtes sobre la forma de l'adjectiu resultant.
De fet, amb una certa freqüència els adjectius amb -ble relacionats amb verbs d'aquestes conjugacions no tenen una formació regular.
Ex. 1: extensible - estendre (i no *estendible)
Ex. 2: reductible - reduir (i no *reduïble)
B. VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ
B1. Generalitats
La dificultat de crear adjectius amb -ble incideix especialment en la segona conjugació, possiblement per l'abundància de radicals acabats amb diftong i pels grups consonàntics a què dona lloc la terminació -re.
Com a conseqüència, sovint el derivat amb -ble no es crea sobre la forma catalana sinó que és una forma culta presa directament del llatí.
Ex. 1 (radicals amb diftong final): veure - visible (llatí visibilis); prescriure - prescriptible (llatí prescriptibilis)
Ex. 2 (grups consonàntics): transmetre - transmissible (llatí transmissibilis); ometre - omissible (llatí omissibilis)
Ex. 3 (altres): conèixer - cognoscible(llatí cognoscibilis)
En determinats casos, la forma culta no està presa directament del llatí, sinó que està creada per analogia sobre una base llatina.
Ex.: estendre - extensible (base llatina relacionada extensus)
B2. Grup -ndre: Situació
Dins dels verbs que presenten dificultats específiques per a la creació d'adjectius per mitjà del sufix -ble hi ha el cas dels infinitius acabats en -ndre. Aquest grup presenta dos aspectes problemàtics:
En primer lloc, que en aquest grup hi conflueixen verbs que presenten la d interconsonàntica per raons etimològiques (ja era present en l'original llatí) i verbs que la presenten com a epèntesi històrica per a fer pronunciable el segment -nre resultant de l'evolució lingüística del llatí al català.
. Aquesta doble naturalesa determina la presència o l'absència de d en el derivat normatiu quan pren com a referència la forma llatina.
Ex. 1 (d etimològica): vendre (llatí vendere) - vendible; atendre (llatí attendere) - atendible
Ex. 2 (d epentètica): compondre (llatí componere) - componible
En segon lloc, que en alguns casos l'adjectiu llatí corresponent no presenta un radical amb d final sinó un radical amb s, fet que determina que la forma culta del català corresponent prengui igualment s.
Ex. 1: comprendre (llatí comprehendere) > comprensible (llatí comprehensibilis)
Ex. 2: confondre (llatí confundere) > confusible (llatí confusibilis)
Ex. 3: reprendre (llatí reprehendere) > reprensible (llatí reprehensibilis)
Ex. 4: difondre (llatí diffundere) > difusible (sobre el llatí fusus)
Tots aquests adjectius, ja recollits en el diccionari normatiu, no són el resultat de l'aplicació de mecanismes de derivació propis del català sinó que són formes cultes justificades per l'etimologia.
B3. Grup -ndre: Creació de noves formes
Com s'ha d'actuar quan cap diccionari de referència recull un adjectiu amb el sufix -ble a partir d'un verb acabat en -ndre?
D'acord amb el que s'ha exposat fins ara, hi ha dues grans possibilitats per a crear aquesta forma adjectiva nova:
(1) Seguir el patró habitual del català (radical + vocal temàtica + ble). Com que es parteix només del català, s'interpreta que la d forma part del radical, ja que és la forma que queda un cop suprimida la marca d'infinitiu.
Ex.: aprendre - aprendible; ofendre - ofendible
(2) Buscar la forma etimològica llatina i adaptar-la amb el sistema habitual (simplificació de grups consonàntics, conversió del sufix -bilis en -ble, etc.)
Ex.: aprendre - aprensible (llatí aprehensibilis); ofendre - ofensible (llatí offensibilis)
Finalment, encara hi ha l'opció de buscar un sufix alternatiu propi del català, com és el sufix -dor: A més d'un sentit actiu més habitual, -dor també pot prendre el sentit passiu 'Que pot ser [participi]'. Hi ha diverses formes amb aquest sentit passiu ja recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: entendre - entenedor ('Que pot ser entès'); aprendre - aprenedor ( 'Que pot ser après')
