Back to top
obradora obradora

Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar

  • ca  màquina d'obrar, n f
  • ca  obradora, n f sin. compl.
  • ca  planejadora, n f sin. compl.
  • es  cepilladora
  • fr  raboteuse
  • en  planer
  • en  planing machine

Màquines i equipament auxiliar > Màquines d'obrar i rebaixar

Definició
Màquina elèctrica constituïda per un portafulles, generalment amb quatre ganivetes, disposat horitzontalment i fixat a un arbre per una guia i per dues platines, l'una situada darrere i l'altra davant del portafulles, per on es fa avançar una peça de fusta contra el tall de les ganivetes per aplanar o adreçar-ne una de les cares o un dels cantells.

Nota

  • La platina situada després del portaeines -en el sentit del treball- és a l'altura de la circumferència de volt de les ganivetes, mentre que la del davant és ajustable en alçada.
obrar obrar

Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra

  • ca  obrar, v tr
  • ca  llavorar, v tr sin. compl.
  • ca  planejar, v tr sin. compl.
  • es  cepillar
  • fr  raboter
  • en  plane, to

Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra

Definició
Allisar o adreçar una cara o un cantell d'una peça de fusta amb una garlopa o una màquina d'obrar.
obrar obrar

Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra

  • ca  obrar, v tr
  • ca  afaiçonar, v tr sin. compl.
  • es  labrar
  • es  obrar
  • fr  façonner
  • fr  ouvrer
  • en  work, to

Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra

Definició
Treballar la fusta per donar-li una forma determinada o per fer-ne objectes.
obrar cara i cantell obrar cara i cantell

Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra

  • ca  obrar cara i cantell, v intr
  • ca  adreçar cara i cantell, v intr sin. compl.
  • ca  fer cara i cantell, v intr sin. compl.
  • ca  passar cara i cantell, v intr sin. compl.
  • en  square up, to

Tècniques i processos > Manipulació de la fusta de serra

Definició
Posar a escaire una cara i un cantell d'una post o un tauló, tot adreçant-lo i obrant-lo, mitjançant una garlopa o una màquina d'obrar.
obrir boques obrir boques

Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers

  • ca  obrir boques, v intr

Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers

Definició
Fer una boca en els muntants de tancar d'una porta o una finestra.
ocumé ocumé

Materials > Fusta > Fusta massissa

  • ca  ocumé, n m
  • es  ocumé
  • es  okumé
  • fr  okoumé
  • en  gaboon

Materials > Fusta > Fusta massissa

Definició
Fusta tropical de l'ocumé, flonja, lleugera, de bon treballar i de cor de color rosa salmó i albeca reduïda de color gris pàl·lid.

Nota

  • L'ocumé s'utilitza preferentment per a fer taulers contraplacats. També s'utilitza en fusteria d'interior i en la fabricació de capses de cigars.
opalina opalina

Materials > Altres materials > Vidres

  • ca  vidre opalí, n m
  • ca  opalina, n f sin. compl.
  • es  opalina
  • es  vidrio opalino
  • fr  verre opalin
  • en  opal glass

Materials > Altres materials > Vidres

Definició
Vidre translúcid a causa de la capa d'òpal que té en una de les seves cares.
oregon oregon

Materials > Fusta > Fusta massissa

  • ca  pi d'Oregon, n m
  • ca  oregon, n m sin. compl.
  • es  pino Oregón
  • fr  douglas vert
  • fr  pin d'Oregon
  • en  British Columbian pine
  • en  Douglas fir
  • en  Oregon pine

Materials > Fusta > Fusta massissa

Definició
Fusta d'avet de Douglas, rica en resina, lleugerament dura i resistent, amb molt cor, de color vermellós fosc, i poca albeca, de color clar que amb el temps agafa també un to vermellós.

Nota

  • Es coneix amb el nom de pi d'Oregon perquè l'estat nord-americà d'Oregon és un dels llocs de procedència de l'avet de Douglas. El pi d'Oregon s'utilitza per a fusteria d'exterior o interior de qualitat.
orella orella

Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines

  • ca  orella, n f
  • es  oreja
  • fr  dent
  • en  hammer claw

Aparells, estris, eines i instruments > Parts i elements de les eines

Definició
Cadascun dels dos apèndixs d'un martell oposats al cap, un xic doblegats cap al mànec, que deixen entre si una obertura en forma de V i que serveixen per a arrencar puntes o claus agafant-los per la cabota i fent alçaprem.
osca osca

Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge

  • ca  osca, n f
  • ca  mossa, n f sin. compl.
  • es  mella
  • fr  brèche
  • en  nick

Tècniques i processos > Preparació d'eines, màquines i utillatge

Definició
Escantell que es produeix en el tall de la fulla d'una eina, com ara un enformador o un ribot, quan el fil topa amb un material molt més dur que l'acer del fil tallant.