Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

pomera - Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentació
  • ca  pomera, n f ( DIEC2-E; REC1991; RIGAT; SANTAM )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    RECASENS, Jordi; SOPESENS, Javier; MICHELENA, Antonio. Arbres i arbustos dels parcs de Lleida. 2a ed. Lleida: Ajuntament Lleida, 1991. (Quaderns de Divulgació Ciutadana. La Banqueta; 7)
    RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
    ISBN 84-922-4459-3
    SANTAMARIA SALA, Mar. Introducció a l'etnobotànica de la Serra de Mariola (Alacant, País Valencià). Agres; Barcelona, 2007. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
  • ca  maçana (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  maçanera, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mançana (fruit), n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  mançanera, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MUL1991 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  poma (fruit), n f sin. compl. ( BONETG2006; CARD1988; DIEC2-E )
    BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
    ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
    CARDONA i FLORIT, Maria Àngels. "Botànica de Menorca". A: Enciclopèdia de Menorca. Vol. 2, El món vegetal. Maó: Obra Cultural de Menorca, 1988.
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  pomer, n m sin. compl. ( DIEC2-E; RIGAT )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
    ISBN 84-922-4459-3
  • ca  pomer de llei, n m alt. sin. ( TEX )
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  pomer dolç, n m alt. sin. ( BASSAG; TEX )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • nc  Pyrus malus L. subsp. mitis (Wallr.) Syme ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Malus domestica (Borkh.) Borkh. sin. compl. ( DIEC2-E; FMPC1; JVIG )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
    Josep Vigo Bonada
    Departament de Biologia Vegetal
    Universitat de Barcelona

rosàcies

Nota

  • Les obres de buidatge recullen diversos noms per a races de conreu. BONETG2006 recull camosa, camosina, poma de Santa Maria, poma del ciri, poma llistada, poma nesplera (pomes nesples) i poma reineta. CLIM1988 recull perelloner (fruit perelló) per a la var. ponderosa. DIEC2-E recull els noms de varietats de poma camosa i mingueta. PARAD2007 recull pomes de "relleno".