Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

freixe de fulla grossa - Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentació
freixe de fulla grossa freixe de fulla grossa

  • ca  freixe de fulla grossa, n m ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  arbre ver, n m alt. sin. ( RIPOLL )
    RIPOLL, Lluís. Herbes i remeis casolans. Barcelona: H.M.B., 1985.
    ISBN 84-86054-30-3
  • ca  estanca-sang, n m alt. sin. ( CEBALL-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  freixe, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  freixe comú, n m alt. sin. ( BASSAG )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
  • ca  freixe de fulla ampla, n m alt. sin. ( BAL1985 )
    BALADA i LLASAT, Rafel. Els arbres de la Ribera: Estudi-inventari del bosc de ribera actual a la riba dreta de l'Ebre, des de Xerta a la Mediterrània. Amposta: Ajuntament d'Amposta, 1985. (Monografies Ampostines; 2)
    ISBN 84-505-1294-8
  • ca  freixe de fulla gran, n m alt. sin. ( DIEC1-E; MASCLANS )
    Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2007].
    <http://diec1.iec.cat/diec1/entrada/diec.asp> [Consulta: 29 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  freixe mascle, n m alt. sin. ( MUNT2005-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  freixera, n f alt. sin. ( AGELET; LLENS1953; NPNIELL; ROSSI; TREMP )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Hallazgos botánicos e impresiones forestales correspondientes a nuestras excusiones por el Pirineo leridano: Años 1951 y 1952". Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y de Especialidades Agropecuarias y de los Servicios Técnicos de Agricultura (1953), p. 71-104.
    NIELL, Manel. Llistat de noms de plantes d'Andorra, 2008. [Llista inèdita de noms de plantes].
    ROSSI CALLIZO, Gloria. Herbes i plantes medicinals de Catalunya. Barcelona: De Vecchi: Cap Roig, DL 1986.
    ISBN 84-315-0183-9
    Plantes de la Conca de Tremp, 1789. [Manuscrit 2473 de la Biblioteca del Palau Reial de Madrid].
  • ca  abrever, n m var. ling. ( CEBALL )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
  • ca  fleix, n m var. ling. ( GENEST; PARDO1931; RIPOLL; ROSSI; TEX )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1931), núm. 8, p. 34-40.
    RIPOLL, Lluís. Herbes i remeis casolans. Barcelona: H.M.B., 1985.
    ISBN 84-86054-30-3
    ROSSI CALLIZO, Gloria. Herbes i plantes medicinals de Catalunya. Barcelona: De Vecchi: Cap Roig, DL 1986.
    ISBN 84-315-0183-9
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  freija, n f var. ling. ( CEBALL; MANT )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    MANTERO, Antonio. Flora española medicinal y aromática: Guía del recolector. León: Valeriano Campesino, 1944.
  • ca  freijú, n m var. ling. ( VAYR1882a )
    VAYREDA y VILA, Estanislao. Catálech de la flora de la Vall de Núria. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana, 1882.
  • ca  freix, n m var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  freixa, n f var. ling. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  freixe mascle, n f var. ling. ( MUNT2005 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
  • ca  freixen, n m var. ling. ( MORAL )
    MORALES VALVERDE, Ramón. Archivos de flora ibérica. Vol. 4, Nombres vulgares I. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Real Jardín Botánico, 1992.
  • ca  fréixer, n m var. ling. ( CALICO; MUNT2005 )
    CALICÓ, Josep. Apunts de la flora medicinal de Catalunya. Barcelona: Editorial Catalana, 1921. (Enciclopèdia Catalana; 23)
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
  • ca  frejú, n m var. ling. ( CEBALL; TEX )
    CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
    ISBN 84-7479-495-1
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • nc  Fraxinus excelsior L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

oleàcies