mansega
mansega
-
ca
mansega,
n f
( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
jonc moresc,
n m alt. sin.
( MALAG1982 )
MALAGARRIGA HERAS, R.; PERERA, A. "Els noms catalans de les plantes en els diccionaris i enciclopèdies". Estudis Baleàrics (1982), núm. 6, p. 13-66.
-
ca
mansega de riu,
n f alt. sin.
( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
mansega vera,
n f alt. sin.
( NPLAG )
LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
-
ca
segamà,
n f alt. sin.
( PELL2000-3 )
PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
ISBN 84-96187-08-5 -
ca
segamans,
n f alt. sin.
( PELL2000-3 )
PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
ISBN 84-96187-08-5 -
ca
sesquera,
n f alt. sin.
( MAYOL1991 )
MAYOL, Joan [et al.]. S'Albufera: Guia de passeig. [Mallorca]: SEFOBASA, DL 1991.
-
ca
tallamans,
n f alt. sin.
( PELL2000-3 )
PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 3. Picanya: Edicions del Bullent, 2004.
ISBN 84-96187-08-5 -
ca
xisca borda,
n f alt. sin.
( FOLCH; HNPC-6; HNPC-7; SAULE )
FOLCH i GUILLÈN, Ramon. La vegetació dels Països Catalans. 2a ed., corr. i ampl. Barcelona: Ketres, 1986. (Memòries de la Institució Catalana d'Història Natural; 10)
ISBN 84-75256-20-4
FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
ISBN 84-7739-015-0
FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 7, Vegetació. 1a ed., reimp. corr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. 442 p.
ISBN 84-85194-51-9
SAULE, Marcel. La grande flore illustrée des Pyrénées. [S.l.]: Milan: Randonées Pyrénées, cop. 1991.
ISBN 2-867-26739-0; 2-905-52147-3 -
nc
Cladium mariscus (L.) Pohl
( DIEC2-E; FMPC1 )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3 -
nc
Cladium germanicum Schrad.
var. ling.
( 12877 )
JACKSON, B.D. Index Kewensis: An enumeration of the genera and species of flowering plants. Koenigstein: Otto Koeltz Science Publishers, 1977. 2 v.
ISBN 3-87429-117-0
ciperàcies
