glossolàlia - Diccionari de religions

Nota

• Segons la majoria d'interpretacions religioses del fenomen de la glossolàlia, el parlant és posseït per un esperit sobrenatural, que li permet parlar i entendre llengües que abans desconeixia. El fenomen de la glossolàlia apareix ja en alguns textos grecs antics i en algunes religions primitives. També apareix referenciat a l'Antic Testament i en la tradició cristiana apareix diverses vegades. La glossolàlia es produeix per primera vegada entre els deixebles de Jesucrist a la Pentecosta, quan, segons relata el Llibre dels Fets, els apòstols reben l'Esperit Sant i comencen a parlar diverses llengües. Aquest fet (contrari al de la Torre de Babel) simbolitza l'entesa amb tothom gràcies al llenguatge de l'amor, independent del fet de parlar diferents llengües o de participar de diferents cultures. L'apòstol Pau es refereix a aquest fenomen com a do diví. En els primers temps de l'Església, alguns grups cristians donen gran importància al fenomen de la glossolàlia, com en el cas dels seguidors del profeta Montà al segle II. La seva excomunió i el declivi del grup van contribuir a crear un clima desfavorable a la glossolàlia i la seva pràctica es va anar perdent. En els darrers anys, la importància de la glossolàlia ha estat represa entre alguns grups pentecostals que emfatitzen la importància de l'Esperit Sant, del qual afirmen que atorga dons als creients, entre els quals hi ha la capacitat per fer miracles i la glossolàlia. La interpretació simbòlica de la glossolàlia, menys polèmica, és que l'esperit de Déu arriba i es comunica a tothom independentment de la llengua i la cultura. Per aquest motiu els qui tenen aquest do són grans evangelitzadors, perquè superen tota mena d'obstacles en la comunicació.
• La denominació glossolàlia prové del grec glossa, 'llengua', i lalia, 'parla'.