Església catòlica - Diccionari de religions

Nota

• Atesa la primacia del bisbe de Roma, l'Església catòlica també s'anomena romana. Catòlica significa 'universal', terme que assumeixen les esglésies cristianes a partir de l'edicte de Milà (313), pel qual Constantí permet la llibertat de culte als cristians. Després dels cismes que ha patit l'església cristiana, l'atribut catòlica serveix sobretot per a distingir l'Església romana d'altres confessions cristianes, com la protestant i l'ortodoxa. Cal assenyalar, però, que catòlica, en tant que universal, és un atribut que totes les esglésies cristianes reclamen per a si mateixes, motiu pel qual molts prefereixen que l'Església de Roma sigui anomenada catòlica romana. Durant el cisma d'Orient, l'Església catòlica romana es va caracteritzar per defensar la primacia de Roma davant de la resta de seus i l'autoritat del papa per sobre de tots els cristians, així com la teologia del filioque sobre la procedència de l'Esperit Sant del Pare i del Fill, enlloc de la visió oriental que afirmava la procedència del Pare a través del Fill. La nova divisió provocada per la Reforma protestant va fer que el moviment de la Contrareforma, que es va donar dins de l'Església catòlica, n'acabés de definir els trets distintius, com ara la importància de la Tradició i del Magisteri per sobre de la Bíblia i el paper del sacerdoci ministerial per sobre del sacerdoci universal, la consolidació dels set sagraments i d'una rica devoció als sants i a la Mare de Déu. La màxima autoritat de l'Església catòlica és el papa, seguit dels bisbes, els sacerdots i els diaques. Actualment l'Església catòlica és la comunitat cristiana amb el nombre de creients més important (més de mil milions), especialment al continent americà.