Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies - Diccionari de religions

Nota

• La doctrina de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies es basa en les Escriptures i en la revelació del Llibre de Mormó, que el fundador va descobrir mitjançant l'àngel Moroni l'any 1823. Aquest llibre, que té rang d'escrit sagrat, conté les revelacions de Mormó, d'aquí que els fidels siguin popularment coneguts com mormons. Aquesta comunitat afirma que té els seus orígens en les tribus d'Israel que van arribar a Amèrica l'any 600 aC. El 1847, la comunitat es va establir a Utah, on va crear la seva capital, Salt Lake City. La pràctica de la poligàmia va provocar conflictes amb les autoritats i fou suprimida oficialment el 1890. Els mormons s'enfronten a la resta de cristians per la seva concepció immaterial de Déu i eternal de l'ésser humà, l'existència d'altres divinitats, la negació del pecat original, la interpretació que fan de la segona vinguda de Jesucrist com a jutge universal, etc. Són característiques dels mormons l'obligació d'evangelitzar, l'accentuació de les manifestacions de l'Esperit Sant, la possibilitat d'un baptisme retroactiu per als difunts (cosa que explica l'enorme documentació genealògica del món sencer que han compilat), i la contribució al regne de Déu amb l'obediència a la voluntat divina. La vida del mormons es caracteritza per una ètica i una vida familiar molt estrictes. Tenen una estructura elaborada: d'una banda, una jerarquia superior (anomenada sacerdoci de Melquisedec), que inclou el president profeta, dos consellers, el Consell dels Dotze Apòstols, el Consell dels Setanta i els Ancians; d'altra banda, la jerarquia inferior (anomenada sacerdoci d'Aaró), que inclou els mormons de dotze a divuit anys. L'obligació dels fidels de pagar la desena part dels seus ingressos ha permès a la comunitat de tenir un patrimoni considerable, utilitzat per a l'assistència als pobres, el pagament dels dignataris més importants, l'activitat missionera, etc. El proselitisme practicat pels joves voluntaris ha permès una ràpida progressió del moviment fora dels Estats Units d'Amèrica, a gairebé tots els continents. Actualment són uns onze milions.