Back to top
  • ca  judaisme, n m

Judaisme

Definició
Religió dels jueus, en la qual és essencial la creença en un únic Déu, creador i transcendent del món, que alliberà els israelites de l'esclavitud d'Egipte, els revelà la Torà i els elegí per a ésser llum per a tota la humanitat.

Nota

  • La Tanakh és la font fonamental del judaisme, juntament amb el Talmud. Malgrat la diversitat de les seves comunitats, tots els jueus es consideren membres d'una tradició, els orígens de la qual recolzen en els avantpassats del poble d'Israel (Abraham, Isaac, Jacob, etc.). Aquest passat és viu en els seus rituals i existeix una preferència per expressar creences i actituds més a través del ritual que de la doctrina abstracta. El sàbat és l'observança religiosa central i la sinagoga és el centre de culte i estudi comunitari. El rabí és el mestre i guia espiritual. Al judaisme hi ha diverses branques religioses: l'ortodoxa, que intenta preservar el judaisme tradicional; la reformista, que representa un intent de reinterpretació del judaisme a la llum del saber i del coneixement modern -un procés que el judaisme liberal duu més lluny-, i la conservadora, que intenta modificar l'ortodòxia per mitjà de l'èmfasi en els elements històrics.