déu | deessa
déu | deessa
- ca déu | deessa, n m, f
Ciències de la religió
Definició
Ésser suprem de caràcter sobrehumà, objecte sempre de culte i expressió del misteri de l'existència.
Nota
- L'experiència i la idea de Déu, de la divinitat, d'allò sant, del sagrat, i d'allò misteriós, recorre tota la història de les religions i de la humanitat. Si es té present que Déu no és objecte directe d'experiència, el llenguatge i el concepte de Déu són sempre anàlegs d'alguna cosa que no ateny directament i totalment la persona. La realitat de Déu -la seva naturalesa i essència- escapa a tot concepte i a tota paraula. És inefable. No hi ha llenguatge propi per a parlar de Déu. L'ésser humà se serveix solament de categories humanes. D'aquí venen la constant formulació de la idea de Déu i les seves diferents expressions culturals. Malgrat que Déu és l'Indicible, la història de les religions ofereix una infinita varietat de noms amb què la gent de totes les èpoques i cultures ha reconegut, adorat i pregat Déu. Tots aquests noms mostren, d'alguna manera, la rellevància de Déu i la incapacitat de l'ésser humà d'abastar-lo: Déu és el totalment diferent.
