ministeri
ministeri
- ca ministeri, n m
Cristianisme
Definició
Ofici d'una persona dedicada al servei de la comunitat cristiana, amb funcions litúrgiques, pastorals o d'administració.
Nota
- En l'organització de l'Església catòlica i de l'Església ortodoxa, el ministeri correspon en gran mesura al clergat i es concreta en diferents graus (diaca, prevere, bisbe) que es confereixen amb l'ordenació. Tanmateix, algunes de les seves funcions les poden exercir també els laics. En les esglésies reformades s'exerceix segons diversos graus (episcopat, presbiterat, pastorat i diaconat) i també s'entén com a ministeri el servei que presta qualsevol persona laica compromesa i dedicada a Déu o a la comunitat. El protestantisme, tot i que qüestiona la distinció entre clergues i laics, no ha pogut alliberar-se d'una nova forma de ministeri clerical; l'autoritat, però, no li ve d'un estat especial, sinó de la paraula que anuncia. El ministeri pastoral té un valor funcional: està al servei de la Paraula i dels sagraments. No és constitutiu de l'Església però sí que és necessari.
