pares de l'Església
pares de l'Església
- ca pares de l'Església, n m pl
Cristianisme
Definició
Escriptors cristians que, del segle II al segle VII dC, van destacar a les comunitats cristianes i van influir en el desenvolupament de la doctrina cristiana, per raó de la santedat de la seva vida, l'aprofundiment en les Escriptures i l'ortodòxia del seu ensenyament.
Nota
- Les obres dels pares de l'Església són principalment d'autoritat en allò que fa referència als punts controvertits de la fe, de la seva pràctica i del combat de les heretgies. Als primers se'ls anomena pares apostòlics per la seva relació directa o indirecta, real o pretesa, amb els apòstols. Seguidament, els pares apologetes, que són els que ofereixen una justificació dels costums cristians i una exposició de la fe. Durant els segles IV i V es produeix una mena d'edat d'or de la patrística tant a Orient com a Occident.
