oceà
oceà
- ca oceà, n m
- es océano
- en ocean
Teledetecció
Definició
Massa d'aigua salada, principal component de la hidrosfera de la Terra.
S'hi solen distingir diferents zones. La zona pelàgica (mar obert, més enllà de la plataforma continental) es divideix en la regió fòtica i la regió afòtica.
- La regió fòtica abasta des de la superfície fins a una profunditat de 200 m, la zona denominada epipelàgica, profunditat màxima a la qual arriba llum suficient per a produir-se la fotosíntesi.
- Per sota de 200 m, hi ha la regió afòtica, la qual se subdivideix en funció de la profunditat en: mesopelàgica (de 200 a 1000 m), en la qual desapareix progressivament l'oxigen i on arriba encara una mica de llum que aprofiten alguns organismes generant fluorescència; batipelàgica (de 1000 a 4000 m), sense vegetació, en la qual els nutrients provenen de la descomposició dels organismes de les capes superiors i on no arriba la llum; abissal (més de 4000 m), i hadal, constituïda per les esquerdes del sòl marí.
L'oceà és alhora objecte d'estudi de la teledetecció (batimetries, detecció de bancs de peixos, etc.), mitjà de sustentació de plataformes (vaixells, submarins, etc.) i agent de distorsió/interacció de la irradiància del Sol i dels sensors actius (lidar, sonar), així com del senyal captat pels sensors (tant actius com passius).
S'hi solen distingir diferents zones. La zona pelàgica (mar obert, més enllà de la plataforma continental) es divideix en la regió fòtica i la regió afòtica.
- La regió fòtica abasta des de la superfície fins a una profunditat de 200 m, la zona denominada epipelàgica, profunditat màxima a la qual arriba llum suficient per a produir-se la fotosíntesi.
- Per sota de 200 m, hi ha la regió afòtica, la qual se subdivideix en funció de la profunditat en: mesopelàgica (de 200 a 1000 m), en la qual desapareix progressivament l'oxigen i on arriba encara una mica de llum que aprofiten alguns organismes generant fluorescència; batipelàgica (de 1000 a 4000 m), sense vegetació, en la qual els nutrients provenen de la descomposició dels organismes de les capes superiors i on no arriba la llum; abissal (més de 4000 m), i hadal, constituïda per les esquerdes del sòl marí.
L'oceà és alhora objecte d'estudi de la teledetecció (batimetries, detecció de bancs de peixos, etc.), mitjà de sustentació de plataformes (vaixells, submarins, etc.) i agent de distorsió/interacció de la irradiància del Sol i dels sensors actius (lidar, sonar), així com del senyal captat pels sensors (tant actius com passius).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
