Back to top

Diccionari de psiquiatria

Presentació
  • ca  cafeïna, n f
  • es  cafeína
  • fr  caféine
  • en  caffeine
  • de  Koffein

Definició
Substància nitrogenada d'origen vegetal provinent principalment del cafè o del te o obtinguda sintèticament, que s'utilitza com a estimulant del sistema nerviós central i com a tònic cardíac.
  • ca  cànnabis, n m
  • es  cannabis
  • fr  cannabis
  • en  cannabis
  • de  Cannabis

Definició
Preparació obtinguda del cànem indi, que actua com un depressor del sistema nerviós i produeix diferents efectes psíquics i alteracions de la percepció.

Nota

  • Els efectes psíquics del cànnabis poden variar substancialment d'acord amb la personalitat, la predisposició, l'experiència prèvia i l'ambient en el qual un individu ingereix aquesta preparació.
capacitat de judici capacitat de judici

  • ca  capacitat de judici, n f
  • es  capacidad de juicio
  • fr  capacité de jugement
  • en  judgment ability
  • de  Urteilsfähigkeit

Definició
Capacitat d'ordenar el comportament propi en funció d'unes normes, uns principis o uns criteris determinats.
capacitat intel·lectual límit capacitat intel·lectual límit

  • ca  capacitat intel·lectual límit, n f
  • es  capacidad intelectual límite
  • fr  fonctionnement intellectuel limite
  • en  borderline intellectual capacity
  • en  borderline intellectual functioning
  • de  Grenzbereich der intellektuellen Leistungsfähigkeit

Definició
Capacitat intel·lectual en què el quocient intel·lectual se situa entre 71 i 84.
  • ca  caràcter, n m
  • es  carácter
  • fr  caractère
  • en  character
  • de  Charakter

Definició
Conjunt de trets individuals configurats per l'aprenentatge i les experiències vitals i expressats en formes particulars de comportament.
carència afectiva carència afectiva

  • ca  carència afectiva, n f
  • es  carencia afectiva
  • fr  carence affective
  • en  affective lack
  • de  Mangel an Zuwendung

Definició
Dèficit de gratificacions afectives en la infància.
  • ca  càstig, n m
  • es  castigo
  • fr  châtiment
  • en  punishment
  • de  Bestrafung

Definició
Mètode del condicionament operant en què es provoca la disminució de la freqüència d'una resposta mitjançant l'associació d'un estímul aversiu a aquesta resposta.
  • ca  catalèpsia, n f
  • es  catalepsia
  • fr  catalepsie
  • en  catalepsy
  • de  Katalepsie

Definició
Alteració psicomotora caracteritzada per rigidesa muscular i incapacitat de moviments espontanis, amb manteniment de les postures imposades.
  • ca  cataplexia, n f
  • es  cataplejía
  • fr  cataplexie
  • en  cataplexy
  • de  Kataplexie

Definició
Pèrdua brusca del to muscular, que pot afectar tot l'organisme o solament les extremitats inferiors, sense pèrdua del coneixement.
  • ca  catatonia, n f
  • es  catatonia
  • es  catatonía
  • fr  catatonie
  • en  catatonia
  • de  Katatonie

Definició
Alteració psicomotora caracteritzada per un comportament motor anormal i per períodes d'hiperactivitat o d'hipoactivitat extremes.

Nota

  • En la catatonia es poden presentar diferents anomalies motores, com ara catalèpsia, excitació catatònica, estupor catatònica, rigidesa catatònica i flexibilitat cèria.