Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  àcid cianhídric, n m
  • es  ácido cianhídrico
  • en  hydrocyanic acid

Química industrial

Definició
Líquid incolor de fórmula HCN, molt volàtil en tenir un punt d'ebullició de 26ºC i extraordinàriament tòxic. L'exposició durant trenta minuts a una atmosfera d'entre 200 i 500 parts per milió provoca la mort d'un adult. Fa olor d'ametlles amargues i es troba de forma natural en petites quantitats en diverses plantes. Fou descobert per Scheele el 1782. S'obté industrialment com a subproducte en la síntesi d'^acrilonitril^ mitjançant l'ammonoxidació del propilè, segons les reaccions <EXPRESSIÓ 28>. L'àcid cianhídric és combustible i polimeritza espontàniament en presència de bases com l'amoníac. Es fa servir com a pesticida en diverses plagues i per a obtenir cianurs aplicats en metal•lúrgia extractiva, en galvanotècnia i en execucions de la pena capital. S'havia usat anteriorment en processos de síntesi de l'acrilonitril a partir de l'acetilè, de l'aldehid acètic o l'òxid d'etilè, però actualment són processos obsolets, substituïts pel procés d'ammonoxidació. Quan es troba en forma gasosa, fa referència al <i>cianur d'hidrogen<i>, de la mateixa manera que H<sub>2</sub>S fa referència a l'<i>àcid sulfhídric</i> en dissolució aquosa i al <i>sulfur d'hidrogen</i> en estat gasós. Vegeu també ^àcid prússic^.
  • ca  àcid clorhídric, n m
  • ca  àcid muriàtic, n m sin. compl.
  • es  ácido clorhídrico
  • es  ácido muriático
  • en  hydrochloric acid
  • en  muriatic acid

Química inorgànica

Definició
Hidràcid que conté del 32 al 38 % de clorur d'hidrogen en aigua i que es presenta com un líquid incolor o grogós, fumant i molt corrosiu.

Nota

  • S'obté mitjançant la dissolució en aigua de clorur d'hidrogen gas. Aquest clorur d'hidrogen gas es pot obtenir, principalment, per tres processos. El procés més antic és la reacció d'halita amb un àcid no volàtil, com ara àcid sulfúric, mitjançant NaCl + H2SO4 <fletxa dreta> NaHSO4 + HCl i NaCl + NaHSO4 <fletxa dreta> Na2SO4 + HCl. La viabilitat econòmica d'aquest procés depèn de la disponibilitat de grans jaciments naturals d'halita i de trobar una sortida al sulfat de sodi que es genera com a subproducte. Per tot plegat, aquest procés cada vegada està més en desús. El segon procediment es fonamenta en la reacció directa del clor amb l'hidrogen, Cl2 + H2 <fletxa dreta> 2 HCl. Aquest procés s'utilitza quan es vol obtenir clorur d'hidrogen d'alta puresa. La reacció és altament exotèrmica i requereix forns i sistemes d'absorció dissenyats especialment per a aquesta finalitat. Actualment, s'obté com a subproducte de les grans indústries d'obtenció de productes orgànics i petroquímics. És impossible d'enumerar tots els usos de l'àcid clorhídric. Es fa servir principalment en la fabricació de productes químics, en la indústria alimentària, en la metal•lúrgia i en els processos de desulfuració del petroli, entre d'altres, però l'ús més important és la neteja de l'acer i altres metalls, a fi d'eliminar la capa d'òxid que els recobreix. També té una gran utilitat en qualsevol procés que requereixi un ajustament del pH. L'àcid clorhídric és el més important de tots els hidràcids quant a quantitat produïda i consumida per la indústria.
  • ca  àcid clorosulfònic, n m
  • es  ácido clorosulfónico
  • en  chlorosulfonic acid
  • for  ClSO3H

Química orgànica

Definició
Halooxoàcid del sofre que s'obté pel tractament del triòxid de sofre amb clorur d'hidrogen, es presenta com un líquid fumant de color blanc groguenc i d'olor picant i té un punt d'ebullició de 158 ºC i un punt de fusió de <signe menys>80 ºC.

Nota

  • Té una densitat d'1,76-1,77 g/cm3 (20 ºC). És soluble en alcohol i sulfur de carboni. S'hidrolitza en contacte amb l'aigua i dóna àcid sulfúric i àcid clorhídric. És tòxic per inhalació, irritant per a la pell i els ulls, i pot ocasionar cremades greus i, fins i tot, cremar materials combustibles. Es fa servir com a agent sulfonant de compostos orgànics, com ara detergents sintètics, productes farmacèutics, pesticides i bescanviadors iònics.
  • ca  àcid de cambres, n m
  • es  ácido de cámaras
  • en  chamber acid

Química industrial

Definició
Àcid que s'obté en aplicar el ^procés de les cambres de plom^.
  • ca  àcid desoxiribonucleic, n m
  • ca  ADN, n m sigla
  • ca  DNA, n m sigla
  • es  ácido desoxirribonucleico
  • es  ADN
  • es  DNA
  • en  desoxyribonucleic acid
  • en  DNA

Bioquímica

Definició
Àcid nucleic constituït per nucleòtids de desoxiribosa, àcid fosfòric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i timina, que es troba fonamentalment en el nucli, en els mitocondris i en els cloroplasts, i que constitueix la base molecular de l'herència biològica.
  • ca  àcid dipròtic, n m
  • es  ácido diprótico
  • en  diprotic acid

Termes generals

Definició
Àcid que, en la seva composició, conté dos hidrògens, que pot cedir en forma de protons. N'és un exemple l'àcid sulfúric (H<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>). En aquest cas la primera ionització és completa, ja que es comporta com un àcid fort, mentre que la segona és parcial.
  • ca  àcid esteàric, n m
  • es  ácido esteárico
  • en  stearic acid

Química industrial

Definició
Àcid gras de fórmula CH<sub>3</sub>-(CH2)<sub>16</sub>-COOH, alifàtic, sòlid a temperatura ambient, amb un punt de fusió de 70ºC, d'aspecte ceri i pràcticament insoluble en aigua. Es troba en estat natural en forma d'èster combinat amb altres àcids grassos i amb el glicerol, amb els quals forma els triglicèrids dels sèus i olis animals. El sèu oví en conté d'un 20 a un 40% i el boví, d'un 15 a 29%. Altres greixos en contenen en menor proporció. Per exemple, el llard en conté del 15 al 25%; la mantega, del 7 al 14%; el sèu de cavall, del 4 al 10%, i l'oli de sardina, del 2 al 4%. S'obté industrialment per desdoblament dels greixos on es troba present, amb la separació posterior dels àcids grassos per cristal•lització fraccionada o per ^destil•lació al buit^. Es pot obtenir també per hidrogenació d'oli de cotó i d'altres olis vegetals. L'àcid esteàric comercial és una barreja a parts iguals d'àcid esteàric i àcid palmític, amb petites proporcions d'àcid oleic. Es fa servir per a fabricar espelmes, sabons cosmètics, lubrificants i productes farmacèutics. <i>Àcid esteàric</i> és el nom comú de l'àcid octadecanoic.
  • ca  àcid acètic, n m
  • ca  àcid etanoic, n m sin. compl.
  • es  ácido acético
  • es  ácido etanoico
  • en  acetic acid
  • en  ethanoic acid
  • for  CH3COOH

Química orgànica

Definició
Àcid carboxílic derivat de l'età que es presenta com un líquid incolor d'olor molt característica, picant, i té un punt de congelació de 16,6 ºC i un punt d'ebullició de 118 ºC.

Nota

  • Es considera un dels àcids carboxílics més simples. Si és químicament pur, es tracta d'àcid acètic glacial, amb una concentració mínima del 99,8 %. L'àcid acètic molt pur té una densitat d'1,0492. L'àcid acètic glacial fàcilment cristal·litzarà a temperatura ambient a l'hivern, contràriament al que succeeix amb els altres tipus comercials, que contenen aigua. És present en el vinagre, al qual confereix les propietats àcides. És miscible en l'aigua, l'alcohol i l'èter i insoluble en el sulfur de carboni. És un excel·lent dissolvent per a moltes substàncies orgàniques, però també dissol el fòsfor i el sofre. Tant pur com en solució concentrada, del 50 % o més, és molt corrosiu per als teixits i pot causar serioses cremades. Com a àcid és feble (Ka = 1,8 <aspa> 10<sup><signe menys>5</sup> a 25 ºC) i les seves propietats són les generals dels àcids carboxílics. Les seves sals i èsters són els ^acetats^. S'obté industrialment mitjançant el ^procés Monsanto^, amb la reacció de metanol amb monòxid de carboni. Les principals aplicacions de l'àcid acètic són la fabricació dels seus èsters, la de l'anhídrid acètic, la de l'àcid cloroacètic i la de diversos acetats metàl·lics.
  • ca  àcid etilendiaminotetracètic, n m
  • ca  EDTA, n m sigla
  • es  ácido etilendiaminotetracético
  • es  EDTA
  • en  EDTA
  • en  ethylendiaminotetracetic acid
  • for  (HOOCCH2)2NCH2CH2N(CH 2COOH)2

Química analítica

Definició
Àcid aminopolicarboxílic de fórmula (HO2CCH2)2NCH2CH2N(CH2CO2H)2 que és el reactiu més utilitzat en les valoracions complexomètriques. És el principal agent complexant de la família dels àcids poliamincarboxílics. Tot i que és un àcid polipròtic, presenta comportament d'àcid feble amb pK1 = 2,0; pK2 = 2,67; pK3 = 6,16 i pK4 = 10,26. Aquests valors fan palès que dos dels hidrògens àcids es perden, en dissolució aquosa, molt més fàcilment que els altres dos. A més dels quatre hidrògens àcids, cada àtom de nitrogen conté un parell d'electrons no compartit, la qual cosa fa que aquesta molècula presenti sis llocs per on pot arribar a enllaçar-se amb un catió. Aquesta complexona es representa, en les reaccions químiques, com a YH4. En conseqüència, YH3−, YH22−, YH3−, Y4− en representen les formes ionitzades. Com que l'àcid etilendiaminotetracètic és poc soluble en aigua, no es fa servir per a preparar dissolucions patró. Tampoc no resulta pràctic emprar la sal tetrasòdica (Na4Y), ja que, en dissolució aquosa, presenta una hidròlisi molt forta. La forma més útil per a aplicacions analítiques és la sal disòdica (Na2YH2·2H2O). Aquesta sal, una vegada s'ha dessecat a 80ºC té el comportament d'una substància patró, per la qual cosa se'n preparen solucions directament per pesada. En el cas que es dessequi entre 120ºC i 140ºC, s'obté la sal lliure d'aigua de cristal·lització (Na2YH2), la qual també es pot emprar com a substància patró. Les solucions aquoses d'aquesta sal presenten un pH = 4,8 i són estables durant mesos si es conserven en recipients de polietilè o de vidre borosilicatat (Pyrex o Duran, per exemple). En general, l'àcid etilendiaminotetracètic reacciona amb ions metàl·lics de valència 2+, 3+ o 4+, amb els que forma complexos d'estequiometria 1:1. Així: <expressions 2, 3 i 4>. La formació d'aquests complexos depèn molt del pH, de manera que, habitualment, es fa servir una solució amortidora per tal de regular-lo. A més a més, hi ha una correlació aproximada entre la càrrega del catió i l'estabilitat del complex resultant, de manera que els complexos de l'àcid etilendiaminotetracètic amb els cations divalents són molt estables en solucions bàsiques i en solucions lleugerament àcides; els complexos dels cations trivalents són estables en l'interval de pH comprès entre 1 i 2; els complexos dels cations tetravalents són estables a valors de pH FALTA FINAL.

Nota

  • graf_QA1. OAA: correcte.
  • ca  àcid feble, n m
  • es  ácido débil
  • en  weak acid

Química analítica

Definició
Àcid que en solució aquosa diluïda es dissocia parcialment. Segons Arrhenius, la força d'un àcid només depèn del seu grau de dissociació en aigua, la qual cosa és equivalent a dir que un àcid feble és un electròlit feble. La mesura de la seva força com a àcid estarà determinada pel valor de la seva constant de dissociació. Un exemple d'àcid feble és l'àcid acètic, el qual es dissocia parcialment segons CH3COOH <fletxa dreta> CH3COO− + H+. En conseqüència, aplicant la llei d'acció de massa, la seva constant d'equilibri té un valor determinat: <expressió 5>. Segons Brönsted, cal tenir en compte l'equilibri entre dos parells àcid-base, segons àcid1 + base2 <fletxa dreta> àcid2 + base1, on <expressió 6>. Si el valor de K és elevat, la reacció està desplaçada cap a la dreta, és a dir, l'àcid1 és més fort que l'àcid2, la qual cosa és equivalent a dir que la base2 és més forta que la base1. El que es fa habitualment és expressar el valor de K respecte a un parell àcid-base de referència, el parell H3O+/H2O. Com a conseqüència, el que s'expressa és àcid1 + H2O <fletxa dreta> base1 + H3O+, on <expressió 7>. Ara bé, com que l'àcid forma part d'una solució diluïda, es pot considerar que la concentració d'H2O és constant., de manera que <expressió 8>, és a dir, en aigua, els valors de Ka són coincidents, tant si s'aplica el concepte d'Arrhenius com el de Brönsted, la qual cosa no succeeix en el cas de les bases. Vegeu també ^base feble^.