Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  glicina, n f
  • ca  àcid aminoacètic, n m sin. compl.
  • ca  glicocol·la, n f sin. compl.
  • es  ácido aminoacético
  • es  glicina
  • es  glicocola
  • en  aminoacetic acid
  • en  glycine
  • en  glycocoll
  • sbl  G
  • sbl  Gly

Bioquímica

Definició
Aminoàcid no essencial, el més simple de tots i sense cap carboni asimètric (o <i>carboni quiral</i>), de fórmula racional H<sub>2</sub>NCH<sub>2</sub>COOH. El residu de glicina, a causa de la seva cadena lateral menys voluminosa, confereix certa flexibilitat estructural a les cadenes polipeptídiques de les proteïnes. La glicina és molt abundant en les escleroproteïnes, és precursor en la biosíntesi del grup hem i pot actuar com a neurotransmissor. Amb derivats del colesterol forma àcids biliars que actuen en la digestió del greix dels aliments. La seva biosíntesi es produeix a partir de 3-fosfoglicerat, a través de l'aminoàcid serina; la seva principal via de degradació en els teixits animals és per donació del seu grup metilè al cofactor tetrahidrofolat, i es produeix també diòxid de carboni i amoníac.

Nota

  • graf_BIO.doc
  • ca  àcid aspàrtic, n m
  • ca  àcid aminosuccínic, n m sin. compl.
  • es  ácido aminosuccínico
  • es  ácido aspártico
  • en  aminosuccinic acid
  • en  aspartic acid
  • sbl  Asp
  • sbl  D

Bioquímica

Definició
Aminoàcid no essencial, acídic (pK<sub>R</sub> = 3,86), de fórmula semidesenvolupada HOOCCH<sub>2</sub>CH(NH<sub>2</sub>)COOH, que intervé en els processos del metabolisme intermediari com a precursor important de composts nitrogenats i donador de grups amina. La forma dextrogira (L(+)-àcid aspàrtic) és la més comuna. Té un punt de fusió de 270-271ºC. Especialment abundant a la canya de sucre tendra i a les melasses de sucre de remolatxa, s'obté industrialment de la hidròlisi de l'asparagina i, alternativament, a partir de l'amoníac i de l'àcid fumàric. Participa en el transport de l'oxaloacetat a través de la membrana mitocondrial, per acció de l'aspartat aminotransferasa. En el cicle de la urea, reacciona amb la citrulina, per acció de l'argininosuccinat sintetasa al citosol. És substrat de l'aspartat transcarbamoïlasa, que catalitza el primer pas en la biosíntesi de pirimidines. En les plantes, participa en la via del glioxilat; en els bacteris, és el precursor en la biosíntesi de lisina, metionina i treonina, a través de l'aspartat quinasa, via d'interès biotecnològic. És emprat en la investigació bioquímica i clínica, en detergents i com a fungicida i germicida i forma part de l'edulcorant artificial aspartame.

Nota

  • graf_BIO.doc
  • ca  àcid aspàrtic, n m
  • ca  àcid aminosuccínic, n m sin. compl.
  • es  ácido aminosuccínico
  • es  ácido aspártico
  • en  aminosuccinic acid
  • en  aspartic acid
  • sbl  Asp
  • sbl  D

Bioquímica

Definició
Aminoàcid no essencial, acídic (pK<sub>R</sub> = 3,86), de fórmula semidesenvolupada HOOCCH<sub>2</sub>CH(NH<sub>2</sub>)COOH, que intervé en els processos del metabolisme intermediari com a precursor important de composts nitrogenats i donador de grups amina. La forma dextrogira (L(+)-àcid aspàrtic) és la més comuna. Té un punt de fusió de 270-271ºC. Especialment abundant a la canya de sucre tendra i a les melasses de sucre de remolatxa, s'obté industrialment de la hidròlisi de l'asparagina i, alternativament, a partir de l'amoníac i de l'àcid fumàric. Participa en el transport de l'oxaloacetat a través de la membrana mitocondrial, per acció de l'aspartat aminotransferasa. En el cicle de la urea, reacciona amb la citrulina, per acció de l'argininosuccinat sintetasa al citosol. És substrat de l'aspartat transcarbamoïlasa, que catalitza el primer pas en la biosíntesi de pirimidines. En les plantes, participa en la via del glioxilat; en els bacteris, és el precursor en la biosíntesi de lisina, metionina i treonina, a través de l'aspartat quinasa, via d'interès biotecnològic. És emprat en la investigació bioquímica i clínica, en detergents i com a fungicida i germicida i forma part de l'edulcorant artificial aspartame.

Nota

  • graf_BIO.doc
  • ca  àcid benzoic, n m
  • ca  àcid benzencarboxílic, n m sin. compl.
  • es  ácido bencenocarboxílico
  • es  àcido benzoico
  • en  benzenecarboxylic acid
  • en  benzoic acid
  • for  C6H5COOH

Química orgànica

Definició
Àcid carboxílic aromàtic amb un carboxil unit a un fenil que es presenta en forma de lamel·les o agulles blanques i té un punt de fusió de 122,5 ºC.

Nota

  • És soluble en etanol i en èter, però molt poc en aigua. Sublima fàcilment i és molt volàtil. Esterificat i en forma de sals és present en un gran nombre de productes naturals, com ara resines i bàlsams. L'àcid lliure (E 210), la sal de sodi (E 211), la de potassi (E 212) i la de calci (E 213) s'empren com a conservadors alimentaris en begudes refrescants, alguns productes derivats de fruites, caramels, xiclets, conserves vegetals, greixos i altres aliments. La seva activitat antimicrobiana es manifesta sobretot en medi àcid. Les sals i els èsters tenen molta aplicació en farmàcia, cosmètica i plàstics.
  • ca  àcid benzendicarboxílic, n m
  • es  ácido bencendicarboxílico
  • en  benzenedicarboxylic acid
  • for  C6H4(COOH)2

Química orgànica

Definició
Àcid carboxílic aromàtic amb dos carboxils units a un benzè.

Nota

  • En són exemples l'^àcid ftàlic^ i l'^àcid tereftàlic^.
  • ca  àcid benzensulfònic, n m
  • es  ácido benzensulfónico
  • en  benzenesulfonic acid
  • for  C6H5SO3H

Química orgànica

Definició
Àcid sulfònic que s'obté per la sulfonació del benzè amb àcid sulfúric.

Nota

  • És un àcid fort, molt soluble en aigua i en alcohol i insoluble en èter i sulfur de carboni. La forma anhidra, difícil d'obtenir, fon a 65-66 ºC, mentre que la hidratada (C6H5SO3H · 2 H2O) fon a 43-44 ºC. És irritant per a la pell, els ulls i les membranes mucoses. El producte industrial conté un 70-71 % d'àcid benzensulfònic i un 24-25 % d'àcid sulfúric. És emprat com a intermediari en la síntesi de fenol, de resorcinol i d'altres compostos orgànics d'importància industrial.
  • ca  àcid benzoic, n m
  • ca  àcid benzencarboxílic, n m sin. compl.
  • es  ácido bencenocarboxílico
  • es  àcido benzoico
  • en  benzenecarboxylic acid
  • en  benzoic acid
  • for  C6H5COOH

Química orgànica

Definició
Àcid carboxílic aromàtic amb un carboxil unit a un fenil que es presenta en forma de lamel·les o agulles blanques i té un punt de fusió de 122,5 ºC.

Nota

  • És soluble en etanol i en èter, però molt poc en aigua. Sublima fàcilment i és molt volàtil. Esterificat i en forma de sals és present en un gran nombre de productes naturals, com ara resines i bàlsams. L'àcid lliure (E 210), la sal de sodi (E 211), la de potassi (E 212) i la de calci (E 213) s'empren com a conservadors alimentaris en begudes refrescants, alguns productes derivats de fruites, caramels, xiclets, conserves vegetals, greixos i altres aliments. La seva activitat antimicrobiana es manifesta sobretot en medi àcid. Les sals i els èsters tenen molta aplicació en farmàcia, cosmètica i plàstics.
  • ca  àcid hexanoic, n m
  • ca  àcid caproic, n m sin. compl.
  • ca  àcid hexílic, n m sin. compl.
  • es  ácido caproico
  • es  ácido hexanoico
  • es  ácido hexílico
  • en  caproic acid
  • en  hexanoic acid
  • en  hexylic acid
  • for  CH3(CH2)4COOH

Química orgànica

Definició
Àcid carboxílic derivat de l'hexà que es presenta com un líquid oliós amb una característica olor de cabra i té un punt d'ebullició de 205 ºC i un punt de fusió de <signe menys>3,4 ºC.

Nota

  • Té una densitat de 0,926 g/cm3 (20/4 ºC). Forma part dels greixos de la llet i d'algunes plantes olioses, com el coco i la palmera. És lleugerament soluble en aigua i soluble en alcohol, èter i altres dissolvents orgànics. Es fa servir en la manufactura d'èsters per obtenir olors artificials, especialment en forma de derivats d'hexil.
  • ca  àcid carbàmic, n m
  • es  ácido carbámico
  • en  carbamic acid

Química orgànica

Definició
Cadascun dels àcids de fórmula general RNHCOOH, en què R representa generalment un grup alquílic, i que són inestables en estat lliure en descompondre's espontàniament i donar diòxid de carboni i l'amina RNH2.

Nota

  • Apareixen com a intermedi de reacció en algunes reaccions de la síntesi d'amines. En estat lliure donen ^carbamats^ i ^uretans^ estables, els quals es troben en la sang i l'orina dels mamífers.
  • ca  àcid carboxílic, n m
  • es  àcido carboxílico
  • en  carboxylic acid

Química orgànica

Definició
Cadascun dels àcids de fórmula general RCOOH que contenen el grup funcional carboxil i manifesten les propietats àcides que aquest els confereix.

Nota

  • Segons quina sigui la naturalesa del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, que poden ésser saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics. Les propietats físiques dels àcids carboxílics depenen de l'estructura i el massa molecular relativa en qüestió. En principi, fonen i bullen netament per damunt dels alcohols, amines, aldehids i cetones del mateix nombre de carbonis. Això té relació amb el fet que poden formar fàcilment enllaços intermoleculars per pont d'hidrogen i fins i tot poden estar associats, formant dímers, a través dels carboxils. Les seves propietats físiques varien a mesura que augmenta la massa molar. Això es deu al fet que la influència del carboxil en una molècula disminueix a mesura que s'allarga la cadena hidrocarbonada. Així, per exemple, la solubilitat en aigua decreix molt ràpidament, però això mateix passa amb l'olor. Els àcids carboxílics són en general àcids febles, amb valors pK<sub>a</sub> que, en general, varien entre 3 i 5. L'acidesa disminueix amb el pes molecular i augmenta amb la proximitat d'un doble enllaç al grup carboxil. Els àcids carboxílics aromàtics tendeixen també a ésser més forts que els àcids carboxílics alifàtics. La presència de substituents que atreuen electrons augmenta l'acidesa del carboxil per ^efecte inductiu^. Aquesta acció és particularment manifesta en el cas dels àcids carboxílics halogenats. De manera semblant, l'anell de benzè també augmenta l'acidesa per efecte de ^ressonància^. Tant l'efecte inductiu com l'efecte de ressonància hi contribueixen estabilitzant l'anió carboxilat format per la reacció de l'àcid carboxílic amb una base suficientment forta, ja que la càrrega negativa es deslocalitza entre els dos àtoms d'oxigen del carboxil i el substituent en qüestió. Els àcids carboxílics poden tenir origen natural o sintètic, si bé són els compostos els que més freqüentment es troben a la natura, ja sigui en la forma d'àcids carboxílics o com a derivats d'aquests. No són tan presents en els animals, per bé que hi ha ^àcid fòrmic^ en les formigues i en el verí de les abelles. En canvi, són molt abundants en els fluids cel•lulars de les plantes (per exemple, hi ha els àcids fòrmic, oxàlic, màlic, ascòrbic, tartàric i cítric) i en nombroses resines d'origen vegetal (per exemple, els àcids abiètic, benzoic i cinàmic). Les plantes els contenen també en abundància en forma de sals en els seus fluids aquosos i en forma d'èsters en els olis essencials. No obstant això, és sobretot en forma d'èsters glicèrics, els quals constitueixen els greixos, com els àcids carboxílics són universalment presents en els éssers vius. Diversos àcids carboxílics es formen fàcilment per fermentació, ja sigui per fermentació acètica de l'alcohol, per fermentació làctica o per fermentació butírica dels glúcids, entre d'altres. Els àcids carboxílics que es troben combinats en els greixos són els àcids grasos. D'altra banda, un àcid carboxílic alifàtic es pot obtenir indirectament per l'oxidació d'un alcohol primari (alcohol primari <fletxa dreta> aldehid <fletxa dreta> àcid carboxílic) o bé per l'oxidació directa d'un aldehid. En canvi, un àcid carboxílic aromàtic es pot obtenir oxidant les cadenes alifàtiques d'un ^hidrocarbur benzènic^ mitjançant l'acció d'un oxidant fort. Des del punt de vista industrial, hi ha alguns àcids que tenen un interès especial. D'una banda, els que tenen una cadena (R-) curta i insaturada, bàsicament per la presència d'un enllaç doble C=C. D'altra banda, els que contenen dos grups carboxilics, considerats <i>àcids dicarboxílics</i>. Els àcids monocarboxílics (RCOOH) insaturats constitueixen la matèria primera per obtenir alguns polímers d'addició, com les resines acríliques que es poden obtenir per polimerització de l'àcid acrílic o els seus derivats. Amb referència als àcids dicarboxílics, tenen utilitats ben diverses, per exemple com a acidulants en alimentació, com l'àcid adípic, o bé com a blanquejants de teixits, com l'àcid oxàlic. També es fan servir com a reactius de laboratori i, a més, tenen interès sintètic, ja sigui com a producte intermedi de la síntesi d'alguns productes farmacèutics, com l'àcid oxàlic, que permet obtenir barbiturats; col•lorants, com l'àcid succínic, o per obtenir els seus èsters, que s'utilitzen en perfumeria però també tenen altres utilitats. L'àcid adípic té un especial interès sintètic perquè polimeritza amb la 1,6-hexandiamina i forma el niló 66. Des d'un punt de vista formal, els àcids carboxílics són els precursors dels derivats d'àcids carboxílics, tals com els halurs d'acil (RCOCl), els anhídrids d'àcid (RCOOOCR), els èsters (RCOOR) i les amides (RCONH<sub>2</sub>). També s'hi inclouen els nitrils (R-C<idèntic>N), perquè es considera un derivat d'àcid carboxílic qualsevol compost que, per hidròlisi, genera l'àcid carboxílic corresponent. De la mateixa manera que els seus precessors, aquests compostos tenen un considerable interès sintètic. La majoria de mètodes sintètics permeten transformar un derivat en un altre,i són més favorables aquelles transformacions que converteixen un derivat més reactiu en qualsevol altre que el segueix en ordre descendent de reactivitat: halurs d'acil > anhídrids d'àcid > aldehids > cetones > àcids > èsters > nitrils > amides. Tots aquests compostos tenen força interès per les utilitats que tenen, directes o en síntesi. La hidròlisi dels greixos produeix àcids grasos de cadena llarga (C<sub>14-20</sub>), generalment de nombre parell de cabonis, i glicerol, alguns de cadena saturada, com els àcids làuric, mirístic, palmític i araquídic. També poden contenir insaturacions, que majoritàriament presenten la configuració cis. Les sals de carboxilat de cadenes que tenen entre 12 i 18 carbonis tenen un especial interès en ser solubles en aigua. Els èsters també són importants per l'ús directe que se'n fa en perfumeria i per a l'obtenció de polímers ben diversos, com les fibres de polièster o les resines de poliuretà. Alguns derivats dels àcids carboxílics actuen com a reguladors en els processos biòlogics, com les prostaglandines. Vegeu també ^condensació^ i ^detergent^.