Química física (treball)

ca grup acil, n m
ca acil, n m sin. compl.
es grupo acilo, n m
en acyl group, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels substituents o radicals orgànics obtinguts en eliminar un o més grups hidroxil d'un oxoàcid, de fórmula general RCO-.

Nota

L'oxoàcid del qual deriva un grup acil és generalment un àcid carboxílic, de manera que el grup acil té la fórmula general RCO-.

Formalment, es forma quan se substitueix el grup hidroxil del grup carboxil, característic dels àcids carboxílics, per un altre àtom o per un conjunt d'àtoms quan es formen els derivats d'àcid carboxílic, com el clorur d'acetil (CH₃COCl). A la pràctica, es diferencia entre les substitucions en el grup acil, que són pròpies dels àcids carboxílics i els seus derivats, de les addicions nucleòfiles en el grup carbonil, que són pròpies d'aldehids i cetones. D'aquesta manera es fa palès el comportament diferent dels compostos carbonílics quan són atacats amb nucleòfils.

ca acilació, n f
es acilación, n f
en acylation, n

Química orgànica

Definició

Procés d'introducció d'un grup acil en un substrat, que normalment coincideix amb la substitució d'un hidrogen.

Nota

Són casos particulars d'acilació l'acetilació i la benzoïlació. Les reaccions d'acilació són molt diverses, perquè el que les unifica és el resultat i no pas el mecanisme de la reacció. Les substàncies acilables tant poden ser inorgàniques, com l'aigua, l'àcid sulfhídric, l'amoníac o la hidrazina, com orgàniques.

Els hidrògens reemplaçables en les substàncies orgàniques són, en general, els dels grups hidroxil dels alcohols, fenols i àcids carboxílics; el del grup tiol; el lligat al nitrogen de les amines primàries i secundàries, i el lligat als carbonis aromàtics. En aquest darrer cas, es tracta d'una reacció de Friedel i Crafts (vegeu les imatges 2 i 3). Les acilacions són conegudes, en molts casos, amb denominacions més específiques.

Els principals agents acilants són, per ordre decreixent de força i, per tant, d'importància: halurs d'acil (RCOX) > anhídrids d'àcid (RCO-O-COR) > èsters (RCOOR') > amides N-substituïdes o no (RCONR'R'') > àcids carboxílics (RCOOH). Cadascun d'aquests agents acilants permet obtenir tots els agents acilants més febles que ells mateixos. En actuar com a agents acilants deixen com a residu, respectivament, halurs d'hidrogen (HX), àcids carboxílics (RCOOH), alcohols (R'OH), amoníac (NH₃), amines (R'NH₂ o R'R''NH) o aigua (H₂O).

Amb els halurs d'acil, els més utilitzats dels quals són els clorurs, i amb els anhídrids d'àcid, és possible obtenir acilacions específiques, com l'acilació d'olefines i l'acilació d'alquins terminals, entre altres (vegeu les imatges 4 i 5). Els èsters, en canvi, només poden acilar l'aigua, l'amoníac o les amines, i necessiten, en general, un catalitzador àcid o bàsic. No obstant això, són capaços de realitzar acilacions específiques, com la reacció de Claisen, mitjançant la qual es formen 1,3-dicetones per la reacció amb cetones. En casos particulars, també permeten obtenir acilacions per la reacció de Friedel i Crafts. Les amides només poden acilar l'aigua, sempre que hi hagi la presència d'un àcid o d'una base forta. Finalment, els àcids només poden acilar els alcohols.

Vegeu també substitució electròfila.

ca acoblament hiperfí, n m
es acoplamiento hiperfino, n m
en hyperfine coupling, n

Química física

Definició

Efecte de la interacció entre els moments magnètics de spin d'un electró desaparellat i un o més nuclis, que origina un desdoblament de nivells d'energia en presència d'un camp magnètic exterior.

Nota

L'acoblament hiperfí permet conèixer si un electró està molt o poc deslocalitzat sobre un o més nuclis, és a dir, dona una mesura de la covalència de l'espècie estudiada. Si l'espècie paramagnètica té més d'un electró desaparellat, la interacció entre els diversos electrons dona fenòmens importants, però difícils d'estudiar en química quàntica, sobretot quan la simetria de la molècula a què pertanyen els electrons no és estrictament esfèrica, que és pràcticament en tots els casos.

Vegeu també espectroscòpia de ressonància paramagnètica electrònica.

ca acrilat, n m
es acrilato, n m
en acrylate, n

Química orgànica

Definició

Cadascun dels èsters o les sals de l'àcid acrílic o d'un altre derivat de l'àcid acrílic.

Nota

Els acrilats importants són els èsters utilitzats com a monòmers en la fabricació de polímers acrílics.

Tots els èsters acrílics són tòxics, especialment els més volàtils, els vapors dels quals són d'olor pungent, irritants i lacrimògens. Les concentracions màximes tolerables a l'atmosfera són de 10 ppm per a l'acrilat de metil i de 25 ppm per a l'acrilat d'etil (vegeu la imatge).

La presència del grup vinil fa que es polimeritzin espontàniament, raó per la qual se subministren amb inhibidors de polimerització, que habitualment són la hidroquinona o el seu monoèter metílic al 0,1% (o, de vegades, menys). Les reaccions de l'acrilat són les típiques dels èsters i dels compostos vinílics.

La principal aplicació dels acrilats és la fabricació de polímers acrílics, i alguns també són utilitzats en síntesi orgànica.

ca acrilonitril, n m
ca propennitril, n m sin. compl.
es acrilonitrilo, n m
es propenonitrilo, n m
en acrylonitrile, n
en propenenitrile, n
for CH₂=CH≡CN

Química orgànica

Definició

Líquid volàtil i molt inflamable, amb un punt d'ebullició de 77,4 ºC, que és cancerigen i tòxic per inhalació i absorció cutània.

Nota

L'acrilonitril és miscible amb tots els dissolvents orgànics usuals i parcialment soluble en aigua. Es polimeritza en presència de peròxids.

S'obté industrialment mitjançant el procés Sohio, que consisteix en la reacció del propè amb amoníac i oxigen en presència d'un catalitzador metàl·lic.

Les aplicacions més importants de l'acrilonitril són la fabricació de fibres acríliques i modacríliques, la fabricació de resines ABS i d'acrilonitrilestirè, la fabricació de cautxú de nitril i la cianoetilació dels teixits de cotó. Altres aplicacions són la fumigació del blat i la síntesi orgànica.

ca acroleïna, n f
ca propenal, n m sin. compl.
es acroleína, n f
es propenal, n m
en acrolein, n
en propenal, n
for CH₂=CHCHO

Química orgànica

Definició

Aldehid olefínic derivat del propà que es presenta com un líquid volàtil, inflamable, d'olor desagradable, lacrimogen i molt irritant i té un punt d'ebullició de 52,7 ºC i un punt de fusió de 87 ºC.

Nota

L'acroleïna té una densitat de 0,842 g/ml. És molt soluble en aigua, alcohol i èter. Té una gran tendència a polimeritzar-se i és molt reactiva.

Es fa servir en la fabricació de resines sintètiques; com a producte intermediari en la síntesi del glicerol, el poliuretà i resines de polièster, i com a primera matèria per a diverses síntesis orgàniques, com herbicides i productes farmacèutics.

ca teoria del complex activat, n f
ca ACT, n f sigla
es teoría del complejo activado, n f
en activated complex theory, n
en ACT, n sigla

Química física

Definició

Formulació termodinàmica de la teoria de l'estat de transició que relaciona la constant d'equilibri de la formació del complex activat amb l'energia de Gibbs d'activació estàndard.

Nota

Segons la teoria del complex activat, la constant de velocitat d'una reacció ve donada per $k = \frac{k_B T}{h} \left( c_0\right)^{1-n} exp \left( \frac{- \Delta^{\ddagger}G^0}{RT} \right)$, en què k_B és la constant de Boltzmann, R és la constant dels gasos, T és la temperatura termodinàmica, h és la constant de Planck, c₀ = 1M, n és la molecularitat de la reacció i ∆^‡G° és l'energia de Gibbs d'activació estàndard de la reacció de formació del complex activat, la qual es pot posar en termes de l'entalpia d'activació estàndard i l'entropia d'activació estàndard: ∆^‡G° = ∆^‡H° - T∆^‡S°.
Aquesta formulació permet donar una interpretació termodinàmica dels termes que apareixen a la llei d'Arrhenius. Així, per a una reacció en fase gasosa, la constant de velocitat ve donada per $k = e^n \frac{k_b T}{h} \left( c_0\right)^{1-n} exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right) exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right)$, l'energia d'activació ve donada per E_a = ∆^‡H° + nRT i el factor preexponencial ve donat per $A = e^n \frac{k_b T}{h} \left( c_0\right)^{1-n} exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right)$.
Per a una reacció en fase condensada, les expressions són $k = e \frac{k_b T}{h} \left( c_0\right)^{1-n} exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right) exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right)$, l'energia d'activació ve donada per E_a = ∆^‡H° + RT i el factor preexponencial ve donat per $A = e \frac{k_b T}{h} \left( c_0\right)^{1-n} exp \left(- \Delta^{\ddagger}S^0 \right)$.
Aquesta teoria és vàlida en reaccions prou lentes per a considerar vàlida la hipòtesi d'equilibri termodinàmic i ha trobat força ús en l'estudi de reaccions enzimàtiques i de la catàlisi enzimàtica.

La IUPAC recomana prioritzar el terme teoria de l'estat de transició, en detriment de teoria del complex activat, que tradicionalment s'ha utilitzat com a denominació sinònima. En aquest diccionari es defineixen per separat per a facilitar la comprensió dels matisos diferenciadors d'ambdós conceptes.

La sigla ACT correspon a l'equivalent anglès activated complex theory ('teoria del complex activat').

ca actini, n m
es actinio, n m
en actinium, n
sbl Ac

Química inorgànica

Definició

Element primer de la sèrie dels actínids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 89 i massa atòmica 227.

Nota

Es coneixen fins a trenta-sis isòtops de l'actini, tots ells inestables.

ca actínid, n m
ca actinoide, n m sin. compl.
es actínido, n m
es actinoide, n m
en actinide, n
en actinoid, n

Química inorgànica

Definició

Cadascun dels elements del període 7 de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic entre 89 i 103.

Nota

Els actínids pertanyen al bloc f.

ca actínid, n m
ca actinoide, n m sin. compl.
es actínido, n m
es actinoide, n m
en actinide, n
en actinoid, n

Química inorgànica

Definició

Cadascun dels elements del període 7 de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic entre 89 i 103.

Nota

Els actínids pertanyen al bloc f.

Química física (treball)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota