assistència
assistència
- ca assistència, n f
- es asistencia, n f
Definició
Figura jurídica de suport i protecció de la capacitat d'obrar que té per objecte aconsellar i ajudar en la presa de decisions una persona amb una disminució no incapacitant de les facultats físiques o psíquiques, que no li impedeix exercir l'autonomia però li impossibilita tenir cura dels seus interessos.
Nota
- 1. L'assistència es materialitza amb el nomenament judicial de l'assistent, que no substitueix la voluntat de la persona assistida, sinó que actua de manera conjunta amb ella. La persona que ha de ser assistida té dret a decidir en relació amb el nomenament o l'exclusió d'alguna persona per a exercir la funció d'assistent. L'autoritat judicial determina l'àmbit personal o patrimonial de l'assistència i els interessos de què cal tenir cura.
- 2. L'assistència és preferible a les figures que comporten la modificació de la capacitat, com la tutela i la curatela, perquè és més respectuosa amb la voluntat i l'autonomia de les persones.
