cronicitat
cronicitat
- ca cronicitat, n f
- es cronicidad, n f
- fr chronicité, n f
- en chronicity, n
Definició
Conjunt de problemes socials o de salut de llarga durada i dels efectes que produeixen sobre les persones o sobre els grups poblacionals, el seu entorn, el sistema sanitari o de serveis socials i la societat en general.
Nota
- 1. La cronicitat va associada als problemes de salut mental i als trastorns per ús de substàncies, ja que en moltes ocasions aquests problemes s'allarguen en el temps i, sumats als obstacles socials per a una participació plena en la comunitat, poden generar discapacitat.
- 2. La cronicitat en les malalties orgàniques va lligada a l'aparició de trastorns mentals, els quals, al seu torn, incrementen el risc de tenir malalties metabòliques, cardiovasculars i respiratòries i n'empitjoren els resultats de salut.
- 3. La cronicitat és una característica molt freqüent dels trastorns mentals, especialment dels més greus, i dels trastorns per ús de substàncies. Es qualifica de complexa quan una persona presenta dos o més diagnòstics psiquiàtrics, una comorbiditat orgànica greu, una situació social adversa o una desvinculació perllongada dels serveis d'atenció.
