Vocabulari de la música

Obra per a piano en un moviment i amb un cert caràcter d'improvisació, molt conreada en el segle XIX.

Cadascuna de les obres entonades el Divendres Sant durant l'adoració de la creu, que consten de tres textos basats en l'Antic Testament.

Interpretació vocal o instrumental d'una peça no codificada ni escrita, en la qual s'usa un tema com a punt de partida.

Fer una improvisació.

Que s'ha compost per a acompanyar una representació teatral, un programa de televisió o de ràdio o uns altres entreteniments que, en principi, no són musicals.

Conjunt de paraules o de notes inicials d'un text o d'una composició.

Cadascuna de les expressions usades per a modificar algun aspecte de l'obra, com ara el caràcter, la dinàmica o el temps.

Expressió, generalment en italià, que s'usa per a indicar el caràcter d'una obra o d'un fragment musical.

Expressió, generalment en italià, que s'usa per a indicar el caràcter d'una obra o d'un fragment musical.

Expressió, generalment en italià, que s'usa per a indicar la velocitat i també el caràcter d'una obra o d'un fragment musical.