Neoloteca

ca afecte aplanat, n m
es afecto aplanado
es afecto plano
fr affect aplati
fr affect plat
en flat affect
en flattened affect
de flacher Affekt
de verflachter Affekt

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definició

Afecte caracteritzat per l'absència total o gairebé total de qualsevol signe d'expressió emocional.

ca afecte inadequat, n m
es afecto inadecuado
es afecto inapropiado
fr affect inapproprié
en inappropriate affect
de inadäquater Affekt

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definició

Afecte caracteritzat per la discordança amb el contingut del discurs o del pensament.

ca afecte làbil, n m
es afecto lábil
fr affect labile
en labile affect
de labiler Affekt

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definició

Afecte caracteritzat pels canvis repetits, ràpids i bruscs en els signes d'expressió emocional, independentment dels esdeveniments o dels estímuls externs.

ca afecte retret, n m
es afecto constreñido
es afecto embotado
es afecto restringido
en blunt affect
en blunted affect
en constricted affect
en restricted affect
de abgestumpfter Affekt
de verminderter Affekt

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definició

Afecte caracteritzat per una minva més o menys important dels signes d'expressió emocional.

Nota

Alguns autors distingeixen entre les persones que presenten una minva considerable dels signes d'expressió emocional (en anglès, blunted affect 'afecte esmussat') i aquelles en què aquesta minva és més lleu (en anglès, constricted affect o restricted affect 'afecte restringit'). Generalment, però, aquesta distinció és irrellevant.

ca aferrament, n m
es apego
fr attachement
en attachment
de Anhänglichkeit

Psicologia

Definició

Vincle afectiu estret d'un infant, generalment d'entre sis mesos i tres anys, cap a una persona molt propera, normalment la mare, que es manifesta amb conductes i senyals d'apropament.

ca afinitat, n f
es afinidad
fr affinité
en affinity

Ciències de la vida > Immunologia

Definició

Força d'unió que s'estableix entre un determinant antigènic i un lloc de combinació d'un anticòs.

Nota

L'afinitat depèn de la coincidència espacial dels dos elements que reaccionen i de la distribució dels grups hidròfobs amb càrrega elèctrica; representa, per tant, la suma de totes les forces d'atracció i repulsió.

ca aflorament, n m
ca flor, n f sin. compl.
es blanqueamiento, n m
es eflorescencia, n f
fr blanchiment, n m
it efflorescenza, n f
en bloom, n
en blooming, n
en chocolate bloom, n
en chocolate blooming, n

Indústria > Indústria alimentària

Definició

Alteració física de la xocolata consistent en l'aparició d'una capa fina de color blanquinós a la superfície, que es produeix com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o la humitat.

Nota

1. L'aflorament pot ser degut a una recristal·lització de la mantega de cacau (aflorament de greix o flor de greix) o bé a una recristal·lització del sucre (aflorament de sucre o flor de sucre).
2. La denominació flor s'aplica especialment a la capa blanquinosa que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes aflorament (sin. compl. flor), aflorament de greix (sin. compl. flor de greix) i aflorament de sucre (sin. compl. flor de sucre):

S'aproven les denominacions aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre, amb els sinònims complementaris flor, flor de greix i flor de sucre, respectivament, pels motius següents:

Pel que fa a aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre,

·són formes lingüísticament adequades, descriptives i transparents, creades sobre el substantiu normatiu aflorament ("Acció i efecte d'aflorar", i aflorar és "Una planta, una roca, un estrat, una substància mineral, apuntar, aparèixer a flor de terra"), el qual, per extensió de significat, s'adequa bé al concepte i pot designar tant el procés d'alteració de la xocolata com el resultat d'aquest procés;

·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

·si bé no són estrictament calcs de l'anglès,(1) segueixen el paral·lelisme de les denominacions angleses, també creades sobre el substantiu flor (bloom, en anglès) i d'algunes formes documentades en altres llengües (eflorescencia, en castellà; efflorescenza, en italià);

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Quant a flor, flor de greix i flor de sucre,

·són les denominacions utilitzades tradicionalment, segons els especialistes, per a designar aquest fenomen, especialment el resultat del procés d'alteració;

·són denominacions lingüísticament adequades, explicables a partir d'alguns dels sentits de flor recollits al diccionari normatiu: "5. Producte d'alteració o de sublimació de diversos minerals que formen una eflorescència o una crosta. Flor d'antimoni. 6. Pruïna que recobreix certs fruits. 7. 1 Massa flotant d'organismes que, en determinades condicions, apareixen a la superfície de certs líquids fermentats. Flors del vi, del vinagre, de la cervesa. 3 Superfície exterior d'una pell adobada."

·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

·són formes ja documentades en alguns textos especialitzats;

·en anglès s'utilitzen denominacions paral·leles (fat bloom i sugar bloom, respectivament);

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, són les següents:

·eflorescència, eflorescència de greix i eflorescència de sucre: tot i que també serien formes adequades des del punt de vista formal i semàntic, tenen menys suport entre els especialistes, que fan notar que el nucli eflorescència sol associar-se més aviat amb compostos salins;(2)

·emanació, emanació de greix, emanació de sucre: són formes, en general, poc precises en comparació amb les formes aprovades (no especifiquen, per exemple, que la substància que s'escapa apareix a la superfície de la xocolata), i semànticament menys adequades, ja que el verb emanar, del qual deriven, s'associa preferentment a gasos i olors, tal com es pot observar en els exemples del diccionari normatiu;

·emblanquiment, emblanquiment per greix, emblanquiment per sucre: en altres llengües es documenten designacions anàlogues, però són formes poc precises;

·migració, migració de greix, migració de sucre: els especialistes no s'han mostrat favorables a aquestes solucions, que consideren poc entenedores;

·lipoaflorament i glucoaflorament, com a designacions de l'aflorament de greix i l'aflorament de sucre, respectivament: malgrat que serien formes adequades, s'ha preferit optar
-d'acord amb l'opinió majoritària dels especialistes i amb els usos en altres llengües-, per denominacions amb formants populars.

També s'han valorat, com a denominacions de la capa resultant d'aquest procés d'alteració, les formes gebre (paral·lela al francès givre) i pruïna (calc de pruine, també del francès), però s'han descartat en favor de flor, que és una forma que ja té ús.

(1) El verb anglès to bloom significa, estrictament, 'florir'.

(2) El diccionari normatiu defineix eflorescència així: "1 1 f. [QU] Procés de transformació total o superficial d'un cos en una matèria pulverulenta per la pèrdua de l'aigua de cristal·lització. L'eflorescència de les sals de Glauber. 1 2 f. [QU] Matèria pulverulenta formada per eflorescència. Eflorescències de nitrat de calci. 2 f. [GL] Acumulació de sals solubles a flor de terra per evaporació de solucions salines del sòl."

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca aflorament de greix, n m
ca flor de greix, n f sin. compl.
es blanqueamiento graso, n m
es blanquecimiento graso, n m
es eflorescencia de grasa, n f
fr blanchiment gras, n m
fr givre de gras, n m
fr pruine du corps gras, n f
it efflorescenza del grasso, n f
en bloom, n
en fat bloom, n
en fat blooming, n
de Fettreif, n m

Indústria > Indústria alimentària

Definició

Aflorament produït per una recristal·lització de la mantega de cacau, després que s'hagi fos i desplaçat des de l'interior a la superfície com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o d'un temps d'emmagatzematge massa llarg, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte suau.

Nota

1. La denominació flor de greix s'aplica especialment a la capa blanquinosa de greix que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes aflorament (sin. compl. flor), aflorament de greix (sin. compl. flor de greix) i aflorament de sucre (sin. compl. flor de sucre):

S'aproven les denominacions aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre, amb els sinònims complementaris flor, flor de greix i flor de sucre, respectivament, pels motius següents:

Pel que fa a aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre,

·són formes lingüísticament adequades, descriptives i transparents, creades sobre el substantiu normatiu aflorament ("Acció i efecte d'aflorar", i aflorar és "Una planta, una roca, un estrat, una substància mineral, apuntar, aparèixer a flor de terra"), el qual, per extensió de significat, s'adequa bé al concepte i pot designar tant el procés d'alteració de la xocolata com el resultat d'aquest procés;

·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

·si bé no són estrictament calcs de l'anglès,(1) segueixen el paral·lelisme de les denominacions angleses, també creades sobre el substantiu flor (bloom, en anglès) i d'algunes formes documentades en altres llengües (eflorescencia, en castellà; efflorescenza, en italià);

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Quant a flor, flor de greix i flor de sucre,

·són les denominacions utilitzades tradicionalment, segons els especialistes, per a designar aquest fenomen, especialment el resultat del procés d'alteració;

·són denominacions lingüísticament adequades, explicables a partir d'alguns dels sentits de flor recollits al diccionari normatiu: "5. Producte d'alteració o de sublimació de diversos minerals que formen una eflorescència o una crosta. Flor d'antimoni. 6. Pruïna que recobreix certs fruits. 7. 1 Massa flotant d'organismes que, en determinades condicions, apareixen a la superfície de certs líquids fermentats. Flors del vi, del vinagre, de la cervesa. 3 Superfície exterior d'una pell adobada."

·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

·són formes ja documentades en alguns textos especialitzats;

·en anglès s'utilitzen denominacions paral·leles (fat bloom i sugar bloom, respectivament);

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, són les següents:

·eflorescència, eflorescència de greix i eflorescència de sucre: tot i que també serien formes adequades des del punt de vista formal i semàntic, tenen menys suport entre els especialistes, que fan notar que el nucli eflorescència sol associar-se més aviat amb compostos salins;(2)

·emanació, emanació de greix, emanació de sucre: són formes, en general, poc precises en comparació amb les formes aprovades (no especifiquen, per exemple, que la substància que s'escapa apareix a la superfície de la xocolata), i semànticament menys adequades, ja que el verb emanar, del qual deriven, s'associa preferentment a gasos i olors, tal com es pot observar en els exemples del diccionari normatiu;

·emblanquiment, emblanquiment per greix, emblanquiment per sucre: en altres llengües es documenten designacions anàlogues, però són formes poc precises;

·migració, migració de greix, migració de sucre: els especialistes no s'han mostrat favorables a aquestes solucions, que consideren poc entenedores;

·lipoaflorament i glucoaflorament, com a designacions de l'aflorament de greix i l'aflorament de sucre, respectivament: malgrat que serien formes adequades, s'ha preferit optar
-d'acord amb l'opinió majoritària dels especialistes i amb els usos en altres llengües-, per denominacions amb formants populars.

També s'han valorat, com a denominacions de la capa resultant d'aquest procés d'alteració, les formes gebre (paral·lela al francès givre) i pruïna (calc de pruine, també del francès), però s'han descartat en favor de flor, que és una forma que ja té ús.

(1) El verb anglès to bloom significa, estrictament, 'florir'.

(2) El diccionari normatiu defineix eflorescència així: "1 1 f. [QU] Procés de transformació total o superficial d'un cos en una matèria pulverulenta per la pèrdua de l'aigua de cristal·lització. L'eflorescència de les sals de Glauber. 1 2 f. [QU] Matèria pulverulenta formada per eflorescència. Eflorescències de nitrat de calci. 2 f. [GL] Acumulació de sals solubles a flor de terra per evaporació de solucions salines del sòl."

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca aflorament de sucre, n m
ca flor de sucre, n f sin. compl.
es blanqueamiento de azúcar, n m
es blanqueamiento por azúcar, n m
es eflorescencia de azúcar, n f
fr blanchiment cristallin, n m
fr blanchiment sucré, n m
it efflorescenza dello zucchero, n f
en sugar bloom, n
en sugar blooming, n
de Zuckerreif, n m

Indústria > Indústria alimentària

Definició

Aflorament produït per una recristal·lització del sucre, després que s'hagi dissolt i desplaçat des de l'interior a la superfície com a conseqüència d'un excés d'humitat, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte sec i rugós.

Nota

1. La denominació flor de sucre s'aplica especialment a la capa blanquinosa de sucre que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes aflorament (sin. compl. flor), aflorament de greix (sin. compl. flor de greix) i aflorament de sucre (sin. compl. flor de sucre):

S'aproven les denominacions aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre, amb els sinònims complementaris flor, flor de greix i flor de sucre, respectivament, pels motius següents:

Pel que fa a aflorament, aflorament de greix i aflorament de sucre,

·són formes lingüísticament adequades, descriptives i transparents, creades sobre el substantiu normatiu aflorament ("Acció i efecte d'aflorar", i aflorar és "Una planta, una roca, un estrat, una substància mineral, apuntar, aparèixer a flor de terra"), el qual, per extensió de significat, s'adequa bé al concepte i pot designar tant el procés d'alteració de la xocolata com el resultat d'aquest procés;

·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

·si bé no són estrictament calcs de l'anglès,(1) segueixen el paral·lelisme de les denominacions angleses, també creades sobre el substantiu flor (bloom, en anglès) i d'algunes formes documentades en altres llengües (eflorescencia, en castellà; efflorescenza, en italià);

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Quant a flor, flor de greix i flor de sucre,

·són les denominacions utilitzades tradicionalment, segons els especialistes, per a designar aquest fenomen, especialment el resultat del procés d'alteració;

·són denominacions lingüísticament adequades, explicables a partir d'alguns dels sentits de flor recollits al diccionari normatiu: "5. Producte d'alteració o de sublimació de diversos minerals que formen una eflorescència o una crosta. Flor d'antimoni. 6. Pruïna que recobreix certs fruits. 7. 1 Massa flotant d'organismes que, en determinades condicions, apareixen a la superfície de certs líquids fermentats. Flors del vi, del vinagre, de la cervesa. 3 Superfície exterior d'una pell adobada."

·els sintagmes de greix i de sucre descriuen de manera clara el tipus d'aflorament: l'un per recristal·lització de la mantega de cacau, és a dir, del greix de la xocolata, i l'altre per recristal·lització del sucre;

·són formes ja documentades en alguns textos especialitzats;

·en anglès s'utilitzen denominacions paral·leles (fat bloom i sugar bloom, respectivament);

·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, són les següents:

·eflorescència, eflorescència de greix i eflorescència de sucre: tot i que també serien formes adequades des del punt de vista formal i semàntic, tenen menys suport entre els especialistes, que fan notar que el nucli eflorescència sol associar-se més aviat amb compostos salins;(2)

·emanació, emanació de greix, emanació de sucre: són formes, en general, poc precises en comparació amb les formes aprovades (no especifiquen, per exemple, que la substància que s'escapa apareix a la superfície de la xocolata), i semànticament menys adequades, ja que el verb emanar, del qual deriven, s'associa preferentment a gasos i olors, tal com es pot observar en els exemples del diccionari normatiu;

·emblanquiment, emblanquiment per greix, emblanquiment per sucre: en altres llengües es documenten designacions anàlogues, però són formes poc precises;

·migració, migració de greix, migració de sucre: els especialistes no s'han mostrat favorables a aquestes solucions, que consideren poc entenedores;

·lipoaflorament i glucoaflorament, com a designacions de l'aflorament de greix i l'aflorament de sucre, respectivament: malgrat que serien formes adequades, s'ha preferit optar
-d'acord amb l'opinió majoritària dels especialistes i amb els usos en altres llengües-, per denominacions amb formants populars.

També s'han valorat, com a denominacions de la capa resultant d'aquest procés d'alteració, les formes gebre (paral·lela al francès givre) i pruïna (calc de pruine, també del francès), però s'han descartat en favor de flor, que és una forma que ja té ús.

(1) El verb anglès to bloom significa, estrictament, 'florir'.

(2) El diccionari normatiu defineix eflorescència així: "1 1 f. [QU] Procés de transformació total o superficial d'un cos en una matèria pulverulenta per la pèrdua de l'aigua de cristal·lització. L'eflorescència de les sals de Glauber. 1 2 f. [QU] Matèria pulverulenta formada per eflorescència. Eflorescències de nitrat de calci. 2 f. [GL] Acumulació de sals solubles a flor de terra per evaporació de solucions salines del sòl."

[Acta 619, 31 de març de 2017]

ca aforament, n m
ca capacitat, n f
es aforo, n m
en seat capacity, n

Lleure > Espectacles

Definició

Cabuda d'un cinema, un teatre o una sala d'espectacles, normalment expressada pel nombre de butaques de què disposa.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició