Go back to the list of Online Dictionaries

Instruments musicals (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  baix elèctric, n m
  • es  bajo eléctrico
  • fr  guitare basse
  • it  basso elettrico
  • en  bass guitar

Instruments musicals

Definition
Instrument de corda electròfon, més gros i amb un so més greu que la guitarra elèctrica.
  • ca  baixista, n m, f
  • ca  baix elèctric, n m, f sin. compl.
  • es  bajista
  • es  bajo
  • fr  bassiste
  • it  bassista
  • en  bass guitar player

Músics i altres professionals

Definition
Músic que toca el baix.
  • ca  baixista, n m, f
  • ca  baix elèctric, n m, f sin. compl.
  • es  bajista
  • es  bajo
  • fr  bassiste
  • it  bassista
  • en  bass guitar player

Músics i altres professionals

Definition
Músic que toca el baix.
  • ca  fagot, n m
  • ca  baixó, n m sin. compl.
  • es  bajón
  • es  fagot
  • fr  basson
  • fr  dulcian
  • it  fagotto
  • en  bassoon
  • en  dolcian

Instruments aeròfons

Definition
Instrument aeròfon de fusta, de llengüeta doble, format per un canó de més d'1 metre, plegat en forma de U, amb forats que es tapen els uns amb els dits i els altres amb claus.

Note

  • La denominació baixó és obsoleta.
  • ca  balalaica, n f
  • es  balalaica
  • fr  balalaïka
  • it  balalaica
  • en  balalaika

Instruments cordòfons

Definition
Instrument cordòfon amb mànec de cordes pinçades, de caixa de ressonància triangular, molt popular a Rússia.
  • ca  bandola, n f
  • ca  bandolí, n m sin. compl.
  • es  bandola
  • es  bandolín
  • es  bandolina
  • fr  bandola
  • en  bandola

Instruments cordòfons

Definition
Instrument musical antic de quatre cordes, de la família del llaüt.
  • ca  bandola, n f
  • ca  bandolí, n m sin. compl.
  • es  bandola
  • es  bandolín
  • es  bandolina
  • fr  bandola
  • en  bandola

Instruments cordòfons

Definition
Instrument musical antic de quatre cordes, de la família del llaüt.
  • ca  bandoneó, n m
  • es  bandoneón
  • fr  bandonéon
  • en  bandonion

Instruments aeròfons

Definition
Instrument aeròfon de la família de les harmòniques, variant de l'acordió, de forma rectangular i proveït de botons en ambdós costats.
  • ca  bandura, n f
  • es  bandura
  • fr  bandoura
  • en  bandore
  • en  bandoura
  • en  bandura

Instruments cordòfons

Definition
Instrument cordòfon de la família dels llaüts.

Note

  • Té dotze cordes -sense cordal- que hom fa sonar pinçant-les amb el plectre. D'origen oriental (sud-est d'Àsia), esdevingué molt popular a Ucraïna a partir del s XV.
  • ca  bandúrria, n f
  • es  bandurria
  • fr  mandore espagnole
  • it  bandurria
  • en  bandurria

Instruments cordòfons

Definition
Instrument de cordes pinçades, de mida petita i fons pla, amb sis dobles cordes, que es toca amb un plectre.