Go back to the list of Online Dictionaries

Instruments musicals (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  sabatilla, n f
  • es  zapatilla
  • fr  tampon, n m

Parts i accessoris dels instruments

Definition
Peça de pell o de suro situada sota les claus d'un instrument de vent perquè s'adaptin perfectament al forat sense deixar escapar l'aire.
  • ca  sac de gemecs, n m
  • ca  bot, n m sin. compl.
  • ca  cornamusa, n f sin. compl.
  • ca  gaita, n f sin. compl.
  • ca  manxa borrega, n f sin. compl.
  • ca  xeremies, n f pl sin. compl.
  • es  cornamusa
  • es  gaita
  • fr  cornemuse
  • it  cornamusa
  • en  bagpipe

Instruments musicals

Definition
Instrument músical que consisteix en un sac de cuir al qual s'insufla l'aire per mitjà d'un tub i del qual pengen tres o quatre tubs, l'un dels quals, el grall, proveït de forats, fa la melodia i els altres, les trompes, produeixen un so greu continu.

Note

  • La denominació xeremies és pròpia de Mallorca i Menorca.
  • ca  sacabutx, n m
  • es  sacabuche
  • fr  sacquebute
  • en  sackbut

Instruments musicals

Definition
Instrument musical de vent, de metall, antecessor del trombó de colissa, de tub més estret.
  • ca  idiòfon sacsejat, n m
  • ca  sacsejador, n m sin. compl.
  • es  agitador
  • es  idiófono sacudido
  • es  sacudidor
  • fr  idiophone secoué, n m
  • en  rattle
  • en  shaker

Instruments idiòfons

Definition
Idiòfon en què el so es produeix per agitació.
  • ca  saltiri, n m
  • ca  canó, n m sin. compl.
  • ca  salteri, n m sin. compl.
  • es  salterio
  • fr  psaltérion
  • it  salterio
  • en  psaltery

Instruments musicals

Definition
Instrument antic de corda, anàleg a la cítara, que es toca amb un plectre o amb martells.
  • ca  saltiri, n m
  • ca  canó, n m sin. compl.
  • ca  salteri, n m sin. compl.
  • es  salterio
  • fr  psaltérion
  • it  salterio
  • en  psaltery

Instruments musicals

Definition
Instrument antic de corda, anàleg a la cítara, que es toca amb un plectre o amb martells.
  • ca  sansa, n f
  • es  zanza
  • fr  kisanzi
  • fr  koté
  • fr  mbira
  • fr  piano à pouces
  • fr  sansa
  • fr  sanza
  • en  kalimba
  • en  kilembe
  • en  likembe
  • en  mbila
  • en  mbira
  • en  sansa
  • en  sanze
  • en  thumb piano
  • en  timbrh
  • en  zanza

Instruments musicals

Definition
Instrument musical constituït per una caixa sobre la qual estan fixades unes llengüetes que es pincen amb els dits.

Note

  • La sansa és probablement d'origen africà.
  • ca  sanxian [zh], n m
  • ca  xianzi [zh], n m sin. compl.
  • es  san-hsien
  • es  sanxian
  • fr  san-hsien
  • fr  sanxian
  • en  san-hsien
  • en  sanxian
  • en  xianzi

Instruments musicals

Definition
Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa entre 95 i 120 cm de llargada, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma aproximadament ovalada i de fons pla, amb la taula harmònica feta de pell de serp, i un mànec llarg, claviller, i tres cordes, que es toca amb un plectre o amb les ungles de la mà dreta.

Note

  • És un instrument d'origen xinès, la primera documentació del qual data del segle XIII.
  • Les transcripcions de les denominacions xineses segons el sistema Pinyin són sānxián i xiánzi, respectivament.
  • Les transcripcions segons el sistema Wade-Giles són sanhsien i hsientzu, respectivament.
  • ca  sarangui, n m
  • es  sarangi
  • fr  sarangi
  • en  sarangi

Instruments musicals

Definition
Instrument cordòfon d'arquet de la família dels llaüts, que fa uns 70 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma gairebé paral·lelepipèdica, amb la taula harmònica de pell, amb el mànec curt amb claviller a l'extrem i als costats, amb tres o quatre cordes melòdiques, generalment de tripa, i entre onze i trenta-sis cordes metàl·liques més primes que sonen per simpatia, que es toca en posició vertical.

Note

  • És un instrument originari de l'Índia. La transliteració de la denominació de l'hindi segons els sistemes de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta és sārańgī.
  • ca  sarod, n m
  • es  sarod
  • fr  sarod
  • fr  sarode
  • en  sarod
  • en  sarode

Instruments musicals

Definition
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, d'aproximadament 1 m de llargada, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma aproximadament semiesfèrica, una taula harmònica de pell de cabra, un mànec més estret a la banda del claviller i cobert d'un batedor metàl·lic, quatre cordes principals i un nombre variable de bordons i cordes harmòniques, que es toca amb un plectre fet de closca de coco en una mà mentre amb l'altra es pitgen les cordes contra el batedor.

Note

  • És un instrument d'origen indi.
  • Sarod és la transliteració segons el sistema internacional.